Ignacio Escolar: “És inimaginable una altra dictadura militar a Espanya, però sí que és possible una reculada democràtica”

El director d'eldiario.es presenta en la Fira del Llibre de Toledo ‘Cròniques del després d'una guerra', del periodista Enrique Sánchez Lubián, amb el qual ha compartit impressions sobre la memòria històrica, la necessitat de recuperar les restes dels afusellats i represaliats pel franquisme, la polarització política i l'auge dels discursos d'odi de l'extrema dreta i el seu calat entre els més joves

ENTREVISTA - Enrique Sánchez Lubián, periodista: “Vivim un revival del franquisme i cal posar algunes vacunes”

“És terrorífic que una cosa tan bàsica com poder honrar al teu avi sigui un motiu de conflicte 90 anys després”. Aquesta és una de les frases amb les quals el director d'eldiario.es, Ignacio Escolar, va sintetitzar bona part del debat que va mantenir amb el periodista Enrique Sánchez Lubián, en la presentació del seu llibre ‘Cròniques del després d'una guerra’ . Tots dos van mantenir un clarificador debat sobre memòria històrica i polarització política en el marc de la Fira del Llibre de Toledo, moderat per Carmen Bachiller, la directora de l'edició castellanomanchega d'aquest periòdic, del qual Sánchez Lubián també és col·laborador .

Més d'un centenar de persones van assistir a aquest col·loqui en el qual l'eix inicial va girar entorn del necessari treball periodístic per a desenterrar la memòria de les persones afusellades i represaliades per la dictadura franquista. Així ho va exposar Escolar. Va detallar que requereix una labor investigadora i la cerca de documents “molt difícils de trobar”, però que “des del punt de vista humà, són valuosíssims” i que “no es poden comptar de manera neutral, com si fos un partit de futbol”.

Sánchez Lubián així ho va valorar també. Va fer esment a Miguel d'Unamuno per a #referir a la “intrahistoria”, és a dir, aquella “gent corrent, gent quotidiana” que no forma part de la “història amb majúscules”. “Gent anònima que no va tenir càrrecs de responsabilitat, però que no obstant això va sofrir repressió i sobre la que no s'ha comptat mai res. Aquesta és la qüestió, donar-li veu als oblidats, no des del revengisme, sinó per necessitat de treure a la llum les seves històries”. I aquest és l'objectiu de bona part del seu llibre.

Precisament, Escolar va criticar el discurs utilitzat per les dretes quan arremeten contra la memòria històrica al·legant que “només s'està contant la història dels vermells represaliats i no dels capellans cremats o de Paracuellos”. “Això no és veritat, perquè aquesta història ha estat present durant tota la dictadura, va ser comptada un dia i un altre dia, i tots aquests morts van ser honrats i totes aquestes persones estan enterrades en un lloc on els seus descendents saben on estan, on poden portar-los flors”.

Saber què va ser del teu pare, del teu avi, del teu oncle, poder recuperar una mica de les seves pertinences personals, de la seva història, és una cosa bàsica, és un mínim per a després, sobre això, construir qualsevol concòrdia

El drama, va apuntar, està en el fet que hi ha una altra part de les víctimes, que a més “són majoria en números absoluts”, que durant anys va ser “ignorada”, fins i tot “ben entrada ja la democràcia”. Van ser històries que eren “tabú”. I, de fet, també va arremetre contra el que el fet que es contraposi la “concòrdia” com a antítesi de la memòria històrica. “Saber què va ser del teu pare, del teu avi, del teu oncle, poder recuperar una mica de les seves pertinences personals, de la seva història, és una cosa bàsica, és un mínim per a després, sobre això, construir qualsevol concòrdia”.

I per tot això, va considerar “terrorífic” que una cosa tan essencial com “poder honrar al teu avi”, que és “alguna cosa que les víctimes de l'altre bàndol han tingut sempre”, sigui “un motiu de conflicte 90 anys després”.

Sánchez Lubián va afegir que tant en el seu llibre com en l'anterior que va escriure sobre els presos del franquisme que van construir l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo , ha pogut comprovar com s'ha anat creant “un embull de silenci”. “A vegades les famílies han creat un relat paral·lel per a justificar el que els va passar a ells, però això no es corresponia després amb la realitat. Això és injust. Conèixer la veritat no és revengisme, és trobar respostes”.

De fet, durant la seva intervenció va posar com a exemple el cas de Federico García Lorca. “Jo a vegades no penso en García Lorca. Penso en les tres persones que van ser afusellades i enterrades amb ell. El mestre i aquells dos banderilleros. Aquesta gent no sap on ha d'anar a portar les flors. Que la família de García Lorca no fa res per a localitzar a les seves restes? Bé, però les altres famílies tenen dret a això”.

Però, es va poder haver fet aquesta reparació de la memòria molt abans, durant la transició democràtica i els primers anys de la dècada dels 80? Tots dos periodistes van considerar que sí. L'autor del llibre es va mostrar convençut que hi ha un “dèficit del qual tots som responsables” però principalment els primers governs democràtics.

“Hi ha els qui diuen que la Llei de Memòria Democràtica el que fa és ressuscitar mals del passat, però gràcies a aquesta llei s'està exhumant a molta gent enterrada en les cunetes. I gràcies a ella s'ha posat en marxa, per exemple, la creació d'un banc públic de #ADN, que pot semblar una cosa etèria, però és importantíssim, perquè fins ara les exhumacions es feien mitjançant gestió privada”. En definitiva, va apuntar, l'esmentada norma ve a considerar que la democràcia és “molt més que resignificar”.

El director d'eldiario.es també va opinar que “s'arriba tard” perquè “molts dels familiars que estan buscant als seus avis estan morint”. Va admetre que durant el període en què Adolfo Suárez estava legalitzant al Partit Comunista, i amb les tensions militars que després van desembocar en el cop d'estat de 1981, no hi havia en les forces democràtiques “capacitat suficient com per a forjar aquesta reparació” i hagués estat “donar-li massa cullerades de ricí a l'Exèrcit”.

“Però després, l'any 1982, amb Felipe González i una majoria aclaparadora, i després del cop d'estat, sí hauria estat el moment per a poder fer-lo. I fins i tot hauria estat més fàcil d'explicar políticament, perquè un dels arguments que utilitzen ara els que s'oposen és per què es fa actualment”.

En aquest punt, va sorgir el debat sobre l'educació a les aules. Encara que sí que hi ha museus i monuments que ara dignifiquen a moltes d'aquestes víctimes oblidades, no ocorre igualment en l'educació pública. Així ho va reconèixer el propi Escolar: “En l'E.#G.B. mai arribàvem a la Guerra Civil, mai”.

És necessari un exercici perquè la gent entengués el que és la democràcia, la qual cosa li ha costat a aquest país tenir una educació, una sanitat pública, un estat de benestar, i això és un dèficit que estem arrossegant

I Sánchez Lubián ho va confirmar. “Ara que tant ens ocupem davant el revival franquista, ens adonem que caldria haver fet una labor de pedagogia, no solament per explicar la història a les aules, sinó també per inculcar que la llibertat democràtica no afecta només als temps de la guerra, sinó també al present. Un exercici perquè la gent entengués el que és la democràcia, la qual cosa li ha costat a aquest país tenir una educació, una sanitat pública, un estat de benestar, i això és un dèficit que estem arrossegant”.

Al fil d'això es va referir a actuacions com els recents abusos policials en càrregues contra manifestants universitaris, les denúncies contra eldiario.es per recerques com la de Julio Iglesias, les actuacions de militars contra migrants a Ceuta o veure a un agitador d'ultradreta (en referència a Vito Quiles) victorejat per legionaris. “Això és un dèficit democràtic i contra això hauríem d'haver posat una vacuna fa temps”.

De fet, un altre exemple que va posar és el dels joves que van acudir el passat 12 d'octubre a la Porta del Sol a increpar als acampats per l'habitatge, amb consignes feixistes i franquistes, i banderes amb la creu de Borgonya. “Em preocupa d'on han sortit, perquè segurament cap d'ells ni sap ni qui és José Antonio (Cosí de Rivera) ni res de res”.

Sobre aquesta qüestió, Escolar va fer esment a una conversa amb Iñaki Gabilondo referent a això, en la qual li va remarcar que aquests nois i noies que criden ‘Viva Franco’ no aguantarien “ni deu minuts, o dotze, a tot tardar, en una dictadura”. “Hi ha coses molt bàsiques que ells donen per descomptades, com que una dona pugui obrir un compte corrent sense permís del pare o del marit, o que puguis voler a qui vulguis, i que abans no eren possibles. Però lamentablement hi ha un corrent, jo crec que una mica frívola en primer sentit, o gairebé pop, de reivindicar coses de les quals desconeixen tot”.

També la denominada ‘Llei de Néts’ i el fet que el Tribunal Suprem hagi paralitzat la possibilitat de votar als descendents d'exiliats espanyols van ocupar part del col·loqui entre tots dos periodistes. Mentre Sánchez Lubián va destacar que és “simptomàtic” que molta gent en la dreta política no és conscient de la “dimensió de l'exili espanyol”, Escolar va considerar “terrible” el debat sobre la qüestió.

De fet, va apuntar que la famosa ordre del decret per la qual es permet aquest vot inclou “exactament la mateixa definició” que es va fer amb la Llei de Memòria Històrica del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. “Això, que era pacífic en 2007 i és pràcticament un còpia-pega que és fàcil de comprovar en el #BOE, ara es converteix en un gran escàndol. Jo crec que en part té a veure també amb una mala consciència per la història de la dreta espanyola”.

I al fil d'això, tots dos van reflexionar sobre la polarització política actual. “Cada vegada hi ha menys violència, però al mateix temps, hi ha més odi. En gran manera per com funcionen els algorismes en les xarxes socials, hi ha cada vegada més discursos encesos de rebuig al d'al davant, de rebuig que no pensa com tu”.

Encara que per al director d'eldiario.es resulta “inimaginable un nou conflicte militar o una repressió i una dictadura assassina com la de la postguerra”, sí que va deixar clar que “no fa falta arribar a això perquè hi hagi una reculada democràtica”. Per a això va posar exemples com els d'Hongria o Polònia.

Fins i tot si hi ha majoria absoluta del #PP amb Vox, serà molt difícil aprovar segons quines coses si hi ha un 70 o un 80% de la població a la qual li sembla mal una cosa tan bàsica com no tirar de casa a una senyora de 87 anys

“Quan hi ha un partit en el Parlament que no reconeix la legitimitat del Govern des del minut un, posa en dubte el resultat electoral i arrossega a l'altra força d'oposició a aquests mateixos discursos, qüestionant la neteja de les eleccions, tot això és una amenaça de reculada democràtica sense que per això anem a tornar a tenir fosses comunes ni afusellats”, va destacar.

No obstant això, també va deixar clar que, per “veure el got mig ple”, hi ha moltes lleis que suposen avanços socials i que no es modificaran. “Perquè s'està generant una nova consciència social que farà que, fins i tot si hi ha majoria absoluta del #PP amb Vox, sigui molt difícil aprovar segons quines coses si hi ha un 70 o un 80% de la població a la qual li sembla mal una cosa tan bàsica com no tirar de casa a una senyora de 87 anys”, en referència al clam social derivat del desnonament de Maricarmen Abascal.

Finalment, Enrique Sánchez Lubián va insistir en la necessitat de continuar investigant, bussejant en els arxius. “Cal continuar apostant per la digitalització de tots els documents, perquè moltes vegades trobes expedients que diuen no es poden consultar perquè el seu estat de conservació és tan nefast que es desfarà el paper. I cal continuar recollint testimoniatges de familiars. Continuar treballant per la memòria, per desenterrar tot el tapat i oblidat”, va concloure.

Enrique Sánchez Lubián (Alcázar de Sant Joan, 1956) ha exercit el periodisme durant més de 40 anys, havent estat cap de premsa de l'Ajuntament de Toledo. Ha combinat la labor periodística amb la divulgativa, sent autor de llibres com 'Besteiro, anys de joventut'; 'Domingo Alonso, apòstol del socialisme toledà'; 'Emelina, la bellesa que va il·luminar a la República'; 'El rellotge de la presó, Poesies i llegendes de Francisco Machado'; 'Crònica negra de Toledo. Truans, murris, assassins i altres gents de malament viure'; 'Luisa Alberca, reina dels serials a l'Espanya dels 50'; 'Toledo en la II República'; o 'Els presos que van construir l'Acadèmia de Toledo'.