‘La bola negra’ marcarà època

La Guerra Civil constitueix el fet decisiu per excel·lència en la història d'Espanya almenys des de la invasió napoleònica. Quan jo era nen, en els anys 60, seguia molt viva: només havia passat un quart de segle des de la seva final. Alguns parlaven d'ella com d'una cosa pròxima: els avis l'havien sofert de manera directa, als pares els havia marcat la infància. Uns altres callaven deliberadament sobre l'esdevingut en el seu transcurs, i aquest silenci representava tot un posicionament. Sobre la Guerra Civil al llarg del temps s'han succeït diferents abordatges interpretatius que per la seva gran incidència van anar canviant la percepció que es tenia. Les mirades estrangeres d'Hemingway i Orwell; la reeixida trilogia novel·lesca de José María Gironella en els anys 50 i 60; el notable treball històric d'Hugh Thomas; la recuperació de Manuel Chaves Nogales o el Soldats de Salamina de Javier Cercas van representar successius canvis de prisma, reinterpretacions del conflicte que han anat acollint diferents sensibilitats i mirades generacionals sobre el tema. Faltava la que La bola negra aporta. Dels directors Javier Ambrossi i Javier Calvo havia vist alguna realització interessant i simpàtica com La crida. Però el canvi d'escala que exhibeixen en La bola negra és impressionant. S'han atrevit amb aquest moment històric fonamental i traumàtic, i l'han utilitzat com a eix per a plantejar una revisió de la història d'Espanya contemporània en clau gai. Valentament han fet pel gènere cultural 1936-1939, molt masculinizado en el pitjor sentit de la paraula, la qual cosa l'escriptora Annie Proulx i el director Ang Lee van fer pel western en la novel·la i pel·lícula Brokeback Mountain. Li han imprès un gir radical. La literatura espanyola del segle XX va comptar amb no poques primeres figures homosexuals. La generació del 27 va tenir a Federico García Lorca en primer lloc, però també a Luis Cernuda o Vicente Aleixandre. Aquests grans autors es van mantenir molt prudents a l'hora de #explicar públicament. En les dècades que van seguir, literats com Elisabeth Mulder, Antonio Gala o Jaime Gil de Biedma mantindrien una calculada ambigüitat sobre la seva vida personal. Que jo sàpiga, Terenci Moix va ser abans de la mort de Franco el primer escriptor espanyol important a proclamar, desacomplejada i orgullosament, la seva condició de gai, contribuint a la normalització i acceptació d'un col·lectiu sovint marginat i maltractat. Ja en democràcia, l'empremta homosexual en la cultura va adquirir la visibilitat deguda, un procés en el qual La bola negra s'inscriu. Ambrossi i Calvo han col·locat la figura sempre mítica de García Lorca, i l'obra teatral que va inspirar a Alberto Conejero, en el centre d'una trama triangulada (George Dumezil sostenia que aquestes configuracions estan en el centre de la nostra civilització).