L'actualitat del món, en català

Actualitat

La impressionant troballa enfront de les costes de Turquia del naufragi més antic del món

La impressionant troballa enfront de les costes de Turquia del naufragi més antic del món

El naufragi més antic del món va ser descobert enfront de les costes de Turquia, segons va informar un equip d'arqueòlegs.

Els experts creuen que té una antiguitat d'entre 4.400 i 4.700 anys, la qual cosa correspon a l'Edat del Bronze Primerenca, i és aproximadament la mateixa època en què es construïa la Gran Piràmide de Guiza.

L'estructura de fusta del vaixell no va sobreviure, però les tinajas de ceràmica que transportava jeien en el fons de la mar i, sorprenentment, algunes encara conserven restes del seu contingut.

Dos personas con batas de laboratorio, guantes azules y mascarillas examinan algunas de las ánforas recuperadas. Están sentadas a una mesa en la parte trasera de un barco de buceo, a la sombra del tec
Pie de foto, Las ánforas fueron recuperadas y llevadas a bordo del buque donde se desarrolla la investigación.

Els arqueòlegs que van trobar el vaixell diuen que mesurava uns 10 metres de llarg i que era una embarcació mercant que transportava mercaderies a través de la mar Mediterrània.

"El naufragi és una càpsula del temps en el fons de la mar", va dir el professor Hakan Öniz, de la Universitat de Akdeniz a Turquia, qui va dirigir l'expedició de l'Associació d'Arqueologia del Mediterrani.

Les restes del naufragi es troben prop de la costa de l'illa Kekova, en Antalya, Turquia. Els artefactes estan dispersos en un pendent submarí, a tan sols 30 metres sota les ones.

Es van trobar tres grans ancores de pedra, així com més de 30 atuells de ceràmica per a emmagatzemar aliments, anomenades àmfores.

Primer plano de una ánfora en el laboratorio del barco. El asa del recipiente sobresale hacia la izquierda. Una mujer de pelo largo castaño, con bata blanca y mascarilla, trabaja en la superficie de l
Pie de foto, Tras miles de años bajo el agua, los frágiles artefactos están siendo cuidadosamente analizados y conservados.

El fet que no quedés cap resta de fusta del vaixell va impedir l'ús de tècniques com la datació per radiocarbono, que mesura una forma de carboni en materials orgànics, per a determinar la seva antiguitat.

En canvi, els arqueòlegs van analitzar la forma de les àmfores. Els estils de ceràmica, que canvien amb el temps, estan vinculats a períodes específics.

La ceràmica de Kekova és singular, amb dues anses, una nervadura en el centre i una base plana.

Öniz va afirmar que aquest disseny coincidia amb unes altres àmfores desenterrades a Egipte i el Mitjà Orient, l'antiguitat del qual s'estimava entre 4.400 i 4.700 anys.

Mapa que muestra Europa, Medio Oriente y África. El punto de partida del viaje está marcado en la costa del mar Mediterráneo, la isla Kekova está marcada (en la costa sur de Turquía), Troya está marca

"Comparant les tècniques de decoració... podem afirmar, sense cap dubte, que aquestes restes són de l'Edat del Bronze Primerenca. Això és 100% segur".

Totes les notícies que necessites estan en #BBC World Service

Un buzo, en la parte superior izquierda de la imagen, trabaja bajo el agua para desenterrar una ánfora. Viste un traje de neopreno negro con letras blancas y una franja amarilla. Lleva gafas negras. U
Pie de foto, Los buzos trabajaron bajo el agua para excavar cuidadosamente los artefactos.

Els bussos de l'expedició van treure els atuells a la superfície, on ara estan sent acuradament conservades després de tants milers d'anys sota l'aigua.

Karin Sowada, arqueòloga de la Universitat Macquarie a Austràlia, va examinar les àmfores després de la seva recuperació. Algunes estaven intactes i el va sorprendre comprovar que encara contenien un residu viscós i brillant.

"Vaig mirar dins i gairebé em desmaio. No podia creure la quantitat de residus que es veien. No eren només taques... encara quedava molt de material", va assenyalar.

L'equip està treballant ara per a esbrinar exactament què es transportava en les àmfores.

"Podria ser oli d'oliva, podria ser vi, podrien ser resines d'arbres", va dir Sowada.

"És possible que [el residu] sigui en realitat el resultat de la reutilització dels flascons. És a dir, aquests flascons són enormes; no són coses que simplement s'envien i després desapareixen.

Text traduït automàticament al català (original en castellà).

Notícies relacionades