Asseguren haver descobert el naufragi més antic del món

Un equip d'arqueòlegs liderat per la Universitat Akdeniz de Turquia assegura que ha fet una troballa històrica a les aigües del Mediterrani oriental: les restes d'un vaixell enfonsat fa entre 4.400 i 4.700 anys davant la costa de Kekova, a la regió d'Antalya. L'embarcació, que segons els càlculs de l'equip data de l'Edat del Bronze Antic –el mateix període en què s'erigia la Gran Piràmide de Guiza, a Egipte–, es convertiria així en el naufragi més antic conegut fins ara. Tot i que l'aigua del mar i el pas del temps haurien destruït completament el buc de fusta, que s'estima que feia uns deu metres de llargada, els investigadors afirmen que el fons marí ha conservat una veritable "càpsula del temps". Els submarinistes han trobat a 30 metres de profunditat més de 30 recipients de ceràmica intactes i tres grans àncores de pedra. Una finestra al comerç de fa cinc mil·lennis L'absència de restes orgàniques de fusta ha impedit utilitzar la tècnica del carboni 14 per datar la nau. Tanmateix, segons els investigadors, la tipologia dels recipients –de base plana, amb dues nanses i una protuberància central molt característica– permet determinar-ne l'antiguitat amb gran precisió. Les peces, segons indiquen, coincideixen de manera exacta amb la ceràmica utilitzada a Egipte i al Pròxim Orient durant el tercer mil·lenni abans de la nostra era. "Podem dir amb un 100% de certesa que el vaixell pertany a l'Edat del Bronze Antic –assegura el professor Hakan Öniz, director de les excavacions–. Som les primeres persones a tocar aquests objectes en 5.000 anys". El detall més sorprenent del jaciment, segons l'equip arqueològic, s'amaga a l'interior dels contenidors. Diversos recipients conserven encara substàncies denses i brillants que segons les primeres hipòtesis de treball es van transportar fa gairebé cinquanta segles. Equips de recerca de la Universitat Macquarie d'Austràlia analitzen ara si es tracta d'oli d'oliva, vi o resines naturals. Els experts matisen, però, que aquestes grans àmfores d'emmagatzematge eren objectes valuosos i reutilitzables que podien viatjar de port en port durant dècades abans d'anar a parar al fons del mar. Un últim viatge interromput que, segons els arqueòlegs, podria oferir noves pistes sobre les primeres rutes comercials que van connectar les civilitzacions de la Mediterrània. Fins ara el descobriment d'un vaixell enfonsat fa uns 4.200 anys davant la costa de Dokos, una illa del sud de Grècia, encapçalava la llista dels naufragis més antics del món. Ara, després de la investigació d'aquest equip d'arqueòlegs, la troballa de les restes del vaixell enfonsat davant la costa de Kekova es convertiria en el naufragi més antic. El ministre de Cultura de Turquia, Mehmet Nuri Ersoy, ha explicat que les peces de ceràmica recuperades del vaixell s'exposaran al nou Museu d'Arqueologia Subaquàtica del Mediterrani a Antalya, que preveu obrir les portes en els pròxims mesos.