La ferida que suggereix que els neandertals eren més violents del que es creia

Un neandertal que va morir fa 75.000 anys va poder haver rebut un cop en el pit amb una llança de fusta afilada, segons creuen els arqueòlegs.

D'acord amb experts, un orifici de 15 mm trobat en el seu omóplato en una cova del Kurdistan iraquià podria ser la primera evidència de violència letal amb una arma d'aquest tipus.

L'angle de la ferida i altres proves porten als investigadors a creure que la llança va entrar en el pit de l'individu i va travessar el seu cos, probablement danyant un pulmó i vasos sanguinis importants, abans de sortir pel omóplato esquerre i deixar un orifici gairebé perfecte.

L'evidència aportada per aquesta recerca és la més recent de les noves proves que suggereixen que les societats neandertals van experimentar més violència del que es pensava anteriorment.

Els neandertals eren una espècie humana diferent que es va extingir fa uns 40.000 anys. Van habitar una gran extensió d'Europa i Àsia occidental i central, i a vegades van coexistir amb la nostra espècie, els Homo sapiens.

A més del omóplato esquerre, també es van trobar una mà dreta, tres costelles i algunes dents.

Segons la doctora Emma Pomeroy, autora principal de l'estudi i membre del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Cambridge, el forat en el omóplato podria ser l'evidència més antiga de "violència interpersonal letal" causada per una llança de fusta.

"L'atac mortal va poder haver estat intencionat i dirigit al cor", va declarar a #BBC News.

Totes les notícies que necessites estan en #BBC World Service

Els arqueòlegs denominen a les restes Shanidar A, en honor a la cova on van ser trobats. En les excavacions realitzades en la dècada de 1950 es van descobrir les restes d'almenys 10 neandertals.

Segons Pomeroy, es creu que aquesta ferida constitueix la primera evidència de l'ús de llances de fusta afilades en el Mitjà Orient prehistòric.

"No és el tipus de fractura que es produeix de manera natural, perquè és molt circular", va explicar.

Però no és clar en absolut que la violència interpersonal fos la causa, afirma.

La lesió podria haver estat producte de foc amic o d'un accident de caça.

No obstant això, el professor Chris Stringer, del Museu d'Història Natural de Londres, que no va participar en la recerca, va declarar a #BBC News que un atac d'un rival era l'explicació més plausible.

"Els investigadors no aclareixen si això va ser resultat d'un accident de caça o de violència interpersonal, però al meu entendre, això últim sembla més probable, donada la ubicació i l'extensió de la ferida", va dir.

El descobriment recorda a una troballa anterior en la mateixa cova realitzat en 1957.

Aquestes restes pertanyien a un altre neandertal que va viure fa uns 50.000 anys. Les seves costelles presentaven indicis d'una ferida parcialment cicatritzada, que els arqueòlegs creuen que va ser causada per una llança amb punta de pedra.

No podem afirmar amb certesa si aquests neandertals van ser ferits per un company durant una cacera o un rival els va matar.

No obstant això, se sumen a un petit però creixent conjunt d'evidències que apunten a la possibilitat que la violència entre humans fos més comú i es remuntés a molt abans del que suggereix el consens científic actual.

"Lamentablement, considero que el creixent nombre de proves indica que la violència interpersonal té profundes arrels en la prehistòria humana", va declarar Stringer a #BBC News.

Una prova fonamental d'això és un estudi publicat en 2022 sobre cranis de neandertals molt antics procedents del nord d'Espanya, d'un jaciment arqueològic conegut com "l'Avenc dels Ossos".

Aquest estudi suggereix que fa uns 430.000 anys ja es produïen actes de violència mortal.

Els investigadors van trobar restes de 57 lesions cranials en 20 individus. Nou presentaven fractures de crani potencialment mortals i sis tenien ferides punxants similars en la part posterior esquerra del cap.

Atès que les ferides es repetien gairebé en el mateix lloc, els investigadors van concloure que era més probable que es tractés de cops deliberats que de danys accidentals. Un crani presentava dues ferides que probablement havien estat infligides amb el mateix objecte.

Les troballes de l'Avenc dels Ossos no demostren que tots els membres d'aquesta població fossin habitualment violents, però proporcionen proves sòlides que entre aquestes persones es produïen repetits homicidis ja fa centenars de milers d'anys.

Durant dècades, molts arqueòlegs van vincular els inicis de la guerra organitzada amb l'agricultura, quan la gent va començar a viure en assentaments permanents i a competir per la terra, el bestiar i les reserves d'aliments.

No obstant això, les proves procedents de caçadors-recol·lectors anteriors i fins i tot de parents humans encara més antics han demostrat que els homicidis individuals són molt anteriors a l'agricultura.

El debat científic actual gira entorn de la freqüència d'aquesta mena de violència i al moment en el qual els atacs esporàdics es van convertir en conflictes organitzats i guerres entre grups.

La recerca ha estat publicada en la revista Scientific Reports.

Aquest article va ser escrit originalment en anglès i usem una eina d'intel·ligència artificial per a traduir-ho. Un periodista de la #BBC va revisar el text abans de la seva publicació. Més informació sobre com usem IA .

Per a veure aquest contingut, favor activar Javascript, o intentar amb un altre navegador