L'exèrcit oblidat que va crear el seu propi país i va ser més important que els Templers

Els camins del guerrer consagrat a Déu eren inescrutables. En 1189, durant la Tercera Croada –aquesta que buscava arrabassar Jerusalem a Saladino –, una nodrida unitat de cavallers germans va arribar a les portes d'Acre per a col·laborar en el seu setge. Però, la qual cosa són les ... coses, van preferir aixecar un hospital improvisat sota una vela de vaixell per a atendre els ferits cristians. Aquell va ser el germen de l'Orde Teutònic, una germanor a cavall entre la creu i l'espasa, l'oració i la guerra, que va pastar un poder incommensurable en els segles següents i que va acabar per aixecar el seu propi estat en el Bàltic. Tipus durs i respectats… i, no obstant això, obviats dels llibres després de #diluir en la història.«L'Orde Teutònic va tenir el poder d'un país: feia les seves lleis, encunyava la seva pròpia moneda, reclutava al seu exèrcit… A més, els seus líders eren electes, res a veure amb les monarquies de l'època». El britànic Aleksander Pluskowski, historiador i catedràtic en Arqueologia Medieval format en la Universitat de Cambridge, admet que està fins als nassos que aquesta germanor hagi caigut en l'oblit malgrat haver revolucionat Europa –«van reorganitzar les ciutats i fins van introduir noves tècniques agràries»–; encara que en part ho agraeix, perquè li ha permès il·luminar un assaig sense precedents: 'La creu negra' (Àtic dels Llibres) . «Van ser més importants que els Templers . El problema va ser que els nazis es van apropiar del seu llegat i la seva simbologia», afegeix. Això els va enterrar en el passat.Croades bálticasHoy li proposem un repte a Pluskowski: condensar nou segles d'història en una hora d'entrevista... i ho accepta. Els teutònics, arrenca, es van convertir en una ordre militar reconeguda pel Papa en 1189. Durant anys van estar sota el paraigua dels Templers, encara que, per a #diferenciar, portaven una creu negra sobre el blasó blanc. «En principi, l'Ordre es va involucrar en molts fronts: Terra Santa , la frontera aquest del regne hongarès… Però, com els seus recursos eren molt limitats, van ser expulsats de la zona de Transsilvània en quatre dècades», assenyala. A canvi, els seus cavallers es van guanyar la fama de guerrers feroços que, com van recollir les cròniques de l'època, «aixafaven a l'enemic» costi el que costi.I hete aquí que van trobar el seu lloc al començament del segle XIII, quan el duc de Mazovia, un príncep polonès, els va demanar ajuda per a #enfrontar al conglomerat de pobles pagans que resistien els envits de la Creu en el Bàltic. El Gran Maestre Hermann von Salza va acceptar, encara que amb una condició: el dret absolut sobre els territoris conquistats… i l'emperador Federico II va acceptar. Així va arrencar un període d'expansió de gairebé tres-cents anys en què van absorbir Chelmno (Polònia); la Prússia bàltica; Livonia (les actuals Letònia i Estònia); Gdansk (Danzig) i Pomerelia.