“Perquè un nen hiperactiu toleri estudiar, necessita alliberar energia”

“Asseu-te bé”, “deixa de moure't”, “estigues quiet i concentra't”. Són frases que probablement es repeteixen cada tarda en milers de llars quan arriba el moment de fer els deures. La lògica sembla senzilla: si un nen no per a de #moure i necessita #concentrar, el primer que hauríem d'aconseguir és que romangui quiet. Però quan parlem d'un nen amb Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), aquesta estratègia pot no funcionar com esperem. “El TDAH no és un problema de mala conducta o falta de voluntat; és un trastorn d'origen neurobiològic que afecta directament les funcions executives del cervell, com la planificació, la memòria de treball, la velocitat de processament, la inhibició de respostes i l'autoregulació”, explica Natalia Jiménez de Aranoa, psicopedagoga. Entendre aquesta diferència resulta especialment important ara que comença un nou curs escolar. Perquè darrere d'aquest nen que s'aixeca contínuament de la cadira, mou les cames, toca tot el que troba sobre la taula o sembla incapaç de romandre assegut durant els deures, no té per què haver-hi desobediència ni falta d'interès. Una de les idees més interessants que planteja l'experta és canviar la manera en la qual interpretem el moviment, especialment en aquells nens amb TDAH en els quals existeix hiperactivitat. Segons explica Natalia Jiménez de Aranoa, “el símptoma de la hiperactivitat és, en realitat, un mecanisme inconscient del cos per a mantenir al cervell en alerta”. I aquí apareix una de les grans contradiccions a les quals poden #enfrontar les famílies: demanar constantment al nen que deixi de #moure perquè pugui #concentrar pot estar suposant per a ell un esforç addicional. “Forçar a un nen amb TDAH a romandre completament estàtic mentre estudia consumeix tota la seva energia cognitiva, deixant-li sense recursos per a assimilar la informació”, adverteix Jiménez. La proposta de l'especialista no consisteix, evidentment, a convertir el moment d'estudi en una situació sense normes. El seu plantejament parteix d'un altre concepte: permetre el moviment, però canalitzar-lo. “La intervenció en la llar ha de #basar en un principi clau: moviment permès i canalitzat”, assenyala la psicopedagoga. No tot moviment implica #aixecar de la cadira o abandonar els deures. Natalia Jiménez parla del que denomina descàrrega motora passiva o “moviment silenciós”. L'objectiu és permetre petits moviments repetitius que ajudin el nen a alliberar aquesta necessitat motora sense apartar l'atenció d'allò que està fent. “Perquè un nen amb hiperactivitat toleri períodes de treball en taula, el seu cos necessita alliberar energia de manera constant però no disruptiva”, explica. Com podem traslladar-ho a casa? Una possibilitat és recórrer a eines de fidgeting de baix perfil, és a dir, elements que permetin realitzar petits moviments repetitius mentre continua llegint, escrivint o realitzant un exercici.

Balancejar els peus o descarregar la tensió de les cames contra algun element elàstic situat sota la taula són alguns dels exemples que proposa l'especialista. Es tracta de permetre que existeixi moviment, però procurant que aquest moviment no es converteixi en una nova font de distracció. Una opció són aquestes bandes elàstiques de TPE resistent dissenyades per a col·locar fàcilment entre les potes de cadires o pupitres. Permeten moure i balancejar els peus de manera discreta mentre el nen roman assegut, canalitzant la inquietud i l'excés d'energia. Generen poc soroll, per la qual cosa resulten pràctiques tant per a l'aula com per a estudiar o menjar a casa. Estan especialment pensades per a nens inquiets o amb necessitats sensorials i s'adapten a diferents grandàries de cadires i escriptoris. Hi ha una altra qüestió a la qual potser prestem menys atenció: el lloc en el qual obliguem el nen a romandre assegut durant hores. “El mobiliari tradicional de les cases sol ser estàtic i punitiu per al sistema nerviós hiperactiu”, assenyala Jiménez. Per això, l'experta proposa introduir el que denomina ergonomia dinàmica enfront del sedentarisme rígid. En lloc de buscar únicament que el cos romangui immòbil, podem introduir determinats elements que permetin petits ajustos mentre el nen continua treballant. “Modificar els punts de suport del cos altera la propiocepció i ajuda a mantenir el cervell despert”, explica. A casa això pot #traduir, per exemple, en suports dinàmics o inestables per als peus o el seient. Segons explica l'especialista, aquests elements obliguen els músculs estabilitzadors del tronc a realitzar petits reajustaments continus. Aquest kit de coixí i bandes elàstiques està pensat per a afavorir el moviment mentre el nen roman assegut, especialment durant l'estudi o les tasques escolars. Inclou un coixí d'equilibri amb fongui i bomba d'inflat, a més de bandes elàstiques per a col·locar en les potes de la cadira i canalitzar la inquietud dels peus. S'acompanya d'un ebook sobre TDAH infantil amb informació i estratègies per a les famílies. Una proposta pràctica per a utilitzar tant a casa com en entorns d'aprenentatge. Són accessoris que es col·loquen en les potes d'una cadira convencional per a transformar-la en un seient amb un lleuger moviment oscil·lant. Permeten al nen #balancejar mentre roman assegut, oferint una via discreta per a canalitzar la inquietud i l'excés d'energia. El moviment afavoreix un seient més actiu i ajuda a treballar la postura i la musculatura central. S'instal·len fàcilment, sense eines, i estan especialment pensats per a aules, zones d'estudi o ús domèstic. No parlem, per tant, de permetre grans moviments que interrompin la tasca, sinó d'introduir petits estímuls físics compatibles amb ella. Però el moviment no és l'única eina que les famílies poden utilitzar a casa.

Un altre dels pilars que proposa Natalia Jiménez és l'entrenament lúdic de les funcions executives, especialment de capacitats com el control inhibitori -ser capaç de frenar una resposta automàtica i pensar abans d'actuar-, la memòria de treball, la flexibilitat cognitiva o la planificació. “El joc a casa per a un nen amb TDAH ha de tenir un propòsit clar: entrenar el control inhibitori -pensar abans d'actuar- i la memòria de treball de manera divertida”, explica. Aquí els tradicionals jocs de taula poden adquirir una dimensió diferent. Especialment aquells en els quals cal esperar torns, recordar instruccions, planificar diversos passos o reaccionar quan les regles canvien inesperadament. El clàssic joc electrònic de memòria que desafia a reproduir correctament seqüències de llums i sons. La dificultat augmenta progressivament, posant a prova l'atenció, la memòria i els reflexos de nens i adults. Pot #utilitzar de manera individual, intentant superar el propi rècord, o per torns amb amics. Una opció entretinguda per a treballar la concentració i la memòria a través del joc. Natalia Jiménez de Aranoa recomana prioritzar “dinàmiques de joc basades en el control d'impulsos -jocs on les regles canvien sobtadament-, la flexibilitat cognitiva i la planificació per passos”. Joc de taula pensat per a posar a prova memòria, raonament, observació, coordinació i rapidesa mitjançant vuit tipus de reptes diferents. Inclou també proves tàctils que afegeixen un component sensorial a la partida. Està dissenyat per a grups de 2 a 6 jugadors a partir de 8 anys i les seves partides duren uns 15 minuts. Una opció entretinguda per a exercitar diferents habilitats cognitives mentre es juga en família o amb amics. També poden #utilitzar quaderns específicament plantejats com a reptes atencionales. La diferència respecte a continuar fent fitxes i exercicis acadèmics és important: “L'ús de quaderns de reptes atencionales específics allunya la sensació de ‘estar estudiant’ mentre s'enforteixen les connexions prefrontals del cervell”, assenyala. Jesús Jarque, pedagog, orientador educatiu, escriptor i formador, és l'autor d'aquests quaderns amb exercicis dissenyats per a treballar la velocitat de processament, l'atenció i diferents funcions executives. Proposa activitats com localitzar i ratllar figures, completar dibuixos, respondre preguntes o realitzar càlculs mentals. També permet exercitar la coordinació manual, l'escriptura i el processament visual i auditiu. Inclou una guia didàctica i un registre perquè famílies, educadors o especialistes puguin realitzar un seguiment dels progressos. Potser un dels canvis més importants per a les famílies és, per tant, modificar la mirada sobre determinats comportaments. Un nen que mou constantment les cames mentre fa un exercici no necessàriament està deixant d'atendre.

De la mateixa manera, aconseguir que romangui immòbil no significa automàticament que estigui concentrat. I tampoc existeix una única estratègia vàlida per a tots els nens amb TDAH. El trastorn pot #manifestar fonamentalment mitjançant dificultats d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat o mitjançant una combinació de símptomes, i les necessitats de cada nen han de #valorar individualment. Les guies clíniques també recorden que l'abordatge del TDAH va molt més allà del que pugui #fer durant els deures: el tractament i els suports han de #adaptar a l'edat i situació del nen i poden implicar família, professionals sanitaris i escola. Les intervencions educatives i els suports individualitzats formen part del maneig del TDAH en nens i adolescents. Per això, les estratègies que podem introduir a casa no substitueixen el diagnòstic, seguiment ni tractament indicat pels professionals. Però sí que poden contribuir a crear un entorn quotidià més adaptat. Tal vegada, la pròxima vegada que durant els deures aparegui l'inevitable “estigues quiet i concentra't”, valgui la pena recordar la reflexió de Natalia Jiménez: “La intervenció en la llar ha de #basar en un principi clau: moviment permès i canalitzat”.