l'Iran situa al punt de mira els cables submarins que creuen Ormuz

Per l'estret d'Ormuz no sols passen vaixells carregats de petroli i gas. També circulen milions de dades, a través de cables de fibra òptica instal·lats en el llit marí. Aquesta autopista digital subaqüàtica, que connecta el golf Pèrsic amb punts tan allunyats entre si com Europa i el Sud-est Asiàtic, resulta vital per a garantir la connectivitat a internet a Orient Mitjà. D'ella depenen des dels serveis financers fins a la indústria de la IA, passant per les xarxes socials. I ara, fruit d'aquesta importància, està en el punt de mira de l'Iran. Diumenge passat, el cap del Consell de Seguretat Nacional iraniana, Mohsen Rezaei, va ser explícit sobre aquest tema en declarar que els cables “seran destruïts” si els EUA decideix reprendre la guerra. El dirigent va recalcar que aquests “béns extremadament cars no han estat inclosos de moment entre els objectius a atacar”, però que l'Iran es reserva la “bala en la recambra en cas que sigui necessari”. Poques hores després que Rezaei llancés la seva amenaça, l'agència de notícies Tasnim, vinculada a la Guàrdia Revolucionària iraniana, va publicar un extens article en el qual s'advoca per utilitzar els cables que travessen Ormuz per a pressionar a Washington. En el text, es recorda que companyies tecnològiques estatunidenques com Google, Meta, Microsoft i Amazon “posseeixen una gran part de la capacitat d'aquests cables”, i que el lògic és que paguin “taxes de pas” per utilitzar l'estret. En altres paraules, Teheran aspira a replicar el model que ja aplica en la superfície marina: un peatge per a tots aquells que vulguin creuar Ormuz. Segons l'article de Tasnim, existeix una base legal perquè el país persa pugui establir aquestes taxes, ja que els cables travessen les seves aigües territorials. “l'Iran simplement aplica les seves lleis nacionals d'impostos i privacitat a la infraestructura física situada en el seu territori”, s'argumenta en el text, en el qual també s'apel·la al dret a exigir una compensació pels costos de “manteniment, defensa passiva i serveis de governança” relacionats amb aquestes instal·lacions. Aquesta no és la primera vegada que l'Iran amaga amb cobrar als gegants tecnològics pels seus cables submarins. El mes de maig passat, des del règim ja es va suggerir la possibilitat d'imposar un sistema de tarifes. I, com ara, la proposta va despertar seriosos dubtes: fins a quin punt pot Teheran obligar a les empreses de Silicon Valley a complir les seves exigències, tenint en compte que els cables no acaben a l'Iran i que les sancions estatunidenques impedeixen realitzar qualsevol pagament al país persa? I que factible és un sabotatge dels cables, quan l'Armada dels EUA