Un senglar de 122 quilos tenia atemorits als veïns d'un poble gallec. Van fer falta 23 caçadors

Podríem començar dient que, en alguns pobles gallecs, les notícies viatgen per la taverna a una velocitat que ja volgués qualsevol xarxa social. I sense necessitat d'algorisme. Així es va començar a parlar en Portas (Pontevedra) d'un senglar: segons la crònica , en la taverna corria el rumor d'un “bon galant” que cortejava a les javelines i havia deixat més d'una vegada la seva silueta nocturna en la retina d'algun veí, que el descrivia com “un ruc”.

El problema és que l'animal tenia espantats als veïns i el tema de murmuració començava a #convertir en una llegenda pròpia d'homes llop. El context: en l'últim lustre es van arribar a abatre 92.000 senglars; no obstant això, segons l'estimació més actual, ara mateix ja hi ha altres 90.000 .

La cacera. Així va començar la cerca. Una quadrilla local, Us Dóna Tora, portava tota una temporada després de la seva pista. Pare i fill van sortir amb Choca , una sabuesa veterana d'olfacte fi, i van donar per fi amb un rastre recent d'un animal veterà que intentava despistar-los amb “anades i vingudes”. Es van reunir fins a 23 caçadors. Per a reunir tanta gent, els organitzadors van haver de tirar de societats de Moraña, Cuntis, Caldas, Meis i fins i tot O Grove (perquè les agrupacions de caça porten un temps notant el descens de caçadors).

La batuda, a més, es va produir en plena jornada laboral, res d'un diumenge ociós. Després de seguir les pistes, els caçadors es van organitzar en llocs. Primer va disparar un, després un altre i després un tercer.