Les lliçons de 'NAZA' i com el genocidi a Gaza finançat pels EUA ha impulsat a l'esquerra estatunidenca

El moviment propalestino porta molts anys creixent als EUA, però ha estat després del 7 d'octubre de 2023 quan s'ha estès pel país i ha connectat, amb el retorn de Trump, amb les lluites contra la repressió migratòria, l'autoritarisme trumpista i l'equidistància de l'establishment demòcrata

Queden tres setmanes per a les eleccions de meitat de mandat. I una diferència fonamental entre aquests comicis i els de novembre de 2024 és que, ara sí, el moviment propalestino i contra el genocidi israelià a Gaza ha guanyat posicions gràcies a les primàries en el partit demòcrata. Si al novembre de 2024 Kamala Harris preferia fer campanya amb una republicana com Liz Cheney –filla de Dick Cheney, vicepresident de George W. Bush i un dels principals artífexs de la invasió estatunidenca de l'Iraq en 2003 amb premisses falses– en comptes de mirar a les bases que denunciaven la neteja ètnica que estava cometent el Govern de Benjamí Netanyahu en Palestina, en 2026 Nova York compta amb el seu primer alcalde musulmà –a més de socialista– i quadres polítics progressistes propalestinos han anat guanyant posicions enfront de l'establishment demòcrata.

Fa poc vaig estar veient American Doctor, una pel·lícula documental dirigida per Poh Si Teng que conta la història de tres metges estatunidencs que viatgen com a cooperants a Gaza i sofreixen els bombardejos d'Israel sobre l'hospital en el qual treballaven, operant a la multitud de civils i nens aconseguits pel foc generalitzat de l'Exèrcit israelià.

La cinta mostra la desesperació dels metges i la seva incredulitat davant la possibilitat que les bombes aconsegueixin el seu hospital, en el qual no hi havia ni escuts humans ni militants d'Hamàs armats ni res del que la narrativa israeliana, repetida per nombrosos mitjans rellevants d'Occident, afirmava cada dia.

Dies després, aquest diumenge, vaig estar en una llibreria-cafeteria, Busboys and Poets, en la presentació del llibre de Mahmoud Khalil, l'activista palestí i exestudiante de la Universitat de Columbia que va ser arrestat per la seva participació en les protestes contra el genocidi a Gaza i que, malgrat comptar amb residència permanent als Estats Units, va passar 104 dies detingut en un centre de detenció migratòria a Louisiana. El local estava abarrotat, i Khalil comptava la seva experiència durant el tancament i la persecució que continua enfrontant per part de l'Administració Trump, que continua intentant deportar-lo malgrat que no ha presentat cap càrrec en contra seva.

En efecte, la lluita propalestina, molt impulsada també en àmbits universitaris, no és només un exemple de solidaritat amb Gaza, sinó també un exercici de rendició de comptes davant unes Administracions estatunidenques que han finançat amb la seva ajuda un genocidi que porta més de 80.000 assassinats i que ha estat televisat des del primer minut sense que li estigui passant una gran factura al primer ministre israelià, Benjamí Netanyahu.