Maia Pita-Romero: “Canvio el significat de les coses que passen al voltant d'una casa, del domèstic”

Sobre la paret se succeeixen uns tovallons. Estan brutes, l'encaix deixa entreveure restes de salsa, la tela rastres de pintalabios. “Em vaig preguntar: ‘Quantes boques han tocat aquests tovallons? En quantes converses han estat presents? Per quanta gent han passat, a casa de les meves àvies, en la de la meva mare, i després amb mi en el sopar que vaig fer amb les meves amigues abans d'usar-les en l'exposició?”, explica Maia Pita-Romero (Madrid, 27 anys) asseguda en un banc al pati de la galeria El Noi , en el districte madrileny de Arganzuela, on fins a finals d'aquesta setmana mostra la seva obra més recent, sota el títol Crema per a tornar . Aquestes peces quotidianes de teixit, lligades als aixovars familiars, apareixen aquí cobertes de resina, tacades en comptes d'impol·lutes, rígides en lloc de almidonadas. “Li canvio el significat a totes les coses que passen al voltant d'una casa, del domèstic”, recalca l'artista, “m'interessa l'estètica del viscós, del fastigós, aquesta cosa que de sobte genera un rebuig horrible, però d'altra banda és molt semblant al cos. Primer penses quina feredat però al mateix temps vols acostar-te, hi ha una tensió entre el que a priori et causa rebuig i després vols veure de prop”.