L'acord francogermànic sobre el «Made in Europe» i les emissions dels cotxes s'endarrereix: l'SPD hi presenta objeccions

BRUSSEL·LES — França i Alemanya no s'han pogut posar d'acord aquest dijous sobre una posició comuna sobre l'abast de la futura normativa comunitària «Made in Europe», així com sobre una major flexibilitat en la reducció de les emissions de CO2 i la prohibició dels motors de combustió a partir del 2035.

L'esborrany d'acord de reciprocitat, del qual POLITICO va informar per primera vegada al juliol, representa un acostament significatiu entre els dos països i s'havia de signar properament. Dijous al vespre, però, l'acord es va encallar perquè el soci de coalició, l'SPD, va plantejar objeccions. Es temia que s'haguessin suprimit objectius ambientals clau.

«Encara s'ha d'arribar a un acord definitiu», va declarar un portaveu del govern federal alemany.

A principis d'aquesta setmana, el president francès, Emmanuel Macron, havia insinuat que ara la pilota era a la teulada d'Alemanya. «A l'altra banda del Rin hi ha condicionants polítics, i respecto plenament les converses de coalició», va dir Macron dilluns als marges del Saló de l'Automòbil de París.

Segons les condicions de l'acord proposat, Alemanya acceptaria criteris més estrictes de «Made in Europe» per al sector de l'automoció a la «Llei d'acceleració industrial» (Industrial Accelerator Act), reclamats per França, a canvi d'una suavització de la prohibició dels motors de combustió, una de les demandes a llarg termini de Berlín.

«Atesos els canvis tecnològics, econòmics i geopolítics significatius des de la introducció del marc jurídic existent, el paquet de l'automoció hauria d'establir un millor equilibri entre els objectius climàtics, la competitivitat industrial, el desenvolupament tecnològic i l'enfortiment de la creació de valor europea», van escriure els dos països en un esborrany d'acord obtingut per POLITICO.

«A partir dels consells de ministres francogermànics dels anys 2025 i 2026, Alemanya i França proposen, per tant, un paquet de negociació equilibrat que combina objectius ambiciosos de reducció de CO2 amb una flexibilitat addicional i incentius específics per a la creació de valor europea», afegeix l'acord.

Actualment, l'objectiu de la UE preveu que les empreses redueixin les emissions dels motors de combustió en un 100% el 2035 respecte als nivells del 2021, amb la possibilitat de «guanyar-se» un marge del 10% en les emissions mitjançant iniciatives com mesures de compensació i inversions.

En el marc de l'acord proposat, França i Alemanya volen rebaixar l'objectiu per al 2035 al 90% i concedir un marge addicional del 10% a canvi d'inversions en combustibles alternatius (fet que resulta en un 80% en total).

Un punt decisiu per als fabricants d'acer i per a l'SPD d'esquerres a Alemanya seria que l'acord francogermànic eliminaria l'obligació d'invertir en «acer verd», suprimint així un incentiu important.

«Això destrueix el mercat líder per a la indústria de l'acer», va declarar un lobbista del sector a POLITICO sota condició d'anonimat per poder parlar sobre aquest tema delicat. Atès que l'esborrany d'acord no exerceix cap pressió sobre els fabricants d'automòbils per adquirir «acer verd», aquest es converteix en un extra prescindible («nice-to-have»), va explicar la persona.

Com a concessió a Berlín, en l'esborrany es remarca que l'anomenat «factor d'utilitat» —amb el qual es calculen les emissions dels vehicles híbrids endollables a partir de la proporció entre la freqüència d'ús del motor elèctric i la del motor de combustió— s'hauria de determinar a partir de resultats de laboratori i no pas, com demana la Comissió, amb dades de conducció en condicions reals. Aquest canvi ajudarà els fabricants d'automòbils a vendre més híbrids endollables i, alhora, complir els objectius globals d'emissions.

A canvi d'aquestes concessions en matèria d'emissions, Alemanya es va sumar a la demanda de França de limitar l'abast de la normativa «Made in Europe» en el marc de la «Llei d'acceleració industrial» de la UE pel que fa al sector de l'automoció.

El text s'aplica únicament als 27 estats membres de la UE i s'estendrà, sota certes condicions, al Regne Unit.

El comissari d'Indústria de la UE, Stéphane Séjourné, va declarar dimarts a POLITICO que dona suport a l'acord com una sortida a l'atzucac, i va afegir que actualment el Regne Unit compleix els requisits per al distintiu «Made in Europe».

L'acord podria posar fi a l'estancament tant pel que fa a la regulació del CO2 com a la llei sobre l'acceleració industrial (IAA), en què França i Alemanya havien mantingut posicions oposades fins ara. «Els components d'aquest paquet global s'haurien d'aprovar al més aviat possible i de manera simultània», van escriure tots dos països.

El govern britànic va celebrar la possible inclusió del Regne Unit en la normativa «Made in Europe» per a vehicles de motor.

«Aquesta és una proposta francogermànica i encara s'ha de seguir un procés europeu, però si es confirma, celebrem l'objectiu d'incloure el Regne Unit en la Llei d'acceleració industrial; seria una bona notícia per a la indústria automobilística britànica, així com per als llocs de treball i les inversions que garanteix a tot el Regne Unit», va declarar un portaveu del número 10 de Downing Street en un comunicat.

Si se signa el pacte francogermànic, encara haurà de ser aprovat pels altres estats membres de la UE i pel Parlament Europeu, que actualment estan deliberant sobre la «Llei d'acceleració industrial» i el paquet per al sector de l'automoció, incloent-hi els objectius d'emissions per als fabricants d'automòbils.

Carlo Martuscelli, Francesca Micheletti i Graham Lanktree han col·laborat en aquest article.