Qui té un bon deute? Un sociòleg, teòleg, filòsof i altres experts pesen

La relació de la humanitat amb el deute és una llarga i complicada narrativa.

La gent ha debatut molt en què s'ha convertit en "bona" o "bad." La definició ha canviat durant el temps, des de l'antiga Grècia a l'Europa medieval fins al gir del segle XX i en l'era moderna.

Una antiga llei romana, per exemple, generalment vista el deute negatiu, i els deuteadors podrien ser executats per al seu fracàs. Els americans en els primers dies de la nació podrien ser empresonats per no pagar deutes i alguns argumenten que les presons dels deutedors persisteixen. No obstant això, pels anys 20, un Amèrica industrial va començar a acceptar el deute com una manera d'accedir a noves tecnologies com l'automòbil.

Mentre que les definicions i les penes per omissió s'han canviat durant els anys, hi ha una nosirietat: l'accés a un préstec raonable que pot ajudar la gent a construir riquesa mai ha estat igual, els experts diuen.

CNBC va parlar amb professionals de diferents disciplines filosofias, història, sociologia, sociologia i psicologia financera per discutir qui es tracta de tenir un "bon deute" i per què.

Els Socòlegs tenen una teoria coneguda com l'efecte "Mattew." Suggereix: "A aquells que tenen molt més, es dóna més, i els que tenen poc, els petits que s'han pres," va dir Frederick Wherry, professor de sociologia a la Universitat de Princeton i fundador del Lab Col·lecció de col·lecció de casos, una iniciativa d'investigació que s'imposa el deute de les col·leccions.

En altres paraules, els rics s'enriqueixen més, i els pobres són més pobres.

La gent que no necessita deute amb l'Strudent no està en perill financer i no cal que ens prestin per sobreviure a <br />Els més probables que tenen un "bon deute</i>, va dir Wherry, autor del llibre més proper "Què tal com Debt va arribar a tot Us i com Get Free." Aquests individus que rebem Free i.e, els rics d'Harwin també estan envoltats pel "bon deute": són socialitzats en entorns que veuen altres persones amb ella, em va dir.

El contrari també és veritat. "Si estàs desesperat pel deute, segurament estàs exposat a un gran deute," va dir Wherry.

Aquest escenari s'aplica a "la majoria del país," va dir. I no són només els pobres que pateixen.

Els nord-americans amb sous baixos solen complir per ajuda financera per anar a la universitat i tenir més protecció dels col·leccionistes de deutes, per exemple, Wherry va dir. Però la classe mitjana és en gran mesura "en la seva pròpia," va dir.

"La classe mitjana és molt dura," va dir Wherry.

Les preguntes del deute són centrals a la idea filosòfica de sortir als antics grecs, van dir Graham Hubbs, un professor de filosofia de la Universitat de Idaho i un expert en la filosofia de diners.

La noció del deute i de la seva ètica es troben a les primeres pàgines de Plató "Republic."

"Al començament de 'Republicà', el personatge Sòcrates parla amb aquest vell ric anomenat Cephalus," va dir Hubbs. "Sucrates pregunta a Cephalus," què és tan gran sobre ser ric? " Diu: "Em treu del deute." Llavors Sòcrates diu: "Ah! És aquesta la definició de la justícia: dir la veritat i pagar els teus deutes? "

Al cap i a la fi, aquesta no és la definició de la gasolina, sinó "el punt d'inici de pensar sobre la justícia està atrapat pel deute," va dir Hubbs.

"El major poder dels diners no és comprar coses, sinó pagar i prevenir deutes," va dir.

El concepte del "bon deute" està relacionat amb l'èxit de la felicitat, Hubbs va afegir.

La gent tria assumir "bon deute" perquè pensen que millorarà la seva vida amb l'assumpció que els seus ingressos seran suficients per pagar les seves obligacions pel camí, els Hubbs van dir. D'altra banda, el mal deute està relacionat amb l'estrès i l'ansietat, va dir.

"Bon deute" cada cop és cada vegada més incontenible com als pagaments de les cases i per a la universitat, per exemple, s'estan aixecant més ràpid del que s'espera que els ingressos fan "unrudent" o que la gent no assumeix aquest deute en absolut, els Hubbs van dir.

L'inici del 1900 va marcar un canvi real en l'actitud del deute dels nord-americans, va dir Louis Hyman, un historiador polític a la Universitat Johns Hopkins i autor de "Nació del debat: l'història dels Estats Units a la tinta Roja."

A principis del segle XX, la societat dels Estats Units va emmarcar el deute amb quasi-immoral. "Hi va haver bàsicament un sentit que tot el deute era dolent, que si vostè estava demanant, va dir que eres profligat o trencat, i ningú no és bo," va dir Hyman.

Però una població urbana ràpidament s'estava convertint en més industrial, amb més treballadors pagadors urbans que van fer possible la instal·lació d'una creixent gamma de béns cars, incloent-hi els cotxes i els elements domèstics, va dir Hyman.

"Hi va haver una gran sensació en els anys 20 que aquesta era la manera del futur, i de fet es va veure com generalment democràticament, el fet que no havia de salvar per a comprar una ràdio, que podies escoltar la ràdio, i es podia escoltar l'òpera, la manera com un home ric només podia sentir òpera abans," va dir Hyman.

Aquesta visió positiva del deute es va convertir en "molt ampla" als anys 30, els 40 i els anys 50, com la gent va veure el deute hipotec com una cosa que no és un senyal que algú no va poder permetre la seva llar, va dir Hyman.

No tothom tenia el mateix accés al mèrit.

Els Estats Units van incorporar un nou règim de crèdit al 1930 durant l'era de Nova Dura, construït predominantment per a homes casats de classe blanca, va dir Hyman. Altres, especialment els nord-americans i dones individuals, tenien accés a aquest sistema de la hipoteca federal i "el nou món de crèdit que es va expandir als suburbis," va dir.

"Aquest accés al crèdit és realment un sistema de dos-tier," va dir: un corbador que era "cheper, més expansiva [i] més acommodificant per la classe de mitjana blanca," i un altre per aquells que podien obtenir les taxes exorbitants o no en absolut.

Aquests dies, Sonya Lutter no sent el terme "bon deute" tan comuna com el passat, va dir.

"El sentit general d'incertesa té que la gent vol evitar qualsevol deute en aquest moment," va dir Lutter, director de salut financera i de benestar a Texas Tech University i expert en psicologia financera i teràpia financera.

"Així doncs, és "el bon deute" reservat pels rics?," Va dir Lutter. "No necessàriament, però l'ansietat de prendre 'bon deute' és probablement menor per a aquestes opcions."

Aquesta ansietat pot néixer més de la percepció que la realitat, Lutter va dir. Les xarxes socials fan que la gent es compari constantment amb els altres en línia, em va dir.

"La situació financera d'una persona és tan dolenta com creuen que és? Probablement no. Poden exercir el seu bon deute? Potser. Però la percepció és que ni tan sols puc fer-ho perquè tan i això és molt més rica que jo i estan lluitant ," va dir Lutter.

Deut ha estat part de la història religiosa, una construcció moral utilitzada per incloure o excloure algunes persones a la societat, va dir Devin Singh, professor de religió a Dartmouth College i autor del llibre més aviat "Sagradat Debt."

A la llei romana i al començament de la llei cristiana, per exemple, es va utilitzar "debtor" per descriure econòmicament algú que havia rebut un préstec, "debtor" també es podia usar a la llei per descriure algú que era culpable d'un crim o que es va utilitzar en scripture per descriure algú culpable del pecat ," va dir Singh.

La visió de l'església de prestar i canviar el deute amb el temps, va dir. En els 1300, hi havia una gran creença dins de l'església que certs tipus de deute eren bons sempre que fossin deutes "producciós" que "duien la fruita de l'Ós" per l'església, Singh va dir.

No obstant això, les opinions positives de l'església sobre el deute no s'han aplicat fins i tot, va dir.

La gent considerava tenir bons crèdits van ser els que creien que les coses "dreta" mentre que no creients i no cristians podrien ser considerats menys confegoses perquè creien en les connotacions "wrong," va dir Singh. De fet, la llengua del mèrit està lligada a la creença i la confiança: "Credit" està relacionada amb paraules com "credo," que significa "Jo crec" en llatí, Singh va dir.

"Molts d'això són sobre el poder i la percepció," va dir.

Aquesta divisió teològica és una raó per la idea de l'accés desigual al "bon deute" persisteix, va dir.

"Societat ha estat format per veure certes paraules o pràctiques tan bé," va dir Singh. "Hi ha força per a això. Segueix endavant."