Brussel·les vol dependre menys del núvol estatunidenc. Les grans tecnològiques dels EUA acaben de posar preu a aquesta idea

Podem parlar de sobirania tecnològica com si fos una qüestió llunyana, però les seves implicacions són bastant concretes. Pensem en una administració que necessita mantenir les seves aplicacions en funcionament o en una empresa que ha construït bona part dels seus sistemes sobre els serveis d'un proveïdor de núvol . Ambdues poden #beneficiar d'aquesta infraestructura i, al mateix temps, dependre de decisions que no controlen per complet. És una situació especialment rellevant a Europa, on gran part del mercat està en mans de proveïdors estrangers i on aquesta dependència ha començat a plantejar preguntes.

La independència té un preu. Brussel·les intenta respondre a aquest dilema amb una proposta legislativa coneguda com Cloud and #AI Development Act (CADA), presentada al juny de 2026. I el debat acaba d'incorporar una xifra considerable: 115.000 milions d'euros durant deu anys . És el cost que calcula un estudi del European Centri for International Political Economy (ECIPE), finançat per CCIA Europe, una associació que compta entre els seus membres amb Amazon, Google i Meta. El seu autor declara que les conclusions són independents de l'organització.

Tres gegants concentren el mercat. La Comissió Europea calcula que Amazon Web Services (AWS), Microsoft Azure i Google Cloud concentren més del 70% del mercat europeu de serveis en el núvol. Al mateix temps, la quota de les companyies de la UE va passar del 29% en 2017 al 15% en 2022 i, segons Brussel·les, no s'ha recuperat. Aquesta concentració planteja un problema que va més enllà de la competència: alguns proveïdors estan sotmesos a legislacions estrangeres que poden exigir accés a dades, mentre que determinades decisions preses fora del bloc comunitari podrien afectar la continuïtat dels seus serveis.

No es tracta de prohibir proveïdors. La iniciativa proposa quatre nivells de garanties de sobirania, des d'emmagatzemar i processar dades en territori europeu fins a complir condicions més exigents sobre control empresarial i autonomia tecnològica. Les administracions haurien d'avaluar els seus riscos i contractar serveis ajustats al nivell corresponent. La proposta també busca impulsar la innovació i ampliar la capacitat europea de centres de dades. A més, en circumstàncies justificades i després de consultar als Estats membres, la Comissió pugui exigir avaluacions i mesures de mitigació a determinades empreses privades de sectors essencials mitjançant actes delegats.

La major factura seria per a les empreses. Per a arribar als 115.000 milions d'euros, els investigadors han construït un escenari intermedi d'aplicació de les exigències europees entre 2027 i 2036. El càlcul contempla uns 35.100 milions d'impacte econòmic per al sector públic, dels quals 33.300 milions serien costos directes per a les administracions, i aproximadament 80.000 milions per a empreses privades de sectors essencials. Però aquesta última quantitat depèn d'un supòsit important: que les exigències s'estenguessin al 25% de les seves càrregues de treball en el núvol.

El problema no acaba en els servidors. Una aplicació bancària allotjada en el núvol pot utilitzar bases de dades, sistemes d'identificació i eines dissenyades per a funcionar amb un proveïdor concret. Si hagués de #traslladar a un altre, copiar els seus arxius no bastaria necessàriament; caldria adaptar components, revisar el codi i comprovar que tot continués funcionant correctament. Aquesta és la principal font de costos que identifica ECIPE: segons els seus càlculs, migrar aplicacions, reescriure programes i redissenyar sistemes representarien el 69% de l'impacte econòmic estimat. No es tracta únicament de canviar d'infraestructura, sinó també d'adaptar el programari que depèn d'ella.

Les tecnològiques també busquen conservar clients. Mentre l'associació que representa els seus interessos adverteix sobre els costos de la proposta, Amazon i Google ja comercialitzen solucions de núvol sobirà per a clients europeus. AWS va posar en marxa la seva infraestructura específica al gener de 2026 , diversos mesos abans que Brussel·les presentés CADA, i Google ofereix diferents alternatives per a reforçar el control sobre les dades i les operacions. Ambdues poden respondre així a aquestes demandes sense abandonar el mercat europeu. La posició contrasta amb la de CISPE, una associació de proveïdors d'infraestructura a Europa que considera insuficients algunes garanties previstes per Brussel·les i reclama reforçar-la.

La independència també planteja un dilema. Ara com ara, Brussel·les té una proposta legislativa pendent d'aprovació i una estimació econòmica que depèn de com acabi #aplicar i l'estudi finançat per CCIA ajuda a dimensionar els possibles costos de determinades exigències. Per aquest motiu el debat vagi més enllà de triar entre proveïdors estatunidencs o europeus. La qüestió de fons és com reduir riscos reals sense traslladar a empreses i administracions càrregues econòmiques que no resultin necessàries.

Imatge destacada | ovhcloud

En Xataka | Nvidia s'ha proposat diversificar la seva aposta per la IA: ha donat 250 milions de dòlars a Regne Unit i més de 2.000 milions a Europa

- La notícia Brussel·les vol dependre menys del núvol estatunidenc. Les grans tecnològiques dels EUA acaben de posar preu a aquesta idea va ser publicada originalment en Xataka per Javier Marquez .