Andrés Feliz també és un canoner: vuit triples per a resoldre tots els dubtes del Reial Madrid

"Si Andrés Feliz fos un tirador eficaç...". La sentència, paraula d'algun entrenador que bé coneix al dominicà, és gairebé un desig popular. La seva dimensió, tremenda en tots els costats de la pista, des de la defensa al comandament, des de les penetracions al rigor tàctic, sempre a més en la seva carrera, seria total amb la punteria regular. Amb nits com la d'aquest dijous en el Palau, un franctirador. Vuit triples per a descerrajar al ASVEL Villeurbanne, per a resoldre tots els dubtes d'aquest Reial Madrid de Pedro Martínez que s'obre pas entre la mala herba del començament de temporada. [111-92: Narració i estadístiques] Va ser el primer partit dels blancs, sense pròrroga, per sobre dels 100 punts a Europa. Va ser una nit de vaivens davant un rival inferior i minvat, però que no es va donar per vençut gairebé fins a la recta de meta. Si algú va sostenir els avantatges, va ser Feliç, imparable de principi a fi. 26 punts (el seu topall en Eurolliga), quatre rebots i cinc assistències. I la sensació de líder, que aquest és cada vegada més la seva Madrid, el d'un jugador que va acudir sense fer soroll ni reclamar focus. Bé li va acompanyar Maledon, frenètic davant el seu ex equipo: 16 punts, cinc rebots i nou assistències. Va ser, en general, un duel destinat a l'abundància, amb dos equips amb clara tendència ofensiva. El Madrid, per fi, va crivellar a triples al seu rival (19) i dominó en tot l'estadístic. Més fins i tot que en les sensacions. Per a començar, Tony Parker, que aquest estiu va decidir baixar a la banqueta del club del qual és propietari, es va deixar a l'hotel de Madrid als seus tres millors jugadors. Descans o càstig, no va haver-hi més explicació, ni el dimoni Patty Mills (la seva última vegada en el Palau, el Tenerife va expulsar als blancs en quarts de la #ACB), ni el prestigiós #NBA Joe Crowder ni Tremont Waters. Massa absència per a un dels equips anomenats a no disputar els playoffs, malgrat la bravesa de la seva proposta. El Reial Madrid va agafar el guant, la cosa anava a anar d'intercanviar cops. Procida culmina amb un mat, davant el ASVEL.EFE Per molt que el veteranísimo Edwin Jackson (sí, el que va passar per Estudiants i Barça) s'obstinés a contestar, l'estira i arronsa ofensiu anava a acabar beneficiant al major talent del Reial Madrid. La primera envestida, amb un Procida reivindicatiu, la va poder suportar l'equip gal (del 16-6 al 25-25). Just aquí es va lesionar el turmell Luwawu-Cabarrot, encara que tornaria després. Va ser en el segon quart quan de nou el Madrid va fer #trontollar al seu oponent, que es refugiava com podia en defensa zonals. Llovían triples, es regalaven assistències, el rebot ofensiu era un abús. Andrés Feliz va ser el paradigma de la festa: va tancar la seva potentíssima primera meitat sobre la botzina, amb la seva habitació triples sense fallada (14 punts). I el Madrid, en 61 i tot encarrilat. Més, així ho semblava, amb el primer triple d'un Luwawu, qui, no obstant això, aviat es va mostrar desesperat i erràtic. I va propiciar, el seu egoisme, que el ASVEL tornés, per enèsima vegada, a #aixecar.

Del 64-48 al 71-71. Perquè els blancs van entrar de sobte en un tram horrible, replet d'imprecisions. Un d'aquestes baixades que no li deixen d'acompanyar en aquest inici de temporada, una aturada en sec. Va haver de prémer F5 Pedro Martínez, de nou amb avantatge després d'un palmeo de Pradilla sobre la botzina del tercer quart i un bon bellugo de Maledon. El ASVEL va caure de madur i el final del duel va ser una tortura per a ells. Tres victòries seguides blanques per a solucionar les tres derrotes inicials.