L'alcohol dels perfums en el punt de mira: hauria de preocupar el seu ús diàriament?

Costa creure que l'origen d'una de les substàncies més polèmiques en xarxes socials actualment, l'alcohol, provingui d'un pigment fosc molt finament mòlt que utilitzaven les dones de l'Antiguitat per a protegir i embellir els seus ulls. Els àrabs, en una parenceria d'enginy i senzillesa, el van dir “la pols finament mòlta”: al-kuhl . Per a un contemporani, alcoholar els ulls podria semblar una aberració; no obstant això, va ser una expressió mèdica comuna de l'Espanya medieval que implicava protegir la mirada amb substàncies medicinals micronizadas. Aquests experts alquimistes que van fer possible la gènesi de la perfumeria moderna, van estendre la terminologia equiparant-la als gasos o vapors d'alta volatilitat que emanaven de la destil·lació del vi —la principal font d'etanol—, generant en l'atmosfera aquesta percepció de diminutes partícules en suspensió, com a pols finament mòlta. Van pensar que, en #elevar als cels, era una manifestació divina, per això ho van dir ‘esperit’, així, a l'Europa renaixentista es va denominar als licors ‘ begudes espirituoses’. La cosmovisió islàmica va estendre aquesta perspectiva a les espècies botàniques en ser destil·lades, l'etanol capturava la seva ànima o esperit per a obtenir la seva essència més sagrada, les seves molècules.