La gala del Planeta: més elegància i menys brilli brilli

Poques parelles aconsegueixen les noces de diamant, la gemma més dura i brillant del regne mineral. Setanta-cinc anys són uns quants, i calia festejar en gran el matrimoni entre la ciutat de Barcelona i el premi Planeta. La presència de Felip VI i Letizia en aquesta ocasió, el 75è aniversari, va afegir un plus de glamur i institucionalitat a la tradicional vetllada en la capital catalana. I tal vegada per això, pels nombres rodons, els rumors que sempre acompanyen el certamen sonaven aquesta vegada a certesa: rotunda Isabel Allèn. Boooooooomba editorial. Va caldre córrer, però l'organització va sortir ben airosa: Planeta va aconseguir convertir, en un temps rècord, el recinte de la Fira de Barcelona en un lloc acollidor i fins i tot elegant. D'albergar tractors, posem per cas, o un mostrari de parament de cuina, l'enorme i sense encant nau industrial es va transformar en una espècie de saló victorià, amb aires de biblioteca noble, il·luminada per centenars de leds que assemblaven espelmes tremoloses. Una llum ambarina, misteriosa i molt literària, i un quartet de corda donaven la benvinguda a la il·lustre concurrència, molt nombrosa en ocasió de la presència real. Quina elasticitat la dels sobirans: de Melilla a presidir el sopar del guardó comercial i libresco més cèlebre d'Espanya. La reina Letizia va comparèixer amb un elegantíssim vestit negre que en la distància semblava de tela de cardi; sempre obre tendència. Semblaria que la paleta del vestuari femení s'està enfosquint, tal vegada en un preludi dels temps que s'aveïnen. Menys lluentons i brilli brilli que en anteriors ocasions i colors més profunds entre les dames: verda ampolla, marró xocolata (el que va triar Helena Rakosnik, l'esposa del expresident Mas), blava nit (la presentadora Nieves Herrero) o albergínia (Beatriz Sánchez Silva). Torna la petite robi noire, i també es va veure alguns pantalons palazzo preciós. Entre els cavallers, Boris Izaguirre va acudir amb esmòquing negre de ratlla diplomàtica i corbatí. Molts rostres coneguts entre els convidats de tots els àmbits. Entre ells, Luis de l'Olmo, a punt de complir els 90 anys (un altre rumor: se li prepara un bonic homenatge). Exquisida el llobarro salvatge que va servir Semon. El primer premi Planeta es va concedir a Madrid, en 1952, el mateix any en què es va posar fi al racionament del pa i el gasógeno. Per fortuna, aquells temps de postguerra i faldilla llapis van quedar enrere, encara que el combustible s'hagi posat pels núvols. Però avui com ahir, money is money .