La vida neandertals era violenta? Aquesta ferida suggereix que la lluita letal era més comuna

Un neandertal que va morir fa 75.000 anys pot haver estat colpejat pel pit per una llança de fusta afloada, els arqueòlegs diuen.

Diuen que un forat de 15mm es va trobar en una fulla d'espatlla en una cova, iraquians Kurdistan, podria ser la primera evidència de violència letal que implicava aquesta arma.

Des de l'angle de la ferida i altres proves, els investigadors creuen que la llança va entrar al pit individual i va passar per el cos, probablement danyant un pulmó i vaixells de sang més importants - i van sortir per la fulla de l'espatlla per deixar un forat a prop defecti.

La recerca és l'última evidència emergent que suggereix que les societats neandertals experimentaven més violència que abans.

Els neandertals eren una espècie separada d'humans que van extingir-se fa 40.000 anys. Vivien a través d'una gran extensió d'Europa i de l'Àsia central, i de vegades es va sobreposar amb la nostra espècie, l'Homo sapiens.

Es van trobar les restes dels neandertals ferits en una cova al Kurdistan iraquià. Igual que la fulla de l'espatlla esquerra, la mà dreta de l'individu, tres costelles i algunes dents també es van trobar.

Un forat a la fulla de l'espatlla pot ser la primera evidència de "La violència interpersonal" d'una llança de fusta, d'acord amb la Dra Emma Pomoy, estudiant dirigir l'autor del Departament d' Archecologia de Cambridge.

"La vaga mortal pot haver estat un tret de cor pensat," va dir BBC News.

Els Archaeòlegs anomenen les restes Shanidar A, amb el nom de la cova on van ser trobats. Hi ha com a mínim 10 neandertals descoberts en excavacions a la cova als anys 50.

La ferida és la primera evidència de l'ús de llances de fusta esmolades a l'Orient Mitjà, segons Pomeroy.

"No és el tipus de trenca que es podria obtenir naturalment, perquè és tan circular," va dir. "Experiments amb llances de fusta reconstruïdes produeixen forats similars a l'os."

Però la violència interpersonal no és segura, diu. Pot ser un cas de foc amistós, una ferida causada com a conseqüència d'un accident de caça.

Però Prof Chris Stringer del Museu d'Història Natural a Londres, que no estava involucrat en la investigació, va dir a la BBC News que un atac per un rival era la explicació més plausible.

"Els investigadors la deixen oberta si això va produir d'un accident de caça o violència interpersonal, però en la meva vista l'últim sembla més probable, donat el posicionament i l'abast de la ferida," va dir.

Aquest descobriment té ecos d'una troballa anterior a la mateixa cova, el 1957. Aquestes restes estan involucrades d'un altre neandertal que va viure fa més de 50 mil anys. Les seves costelles tenien proves d'una ferida curat en part, que els arqueòlegs creuen que probablement va ser causat per una llança amb pedra.

No podem assegurar-nos si aquests neandertals van ser ferits per un company durant una cacera o assassinat per un rival. Però s'uneixen a un petit però creixent cos d'evidència que apunten a la possibilitat que la violència humana-on-humana fos més comuna i tornen més enllà del consens científic actual suggereixi.

"Per desgràcia veig el creixent cos d'evidència com a senyal que la violència interpersonal es fica en la prehistoria humana," va dir Stringer a la BBC News.

Una peça clau d'aquesta evidència és un estudi publicat al 2022 de cranis neandertals molt primers del nord d'Espanya en un lloc arqueològic anomenat "El Pit dels Ossos." Suggereix que la violència mortal estava tenint lloc fa 430.000 anys.

Els investigadors han trobat 57 ferits al cap entre 20 individus. Nou individus tenien potencialment fractures fatals. Sis ferides de perforament similars a l'esquerra del cap. Perquè les ferides van ocórrer repetidament en gairebé el mateix lloc, els investigadors van concloure que deliberar eren més probables que els danys accidentals. Un crani tenia dues ferides que probablement havien estat infligides amb el mateix objecte.

El Pit dels Ossos no ens mostra que tothom d'aquesta població era molt violent, però proporcionen proves fortes que repetien matar-se entre aquestes persones centenars de milers d'anys enrere.

Durant dècades, molts arqueòlegs van relacionar els inicis de la guerra organitzada a l'agricultura, quan la gent va començar a viure en assentaments permanents i competir sobre la terra, bestiar i botigues de menjar.

Però les proves dels caçadors d'abans i encara dels parents humans més vells han demostrat que els assassinats de l'individu abans de l'agricultura durant molt de temps.

El debat científic en directe s'ha sobre com era de comú la violència, i quan els atacs esporàdics es van convertir en conflictes organitzats i guerres entre grups.

La investigació ha estat publicada al diari Científic Reports.