Els socis europeus carreguen contra Pedro Sánchez per la regularització de migrants i la crisi que viu Ceuta

Gairebé una vintena de països de la UE creuen que la política migratòria del Govern de Pedro Sánchez no és l'adequada i encara que hagi estat de manera implícita s'han mostrat en contra de les decisions entorn de la regularització massiva de migrants i la gestió de la crisi a Ceuta . Aquest grup, liderat per la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, demana un millor control de les fronteres exteriors de la UE i unes mesures de més mà dura: és més, empenyen perquè es pugui suspendre la concessió d'asil en escenaris com el que es viu a la ciutat autònoma.

Així ho han expressat en un desdejuni i amb un document signat per Polònia, Finlàndia, Països Baixos, Bèlgica, Eslovènia, Àustria, Grècia, Lituània, República Txeca, Xipre, Hongria, Alemanya, Eslovàquia, Malta, Suècia i Bulgària, a més de les mateixes Itàlia i Dinamarca. Són alguns dels Estats membres que ja a l'agost van expressar els seus dubtes i les seves crítiques per la situació a la ciutat autònoma amb l'entrada de fins a 80.000 persones des del Marroc.

"He demanat a la Comissió que examini què ocorre quan un país fa pràcticament tot el contrari que els altres: algú entra il·legalment en un país i, de sobte, se li permet #quedar legalment e. Considero que això va en contra de la política migratòria que avui defensa una àmplia majoria a Europa. He demanat a la Comissió que continuï estudiant aquest assumpte", va sostenir Frederiksen, amb una referència indirecta a la política del Govern espanyol. A més, fonts consultades per 20minutos asseguren que tant Itàlia com Dinamarca estan empenyent perquè en les conclusions sobre migració del cim s'especifiqui tant un millor control de les fronteres com la necessitat d'eines per a frenar polítiques d'aquest tipus; altres governs, a més, haurien alertat del "efecte anomenada".

Per part seva, Meloni ha reclamat augmentar "la vigilància" a les fronteres, amb el focus posat en el succeït a Ceuta i ha reclamat també, segons un comunicat de l'Executiu italià, "una revisió específica de la legislació europea per a millorar l'eficàcia dels nous procediments de detenció de migrants irregulars durant els controls fronterers". És més, Itàlia ha acordat amb Espanya allargar una setmana més els controls en frontera amb vista a poder aixecar-los la setmana que ve... però el to en el debat continua sent bast.

No obstant això, al llarg de les últimes hores el Govern ha insistit que arriba al cim amb xifres que recolzen les seves polítiques. Fuentes de Moncloa van apuntar en aquest sentit que les arribades irregulars per la ruta Atlàntica han caigut un 74% i que Espanya compleix amb escreix amb tots els compromisos comunitaris en matèria migratòria.

Això sí, a les paraules de Frederiksen i Meloni es va sumar també per exemple el primer ministre austríac, Christian Stocker, que va assegurar que el Govern va manar "un mal senyal" amb la regularització. "Des d'Espanya es va enviar un senyal en legalitzar a molts migrants que es trobaven en situació irregular al país . I aquesta no és un bon senyal, ja que a Europa ens esforcem per combatre la migració irregular, per assegurar les nostres fronteres i per aconseguir la col·laboració de tercers països", va sostenir davant els mitjans.

Molt més dur va ser el líder txec, Andrej Babis. "Veiem el que està passant a Espanya. Hi ha polítics capaços de substituir a la població per migrants amb la condició de #mantenir en els seus llocs i seguir en el Govern", va alertar pel seu costat.

Malgrat aquestes crítiques implícites dels socis, l'Executiu es diu satisfet amb el que, van comentar, recolliran les conclusions. "En l'esborrany de conclusions vull agrair la solidaritat dels Estats membres i la Comissió en relació amb la crisi a Ceuta ", va comentar precisament el president del Govern; el text, que encara no és públic, també recolliria segons Sánchez altres dos apartats: el reconeixement de la singularitat de les ciutats autònomes, pes representen la frontera terrestre d'Europa amb Àfrica i el compromís dels socis comunitaris per a resoldre la crisi, va sentenciar. No obstant això, va fer una crida general als governs europeus per a donar suport a una gestió migratòria "basada en el respecte als drets humans" .