Líders de la UE carreguen contra Sánchez: «Són capaços de substituir a la població per a seguir en el Govern»

Els primers ministres de República Txeca, Àustria i Dinamarca han carregat aquest divendres contra la política migratòria d'Espanya, amb crítiques a les decisions de l'Executiu de Pedro Sánchez i advertiments sobre les seves conseqüències per al conjunt de la Unió Europea , al temps ... que han reclamat noves mesures per a frenar les entrades irregulars i avançar cap a una estratègia comuna més restrictiva en el conjunt de la UE.Un dels més contundents ha estat el primer ministre txec, Andrej Babis , que ha carregat contra el model d'acolliment de diversos països europeus, entre ells Espanya, acusant alguns dirigents d'estar disposats a «substituir a la població» per a «#mantenir en el Govern» , al mateix temps que ha advertit que República Txeca podria #veure obligada a reforçar les seves fronteres per a impedir l'arribada de migrants procedents d'altres Estats d'Europa occidental.«Veiem el que està ocorrent a Espanya. Alguns polítics són capaços de substituir a la població simplement per a #mantenir en els seus càrrecs i seguir en el Govern. Això no té res a veure amb nosaltres », ha afirmat el dirigent, qui ha assegurat que el seu Executiu prepara noves mesures per a decidir qui pot residir i treballar al país.El mandatari txec ha estès les seves crítiques a Països Baixos , on ha denunciat que els migrants tenen «més prioritat» que els ciutadans neerlandesos per a accedir a un habitatge, així com a Suècia, país en el qual ha qüestionat la presència de parlamentaris d'origen somali, ja Berlín, l'alcaldessa del qual ha acusat de mantenir contactes amb Hamàs, unes situacions que ha qualificat com «el camí a l'infern».«Estic convençut que per a alguns d'aquests països ja és massa tarda i potser algun dia hem de defensar les nostres fronteres per a impedir que arribin al nostre país migrants procedents dels països occidentals , si això continua així.

I, naturalment, ens estem preparant per a això», ha advertit Babis, qui ha insistit que serà República Txeca qui decideixi qui pot viure i treballar en el seu territori.Preguntat per la possibilitat de participar en els centres de retorn de migrants anés de la UE que impulsen diversos Estats membres, el primer ministre ha evitat concretar si el seu Govern se sumarà a la iniciativa i ha defensat soportarcer la lluita contra les xarxes de tràfic de persones, inclosa la confiscació dels seus recursos econòmics i la destrucció d'embarcacions buides, malgrat reconèixer que les arribades irregulars a Europa han disminuït en els últims mesos.«Cal lluitar contra els traficants de persones, tancar-los, llevar-los els diners, enfonsar les embarcacions buides i enviar un senyal clar que ja no acceptem això», ha defensat el dirigent txec, qui ha assegurat que, pesi al descens de les entrades irregulars, el nombre de migrants continua sent de 800.000, segons les seves xifres.Àustria assenyala el «mal senyal» de la regularització: «Potser això de Ceuta no hauria succeït»Per part seva, el canceller austríac, Christian Stocker, també ha assenyalat a Espanya i va criticar la regularització de migrants per enviar un «mal senyal» en un moment en el qual la UE tracta de frenar la immigració irregular , advertint que aquest tipus de decisions tenen «conseqüències», en suggerir que la mesura del Govern espanyol podria haver contribuït a la crisi migratòria de Ceuta.«Independentment que existeixi o no una relació directa, no sé si l'ocorregut a Ceuta hauria succeït sense aquest senyal», ha afirmat el dirigent austríac, qui ha defensat els esforços europeus per a reforçar les fronteres i establir centres de retorn en tercers països.Així mateix, ha celebrat que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hagi anunciat que prepararà una proposta per a permetre que els Estats membres puguin deixar d'admetre a tràmit sol·licituds d'asil en situacions excepcionals com la viscuda en l'enclavament espanyol, una iniciativa que ha qualificat de «gran avanç» i que considera necessària per a dotar als governs de noves eines enfront d'episodis de pressió migratòria.«Els esdeveniments de Ceuta ens han demostrat que necessitem noves possibilitats per a reaccionar adequadament en determinades situacions excepcionals», ha defensat, al mateix temps que ha destacat que el grup de països europeus partidaris de suportar la política migratòria, inicialment minoritari, es reuneix ja «la majoria» dels caps d'Estat i de Govern de la UE.Crítiques de Dinamarca: «Actua pràcticament en contra dels altres»La danesa Mette Frederiksen també ha aprofitat les seves declaracions a la premsa a la seva arribada al Consell per a apuntar de manera vetllada al Govern de Sánchez i qüestionar la política de regularització extraordinària de migrants, que ha demanat que sigui examinada detalladament per Brussel·les.Així, la socialista danesa ha demanat a la

Comissió Europea que investigui les conseqüències que un país «actuï pràcticament en contra del que fem els altres » i, encara que no ha esmentat a Espanya, ha preguntat si no xoca amb la política europea que «una persona que entra il·legalment en un país pugui, de sobte, obtingui un permís per a romandre allí».D'altra banda, el primer ministre neerlandès, Rob Jetten, ha reclamat a l'Executiu comunitari que faci complir les normes de Dublín, que determina quin país ha de tramitar les sol·licituds d'asil, i ha designat a Itàlia per les seves obligacions en aquest àmbit, després que, segons denúncia, Estats alguns membres portin «anys» sense aplicar unes disposicions que consideren «crucials» per a reduir la pressió sobre els sistemes d'acolliment.«M'alegra que Ursula von der Leyen hagi deixat clar que una bona aplicació del Pacte Migratori , necessària per a controlar la migració, implica complir tots els elements dels acords europeus, inclòs Dublín, i que Itàlia té una obligació sobre aquest tema», ha assenyalat en declaracions als mitjans, abans de participar en la segona jornada de la cimera europea a Brussel·les.D'altra banda, ha reiterat que Països Baixos treballa al costat d'altres quatre Estats europeus per a posar en marxa centres de retorn de migrants «a curt termini», una iniciativa sobre la qual espera aconseguir avanços al novembre, coincidint amb la pròxima reunió dels ministres responsables d'Asil i Migració de la UE.Les declaracions dels líders precedeixen un debat a Vint-i-set amb el qual els caps d'Estat i de Govern faran balanç aquest divendres en una cimera a Brussel·les de la situació migratòria en la Unió —que registra una caiguda significativa en les xifres d'entrades irregulars i demandes d'asil, així com un augment en el nombre d'expulsions—, però que ha quedat marcat per la crisi a Ceuta i les crítiques de diversos socis en els primers dies contra Espanya per l'entrada de prop de 80.000 persones del Marroc a la ciutat autònoma entre el 30 i el 31 de juliol.Abans de l'arrencada formal del Consell Europeu, prop d'una vintena de mandataris s'han reunit en un desdejuni previ centrat en la qüestió migratòria, en el qual han participat, entre altres, les primeres ministres d'Itàlia i Dinamarca, Giorgia Meloni i Mette Frederiksen, que després de l'entrada massiva de migrants a Ceuta van promoure una carta signada per 22 socis crítics amb les polítiques migratòries del Govern, especialment amb la regularització extraordinària.