Un Reial Madrid amb molts problemes que tenen solució... però gairebé impossible d'arreglar: egos, estrelles i 'Mou' al comandament

Canviar les coses quan alguna cosa no funciona és alguna cosa que sembla lògic, però que no sol ser senzill. I si parlem del Reial Madrid, és una tasca que s'ha emportat per davant a més d'un entrenador . Acontentar tants egos, a un gran nombre de superestrelles, és una labor que no pot assumir qualsevol i les decisions en contra dels supercracks poden causar autèntics incendis. Un exemple bo i pròxim és Xabi Alonso, que va veure el que passava quan, com a tècnic madridista, va treure del camp a Vinícius en un Clàssic.

L'inici de temporada ha deixat clar que aquest Reial Madrid no funciona, que la plantilla no està bon confeccionada . Està composta per una pléyade d'estrelles que no casen entre si no ja pels seus egos o les relacions entre ells, sinó perquè ocupen posicions similars en el camp: tots volen jugar i actuar en la mateixa zona d'atac del camp, en resum.

I a això cal sumar l'escassetat de migcampistes. El talent pur està en l'atac i en la mediapunta, però no en el mediocampo, el lloc on es dominen els partits, on es construeix el joc. Es va renunciar a fitxar a Rodri –o a un jugador similar– i s'ha tornat a apostar per la dupla Tchoauméni-Valverde , una parella que és clar que no casa junta, més enllà de la famosa baralla entre tots dos. Molt de físic però nul·la construcció.

Aquest duo, unit a la presència de Jude Bellingham, mana a Arda Güler a la banda o, la qual cosa és pitjor, a la banqueta . Sense el turc, el joc del Reial Madrid és inexistent. Està sent el millor aquesta campanya de l'equip blanc, però no té l'estatus suficient per a ocupar el lloc que li correspon. I Mourinho, de moment, no li dóna els galons.

Tampoc està tenint pes en l'equip Bernardo Silva , un veterà migcampista que no està tenint els minuts que s'esperava. Tots dos van sortir al camp a Roma quan l'equip estava a punt de perdre, i sota la seva batuta van fer que el Reial Madrid manés en el camp i acabés remuntant.

Vist des de fora, la solució sembla senzilla. Cremi Güler al mitjà, més minuts per a Bernardo Silva –o algun mitjà de qualitat com el canterano Thiago Pitarch– i Fede Valverde a la banda dreta . No obstant això, el tècnic lusità es resisteix a això i insisteix amb una fórmula (Tchou-Fede) que porta ja dos anys fracassant.

El partit a Roma també assenyala que en atac alguna cosa cal moure, però aquí l'assumpte és més difícil encara. Carlos Espí reclama més minuts amb dades estratosfèriques (tres gols en 37 minuts) i donant equilibri a l'equip; i Endrick va demostrar a la Ciutat Eterna que té l'arpa i l'ímpetu que necessita aquest Madrid.

No obstant això, en atac estan Mbappé i Vinícius . El primer és absolutament indiscutible, malgrat aquesta actitud que tant enerva a un sector del madridisme, però amb el segon comencen a sorgir dubtes. Són ja diverses les vegades que Mou li ha canviat i l'equip ha millorat, l'última d'elles aquest dimecres en l'Olímpic.

Paradoxalment, al Reial Madrid li pot venir bé la sanció a Vinícius . Quatre partits sense el brasiler –un d'ells el del Camp Nou del 26 d'aquest mes– seran una bona manera de provar si l'equip funciona millor sense una de les seves superestrelles. Diomandé podrà jugar en l'esquerra, Cremi tindrà més protagonisme i Espí i Endrick més minuts. El que passi en aquests partits podria donar raons a Mourinho per a moure l'arbre.