Una rèplica a Denver recorda la història de la famosa sirena de Fiji del segle XIX
Una exposició als Estats Units recupera el cèlebre engany de P. T. Barnum, que va presentar una falsa criatura marina fabricada al Japó com una atracció que va fascinar i desconcertar el públic del segle XIX.
Una rèplica exposada al Museu de Naturalesa i Ciència de Denver, als Estats Units, recupera la història d'un gran engany del segle XIX. Es tracta de la coneguda com a sirena de Fiji, una criatura fabricada amb parts d'animals que va ser presentada el 1842 per l'empresari de l'espectacle P. T. Barnum.
La figura forma part de l'exposició temporal Mythic Creatures: Dragons, Unicorns and Mermaids. El folklorista Jack Daly explica que la seva singularitat residia en el fet de ser una figura petita, resseca i d'aparença grotesca, molt allunyada de la imatge habitual de les sirenes.
Aquest tipus de figures procedia d'una tradició artesanal desenvolupada al Japó i les Índies Orientals més de quatre segles enrere. S'elaboraven unint la part superior d'un mico amb la meitat inferior d'un peix, o amb paper maché i argila, relacionades amb els ningyo del folklore japonès.
L'exemplar de Barnum va ser fet per un pescador japonès a començament del segle XIX i després comprat pel mariner estatunidenc Samuel Barrett Eades. El 1842 el seu fill el va vendre a Moses Kimball, conservador del Museu de Boston, que el va mostrar a Barnum.
Barnum va crear una campanya enviant cartes a periòdics on deia que el doctor Griffin, que era el col·laborador Levi Lyman, tenia el suposat esquelet. També va repartir milers de fullets a Nova York usant la imatge seductora de les sirenes.
A la seva autobiografia, Barnum va descriure la criatura com un exemplar diminut, fosc i ressec, d'aproximadament 90 centímetres de longitud, amb la boca oberta, la cua doblegada i els braços aixecats, donant la impressió que havia mort amb sofriment.
