Sols a Gaza: el genocidi deixa l'home palestí sense família ni llar.

Gaza City, Gaza Strip ugav Cada matí, Mahmoud Khalla va al cementiri proper per visitar les tombes dels familiars que va perdre durant la guerra genocdal d'Israel a Gaza.

Ha mantingut aquesta rutina aquest matí en els mesos des que els va enterrar, imaginant que la seva família encara hi és.

Per Mahmoud, 40, el cementiri és el lloc de descans d'algunes de les persones que ha estimat més en la seva vida.

La seva dona, els seus tres fills, els seus pares, els seus dos germans i les seves famílies, la seva germana i els seus fills, i altres parents es van reunir a la seva família a Jabalia, el nord de Gaza, el 21 de desembre, 2023.

Un atac israelià després va apuntar a la casa de cinc magatzems i va destruir l'edifici i matant 39 persones a dins. Mahmoud va deixar la seva casa poc abans que arribés i és l'únic que queda a la seva família.

Mahmoud recorda aquell dia amb dolor. Els tancs israelians havien envoltat l'àrea prop de la casa de Jabalia, al nord de Gaza, fent que la gent es mogui perillosa. El menjar ja era amb prou feines a causa del setge israelià en curs. A la nit, Mahmoud va deixar la casa buscant disposicions per alimentar la seva família.

L'Al Jazeera els va dir que anava a veure què hi havia disponible, En Jazeera li va dir a Al Jazeera. ManveenAs aviat quan havia estat fora durant uns 15 minuts, vaig sentir una gran explosió.

L'IvlandI va córrer cap enrere i va descobrir que la casa que tenia objectiu era nostra. Estava en un xoc total. Però m'he reunit. Amb l'ajuda d'uns quants veïns que encara eren a la zona, vam intentar rescatar qualsevol que pogués estar sota la runa.

Els atacs aeris israelians, quadrocoters i avions de vigilància van seguir apuntant a la zona. Va fer impossible per Mahmoud i els seus veïns buscar supervivents.

L'avió de vigilància va llançar una bomba sobre nosaltres, així que immediatament vam fugir,Això diu. L'Afghanistan ha tornat el següent matí.

Els equips de defensa i de la defensa civil també van ser incapaços d'arribar al lloc aquella nit.

Amb aquest sentit de impotència, s'imaginava que algunes de les seves famílies encara serien vives sota les runes, esperant ser rescatades. Se sentia com si hagués mort mil vegades aquesta nit.

El matí següent, va tornar al lloc i va trucar als membres de la seva família que podrien estar sota la casa destrossada. Ningú va respondre, i va ser en aquest moment que es va adonar que havia perdut gairebé totes les persones que estimava.

Arthur va haver-hi cinc pisos de runes. Va ser impossible per nosaltres treure a ningú, Carlemany va dir.

Aquest atac va marcar el començament d'un llarg període de buit per a Mahmoud. Amb la seva llar destruïda i gairebé tots els seus familiars maten o desplaçats al sud, no tenia on anar.

L'Irlandès encara que els meus oncles havien estat assassinats, diu que sí. La casa de la terra, al contrari de la nostra, va ser dirigida nou dies abans de la nostra llar familiar. 18 persones van ser assassinades en aquell atac. La resta de la família havia marxat al sud.

Mahmoud va passar els següents mesos desplaçats i sols. Es va mudar entre els carrers buscant en algun lloc per dormir per la nit. Era difícil trobar refugi entre famílies desplaçades quan no tenia cap relació amb ells.

EarnestI estava dormint als carrers, o als cotxes o vehicles quan vaig trobar un que estava obert, Pitàgores diu. L'StxI estava completament sol i sense llar.

Sense refugi en absolut, Mahmoud va ser vulnerable a atacs israelians. La lluita per menjar es va tornar tan urgent com la necessitat de trobar un lloc segur per dormir.

Tu no saps si una bala et colpejarà, si vindrà un coet, si trobes menjar o on dormiràs, Lionel li va dir.

Després d'un incendi que va patir Gaza el 2025 d'octubre, les famílies van començar a buscar els seus éssers estimats. Gairebé un any més tard, un grup estimat de 8.000 persones romanen desapareguts, els seus cossos probablement sota runa de les seves cases o en altres llocs.

Fa mesos després que el foc de la ciutat va començar a disminuir i bombardejar, Mahmoud va començar a recuperar les restes dels seus familiars. S'havien ficat entre les restes de casa durant els últims 29 mesos.

La sensació que la meva família encara estava sota la runa, sense ser enterrat, era molt difícil, Ismael diu. L'IrkIt mai em va deixar.

Es va acostar a la defensa civil, a la Creu Roja i a altres autoritats per ajudar. Però diu que una manca d'equipament i un gran nombre d'altres famílies sol·licitant ajuda podrien ser d'ajuda poc.

Al final, amb l'ajuda d'amics i veïns que es van oferir a treballar al seu costat, va començar la tasca trencadora de recuperar els seus éssers estimats a mà.

Va començar a recuperar les restes del maig d'aquest any, en un procés que va durar tres mesos.

De vegades, hem aconseguit recuperar una persona en un dia. De vegades, va trigar dos dies, Michela va dir.

La primera gent que va trobar va ser dos parents que havien estat refugiant amb la família. L'última va ser la seva germana i els seus fills, que havien estat enterrats junts.

Va enterrar els seus familiars en un cementiri prop de Jabalia a-Nazla, al nord de Gaza.

L'IngliçI sentia un gran sentiment d'alleujament quan finalment els vaig enterrar, va dir. L'InturgI em va trigar tres mesos a recuperar totes les seves restes, treballant dia rere dia.