Els bancs, obligats a reintegrar pagaments no autoritzats encara que es tracti d'una negligència del client

La Justícia europea ha tornat aquest dijous a dictar una sentència clau per a la protecció dels consumidors bancaris que sofreixin retirades de diners com a conseqüència de fraus i estafes. En una sentència, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estableix que les entitats estan obligades a reintegrar aquests imports als clients en el termini d'un dia hàbil des de la notificació del frau, fins i tot encara que aquests hagin comès una "negligència greu". El cas al qual al·ludeix la fallada de la Cort de Luxemburg correspon a la client d'un banc polonès a la qual, mitjançant la suplantació de la identitat del banc en realitzar una compra per internet, li van ser sostrets 700 euros utilitzant les seves pròpies claus d'accés. Després de notificar l'operació fraudulenta al banc, l'entitat es va negar a retornar l'import, en considerar que la negligència de la clienta havia fet possible l'operació, "en incomplir la seva obligació de protegir les seves credencials de seguretat personalitzades", assenyala el comunicat del Tribunal. Assenyala el TJUE que "el fet que el proveïdor de serveis de pagament consideri que el client va fer possible l'operació no autoritzada a causa d'una negligència greu no li permet refusar la devolució immediata", per la qual cosa s'han de seguir els terminis legals, que passen per fer el reintegrament i, posteriorment, reclamar el reemborsament si es demostra que les pèrdues es deuen al fet que el client "va incomplir les obligacions que li incumbeixen", com protegir les seves credencials. L'advocada especialitzada en litigació i ciberfraude Vanesa Fernández explica a EXPANSIÓN que la sentència "posa les coses en la seva ordre", en fixar que aquests imports "primer es retornen i, si el banc creu que va haver-hi negligència greu, que el provi i el reclami". Si bé la fallada amplia la protecció als consumidors en un moment on els fraus i estafes en les compres per internet són cada vegada més freqüents, Fernández adverteix que la decisió del TJUE "no és un xec en blanc", ja que "la negligència greu continua existint". Per això, recomana "avisar al banc sense demora", en línia amb les últimes sentències sobre aquest tema. Com en anteriors ocasions, la sentència també deixa clar que "qui té l'obligació de provar que la demora en la comunicació ha estat feta amb negligència o de manera deliberada és el banc", explica Fernández. Si l'entitat no acredita que ha existit una mala fe o dol en el retard de la notificació, haurà d'assumir el cost de les pèrdues, si bé "el TJUE aclareix que l'usuari ha de ser diligent, revisar els seus comptes i tenir una actitud proactiva. És a dir, d'alguna manera, ve a dir que el consumidor no es pot despreocupar", valora.