Barcelona celebra Rafael Moneo, l'arquitecte "pensador"

L'arquitecte Rafael Moneo va passar deu anys molt importants de la seva vida acadèmica a la UPC, i ha construït a Barcelona algunes de les seves obres més destacades, com L'Illa Diagonal i L'Auditori. També és profunda l'estima que li tenen els seus col·legues catalans, com s'ha pogut veure en el ple absolut en la presentació de l'ambiciosa biografia intel·lectual de Moneo, obra de la també arquitecta Carmen Díez, al Pati de les Dones del CCCB, dins la Biennal de Pensament. L'editora d'Acantilado, Sandra Ollo, ha assenyalat que l'acte no era la presentació de Rafael Moneo, construir las ideas (1954-2024), sinó la "celebració" del llibre. La llista d'arquitectes consagrats que no se l'han volgut perdre també és esclatant. Entre el públic hi havia Beth Galí, Esteve Bonell, Elías Torres, Ramon Sanabria, Francesc Pernas, Lluís Domènech Girbau, Juli Capella, Jaume Bach i Joan Busquets. També el cineasta Poldo Pomés, autor d'un documental sobre l'arquitecte navarrès. Carmen Díez va treballar a l'estudi de Rafael Moneo entre els anys 1996 i 2001, i actualment exerceix de catedràtica de composició arquitectònica a la Universitat de Saragossa. El llibre és fruit de les més de cent trobades que va mantenir amb Moneo en els últims sis anys. "No n'hi havia prou d'ordenar cronològicament els esdeveniments –diu–, havia de recollir aquell batec d'inquietud vital que caracteritza Rafael Moneo: l'esperit crític; la capacitat d'exigir-se sempre més, a ell mateix i als altres; la dedicació a la feina i la intensitat amb què s'aboca a tot el que fa; la generositat; el sentit ètic; la força de voluntat; el coratge. Cap d'aquests atributs no apareix de manera explícita al llibre, però sí que hi són implícitament". "La lliçó que més pòsit m'ha deixat és entendre que, per a Moneo, aquesta manera de concebre l'arquitectura i de ser arquitecte és inseparable de la seva manera d'estar en el món", afirma Díez. Per a Díez, Moneo és un "pensador" que, durant uns setanta anys, ha entès el món a través de l'arquitectura i ha contribuït a fer-lo una mica millor. "La ciutat emergeix contínuament en les seves reflexions no com l'escenari on se situen els edificis, sinó com una realitat que es construeix al llarg del temps i que ofereix als arquitectes una mena de repositori on trobar raons per intervenir-hi. I és significatiu que aquesta atenció a la ciutat convisqui en Rafael Moneo amb una altra convicció igualment ferma: que l'arquitectura es produeix estretament lligada a la resolució de problemes concrets, a situacions específiques, el que a ell li agrada anomenar «el contingent»", explica l'autora. En la cloenda de l'acte, Moneo ha assenyalat que amb aquest llibre salda un deute amb ell mateix: "M'agradaria que aquest llibre declarés el respecte que continuo sentint per aquells que van ser els meus mestres, i que manifestés la sort que ha estat per a mi ensenyar en tantes escoles, a Madrid, Barcelona i Cambridge, i haver conegut personalment tants col·legues… En poques paraules, haver estat testimoni excepcional de l'evolució de la història recent de l'arquitectura", ha dit l'arquitecte. "M'ha tocat viure els anys en què s'han posat en dubte els principis del Moviment Modern, i sento que és obligat contribuir a explicar el canvi de paradigma que s'ha produït", ha conclòs Moneo.