L'altra Transició (estètica) a Espanya

1960. S'exhibeixen 30 quadres de Picasso a la Sala Gaspar de Barcelona. En ple franquisme, l'artista, considerat enemic del règim per la seva adhesió a la República i la seva militància en el Partit Comunista, va tenir un èxit irresistible. Hi havia tanta gent esperant a ... entrar que va caldre posar a guàrdies controlant l'accés. No obstant això, onze anys després, en 1971, els Guerrillers de Crist Rey van atemptar contra l'exposició de la seva 'Suite Vollard' en la Galeria Theo de Madrid, inaugurada per Elvira González i el seu marit, Fernando Mignoni. Van llançar pintura vermella i àcid sobre les obres de l'artista penjades de les parets, les van colpejar amb maces i les van esberlar a navajazos. Vint-i-cinc obres van quedar destruïdes i dues van desaparèixer.1977. Juan Gris té la seva primera exposició a Espanya, en la Galeria Theo de Madrid. No aconsegueix vendre cap obra.1983. Dos de les estrelles de l'art internacional arriben a Espanya. D'una banda, Andy Warhol exposa en la galeria Fernando Vijande (Barcelona, 1930-Madrid, 1986). Considerat el galerista d'art de la Moguda, va ser el promotor d'una revolució artística que va portar a Madrid i a Espanya a agafar el tren de la contemporaneïtat, gràcies al suport de Warhol. Una nova 'Factory' emergia als carrers, que s'omplien de tribus urbanes. Les pintures de còmics de Roy Lichtenstein es mostraven en la Fundació Juan March, una institució que, al llarg de la seva història, ha exposat per primera vegada al nostre país a grans noms de la modernitat. En 1975 va exhibir el treball de Oskar Kokoschka.Quan parlem de la Transició a Espanya, solem referir-nos a la transició política que es va produir al nostre país després de la mort de Franco: el regnat de Joan Carles I, les eleccions generals de 1977, el Govern de UCD, la Constitució de 1978... Però també va haver-hi una altra transició, estètica i sentimental , que es va anticipar a aquella en els anys 60. Es va produir llavors una gran transformació cultural amb l'arribada a una Espanya semidesèrtica de l'art internacional. Ho va fer amb bastant retard respecte a la resta de països del nostre entorn, unes tres dècades després. En la dècada dels 60, els anys del 'Spain is diferent', començaven a aparèixer les classes mitjanes, hi havia un incipient consum i va sorgir un tímid comerç de l'art. Neixen les primeres galeries importants i els grans museus d'art contemporani. El galerista Fernando Vijande, retratat per Warhol. Fundació Juan MarchLa Fundació Juan March aborda en la seva nova exposició com va arribar i com es va rebre a Espanya aquest art modern internacional. El recorregut, dividit per dècades, excepte la part final, que conjumina els últims 20 anys, arrenca amb 'Les Meninas', de Picasso, de 19570, i acaba amb 'Sala espanyola. Davant la llei', de Lluís Hortalà (2019-2020). Entre ambdues, dos centenars d'obres i documents exposats en un muntatge molt cridaner, que recorda al magatzem d'un aeroport.

De fet, envaeix el vestíbul de la fundació amb quioscos de premsa i un panell amb retallades de periòdics. Grans noms internacionals com Sam Francis, Klee, Duchamp, Calder, Giacometti, Matisse, Richard Hamilton, Dubuffet, John Cage, Joseph Beuys, Lucio Fontana, Louise Bourgeois, David Hockney, Richard Serra, Robert Mapplethorpe, Bill Viola, Ana Mendieta o Marina Abramovic conviuen amb artistes espanyols (alguns d'ells exiliats): Picasso, Miró, Dalí, Antonio López, Darío Villalba, Rafael Canogar, Luis Gordillo, Eduardo Arroyo, Juan Genovés (penja una serigrafia del seu cèlebre quadre 'L'abraçada', considerat símbol de la Transició), María Blanchard, Julio González, Remedios Varo, Óscar Domínguez, Pepe Espaliú, Esther Ferrer... Hi ha setanta artistes seleccionats com a casos d'estudio.de Xabier Morrás, dues peces controvertides: un 'Crist emmordassat', escortat per dos guàrdies civils, i un corredor d'un tancament amb dues banderilles a la seva esquena. En una fotografia de Roberto Otero veiem a Picasso xerrant animadament amb Alberti. Més enllà, Fernando Vijande, retratat per Warhol; 'Una Venus sorgint de la mar', de Mingote ; els barons Thyssen a la terrassa de la seva casa de Lugano amb l''Arlequí amb mirall' de Picasso; una 'Vanitas' de Javier de Juan (una natura morta amb la bandera d'Espanya al fons)... Elliott Erwitt retrata a uns homes mirant (i de quina manera) a les Maques de Goya (a la vestida i a la nua). Tota una tesi de la mirada masculina al cos femení. I les Guerrilla Girls, amb les seves crítiques al Met per les poques dones artistes a les seves sales i les moltes nues en les parets. Una de les sales de la mostra. Fundació Juan MarchComisariada per José María Parreño, Germán Labrador i Manuel Fontán del Jonc, 'La transició estètica. Espanya (1960-2020)' , que roman oberta fins al 10 de gener de 2027, «no és una exposició historicista», adverteix aquest útimo. L'èmfasi no s'ha posat, com és costum, en els artistes i les seves obres, sinó en el públic : on van veure aquests treballs, a través de quins canals els van rebre. Alguna cosa així com un 'Explica'm estètic', apunta Llaurador. Parreño aclareix que aquesta mostra «no és una història visual de la Transició, sinó una transició de la història visual». 'Crist emmordassat', de Xabier Morrás. Fundació Juan MarchDa la benvinguda al visitant una peça d'Equip Crònica, 'Espectador d'espectadors'. Encara que el nucli central de la mostra són les arts plàstiques, la transició estètica apunta a tots els àmbits de la cultura . Per aquest motiu estiguin presents en la mostra els llibres i els còmics, els mitjans de comunicació (premsa, revistes i fanzines, ràdio i televisió), fotografies, audiovisuals, cinema, música... L'exposició acaba en la dècada actual: l'art va assumir debats socials com el canvi climàtic, la immigració, els feminismes, la descolonització...

La mostra es completa amb un catàleg-lliuro i diverses publicacions, un projecte d'història oral (videoentrevistas amb quinze protagonistes de la cultura, com Juan Manuel Bonet i Manuel Borja-Villel), una pel·lícula-documental sobre les transicions de la cultura a Espanya, 'Autoritzada per a tots els públics', dirigida per Javi Álvarez i un miniciclo de cinema ('Viridiana', de Buñuel).