Per què l'estafadora Elizabeth Holmes continua causant fascinació als EUA

Nathan Fielder no es va proposar realitzar un documental sobre Elizabeth Holmes. Tal com va explicar fa uns dies després de l'estrena de You Ca See Everything en el Festival de Cinema de Nova York, al principi només sentia curiositat per conèixer-la.

No era l'únic que s'interessava per una dona que ha acaparat l'atenció pública —per a bé i, més tard, per a mal— durant més d'una dècada.

Avís: aquest article conté alguns spoilers de You Ca See Everything.

En 2014, Holmes va ser aclamada com una multimilionària feta a si mateixa i fundadora de Theranos, una empresa de tecnologia sanitària que assegurava haver inventat un dispositiu capaç de diagnosticar malalties a partir d'una simple gota de sang.

Havia conreat una imatge molt cridanera, que va quedar plasmada en la seva aparició en la portada de la revista Fortune : una mirada inquietant amb els ulls molt oberts, llavis d'un vermell intens i un bus coll tortuga a l'estil de Steve Jobs.

No obstant això, es va convertir en una figura encara més fascinant després de la seva estrepitosa caiguda, quan va sortir a la llum que el dispositiu no funcionava i que, a vegades, donava resultats erronis.

Després de ser declarada culpable de defraudar a inversors, va ser reclosa en una presó federal al maig de 2023.

La perdurable fama d'Holmes ha estat en perfecta sintonia amb els temps: després de ser un símbol glamurós de les promeses tecnològiques durant l'època daurada de Silicon Valley, avui —en un moment en el qual l'escepticisme cap a les grans empreses tecnològiques s'ha generalitzat— Holmes és una figura que encarna el perill i l'extralimitació.

Totes les notícies que necessites estan en #BBC World Service

A més, el fet que la seva empresa operés en l'àmbit de la salut va afegir una càrrega visceral als seus fracassos.

En 2019, un article de The Guardian va resumir amb encert altres raons que expliquen l'interès, aparentment inesgotable, del públic per ella; descrivia la història d'Holmes com "una saga de crims reals, amb un toc d'aquest plaer maliciós davant la desgràcia aliena, i l'al·licient afegit d'una rossa gèlida amb una veu sorprenentment greu".

El seu cas ja ha donat peu a The Inventor, (La inventora) un incisiu documental d'Alex Gibney; al popular pódcast The Dropout ; i a una sèrie dramàtica del mateix títol, per la qual Amanda Seyfried va guanyar un premi Emmy gràcies a la seva vívida interpretació d'Holmes.

El documental You Ca See Everything és una obra audaç, de títol irònic i sovint còmica —una espècie de "sala de miralls"—, que s'ha convertit en una de les pel·lícules més comentades dels últims temps.

Durant l'estrena a Nova York, les cues d'espera donaven la volta a la poma.

Les projeccions en festivals van ser rebudes amb elogis de la crítica, que va arribar a qualificar-la de "obra mestra"; fins i tot s'especula que la cinta podria aconseguir una nominació a l'Oscar a la millor pel·lícula, una cosa inèdita per a un documental.

Fielder i el seu codirector, Llanci Oppenheim, van seguir a Holmes, a la parella d'aquesta, Billy Evans, i als seus dos fills petits durant les setmanes prèvies que la dona entrés a la presó.

La decisió de permetre'ls semblant accés sembla ser part d'un esforç deliberat per proclamar la seva innocència i transformar la seva imatge pública.

Poc abans d'entrar en la presó, va concedir una extensa entrevista al New York Times ; l'article que va sortir d'aquesta conversa va ser objecte de nombroses crítiques per acceptar amb massa facilitat la seva nova imatge —més amable i reformada— de "mare abnegada" que col·labora com a voluntària en un centre d'atenció a víctimes de violació.

Segons li va comptar Oppenheim al públic novaiorquès, per aquesta mateixa època es va assabentar que Holmes s'havia posat en contacte amb diverses productores —entre elles, A24—; va ser després d'això que ell i Fielder es van reunir amb la companyia i, posteriorment, amb ella.

Fins a Fielder mateix va dir que havia estat una sorpresa que acceptés.

"No m'hauria imaginat que jo anava a ser la persona que volien", va comentar durant l'estrena.

Ell és conegut per un estil singular de televisió càustica, a mig camí entre la realitat i la ficció: en Nathan For You , muntava diversos negocis falsos, mentre que The Rehearsal se centra en els extrems als quals arriba per a escenificar esdeveniments de la vida de persones corrents.

Oppenheim resulta una elecció igual d'inesperada; és un documentalista incisiu que recentment va dirigir el llargmetratge Primetime , en el qual Robert Pattinson interpreta a un presentador de televisió que dóna caça a depredadors sexuals.

Així i tot, Holmes i Evans els van permetre un accés total —com si fossin una mosca en la paret— fins al mateix dia en què ella va entrar a presó.

En una de les seves moltes converses directes, Fielder li pregunta a Holmes per què ho va triar a ell. Ella no té una resposta clara, encara que admet que a penes coneixia el seu treball.

Fielder va comentar que, quan va conèixer a Holmes, li va semblar una persona autèntica, per la qual cosa va haver de #recordar a si mateix que es tracta d'una estafadora condemnada.

You ca see everything resulta estimulant, ja que situa als espectadors en aquesta precisa situació.

L'obra li permet a ella contar la seva pròpia història, projectant una imatge actualitzada: el labial de to intens i l'aspecte impecable han donat pas a escenes en les quals apareix descalça, bressolant al seu bebè mentre conversa amb Fielder, qui roman present davant la cambra durant tot el relat.

Però la seva mirada, inquietantment fixa i sense parpellejar, persisteix mentre ella assegura que mai ha mentit, que el seu dispositiu mèdic funcionava i que ha estat difamada injustament.

Se li salten les llàgrimes en parlar de l'equivocada que està la gent respecte a ella.

El seu relat es veu qüestionat pels plans de reacció en els quals el rostre de Fielder mostra un escepticisme perplex; són respostes silencioses que resulten summament còmiques.

El públic de l'estrena va esclatar en riallades. "Mai has mentit?", pregunta ell amb incredulitat. Ella respon que no.

L'aspecte més destacable de You Ca See Everything arriba a meitat del metratge, amb un gir que transforma el que era una trobada desconcertant amb Holmes en una mica de caràcter "fiqui" i molt més reflexiu.

Amb Holmes a la presó, Fielder presenta a un altre personatge. (Això no constitueix un spoiler , encara que molts altres detalls sí que ho són). Aquesta persona, a través de les seves converses amb Fielder, aporta una perspectiva nova i estimulant.

Al llarg del documental, Fielder adopta el paper d'entrevistador escèptic, una interpretació en si mateixa.

Però, en aquest punt, sorgeix una nova veu que planteja qüestions de sentit comú —les mateixes que podria #fer l'espectador—: és possible que la insistència d'Holmes que no va fer gens dolent sigui, encara que mínimament, genuïna, o es tracta d'un ardit?

Així mateix, aquesta veu li pregunta a Fielder si ell mateix no estarà, en certa manera, sota l'influx d'Holmes. La pel·lícula no arriba a conclusions, sinó que planteja dues possibilitats: Holmes podria ser "la persona més manipuladora que mai hagi existit", assenyala Fielder; o bé, com suggereix una altra persona, podria simplement estar vivint en un deliri.

Holmes continua sent tan famosa i desafiadora com sempre. Està previst que l'any que ve sigui traslladada a un centre de reinserció social —un fet del qual van informar importants mitjans de comunicació com si seguissin els passos d'una celebritat de Hollywood— i que surti de presó en 2030.

En el seu compte actiu de X, té una publicació fixada que diu: "Lluito per demostrar la meva innocència i tornar a casa amb els meus bebès i l'amor de la meva vida".

Però, per molt que ella sembli desitjar una resolució, les interrogants que l'envolten —sumades a les seves respostes, que deixen a qualsevol bocabadat— són precisament el que manté al públic enganxat.

Part de l'entusiasta acolliment de You Ca See Everything es deu a la forma audaç i captivadora en la qual l'obra juga amb el gènere documental, donant lloc a una pel·lícula summament entretinguda que tanca, al seu torn, una reflexió seriosa sobre la veritat i la construcció de la imatge.

Però part de la reacció respon a la persistent fascinació que envolta a la mateixa Holmes.

"Avui dia, encara em costa entendre per què vaig passar", va comentar Fielder durant l'estrena.

Oppenheim va dir que conviure amb Holmes generava una "dissonància cognitiva" cada dia de rodatge, pel fet que, fins als mateixos codirectors i l'equip tècnic, tenien interpretacions diferents sobre el seu personatge.

La pel·lícula presenta l'insondable espectacle d'una criminal condemnada que insisteix, amb total despreocupació, que els delictes mai van ocórrer. Es tracta d'una negació dels fets que, encara que sigui de manera involuntària, torna a situar a Holmes en sintonia amb l'esperit de l'època.

Aquesta és una adaptació d'una història publicada originalment per #BBC Culture. Si vols llegir-la en anglès, fes clic aquí .

Per a veure aquest contingut, favor activar Javascript, o intentar amb un altre navegador