Toni Nadal: "S'ha volgut enaltir la meva figura donant a entendre que vaig aplicar un mètode dur amb Rafa"

Toni Nadal és una de les figures més significatives del món del tennis després del seu èxit com a entrenador acompanyant especialment al seu nebot Rafa al llarg de la seva trajectòria professional. El balear i ambaixador de la campanya 'Raons de pes', impulsada per l'agència Lilly, va atendre a 20minutos i ens va parlar de Carlos Alcaraz i Rafa Jódar, l'actualitat tenística, de la seva experiència com a tècnic i de la importància en els joves de tenir un bon acompanyament professional des de primerenca edat. Des de la seva experiència i professionalitat... Què d'important és tenir un bon acompanyament i orientació d'un professional sobretot en nens que estan experimentant canvis o fent els seus primers passos en la competició? Crec que l'acompanyament dels joves és primordial. Un nen o un jove encara està en ple procés de formació, per la qual cosa comptar amb orientació i assessorament professional és fonamental, tant en el món de l'esport i la competició com en qualsevol altre àmbit. El més prudent és que els qui estan fent els seus primers passos en la competició i volen continuar #formar es deixin assessorar per professionals amb experiència i un bon coneixement de la matèria. Creu que amb el pas dels anys s'ha anat normalitzant aquests problemes? O veu similituds amb el passat? La societat va avançant i cada vegada tenim un coneixement més ampli i precís sobre qüestions que abans enteníem d'una altra manera. En el cas de l'obesitat, per exemple, tradicionalment s'associava principalment a l'alimentació o al sedentarisme, però avui sabem que existeixen molts altres factors que influeixen en aquesta malaltia. Per això, igual que ocorre en el món de la competició, és fonamental comptar amb un bon assessorament professional. Com sol afectar en la salut mental sobre els esportistes que estan fent els seus primers passos? Evidentment, cada situació pot afectar la salut mental d'una manera diferent, depenent de com la percebi cada persona. No tots tenim la mateixa fortalesa mental ni les mateixes característiques físiques, per la qual cosa una mateixa circumstància pot afectar-nos de manera diferent. La salut mental està molt relacionada amb la manera en la qual interpretem i afrontem el que ens succeeix. Per això, les situacions que viu un esportista poden afectar-lo de la mateixa manera que a qualsevol altra persona, independentment de l'activitat a la qual es dediqui. I a nivell físic, de disciplina... Com es construeix una rutina diària perquè s'adapti a l'esportista? Mantenir una rutina diària saludable és fonamental, no sols per als esportistes, sinó per a qualsevol persona. Mai he fet distincions entre els qui es dediquen a l'esport i els qui desenvolupen qualsevol altra activitat. Crec que portar una vida sana, especialment pel que fa a l'alimentació, és beneficiós per a tothom, no únicament per als esportistes d'alt nivell.

Personalment, mai vaig ser capaç de fer en una pista una mica diferent del que considerava adequat fora d'ella. Per això, crec fermament en la importància de crear bons hàbits, perquè són precisament els hàbits els que formen el caràcter. En definitiva, construir una rutina diària saludable és essencial per a qualsevol persona, independentment de la seva professió o activitat. Com va ser la seva experiència en aquest sentit amb Rafa Nadal? Li va costar al principi acceptar els seus mètodes? Es queixava en algun moment o va acceptar que era la fórmula idònia per a arribar a l'èxit? No, no li va costar. Sempre vaig tenir molt clars els meus mètodes i vaig tractar que les persones que m'envoltaven també els fessin seus. Era conscient que els objectius als quals aspiràvem eren difícils d'aconseguir i, per tant, havíem de preparar-nos per a afrontar aquestes dificultats, sobretot enfortint el caràcter. Això és alguna cosa que sempre he tingut molt present: és molt difícil controlar una pilota si abans no ets capaç de controlar la teva pròpia voluntat. Al final, en la vida, depenent del que vulguis aconseguir, has d'estar disposat a assumir l'esforç i el sacrifici que requereix aconseguir aquest objectiu. Quin creu que va ser la clau de l'èxit de Rafa? Tenint en compte, per descomptat, la seva qualitat i descaradura jugant al tennis... Crec que la clau de l'èxit de Rafa Nadal s'explica per diversos factors. En primer lloc, és evident que compta amb unes condicions físiques i una coordinació excepcionals, molt adequades per a l'esport que va triar. Aquesta és la base fonamental. A partir d'aquí, hi ha una sèrie de valors que poden ajudar-te a aconseguir els teus objectius, mentre que uns altres poden dificultar el camí. Tenir una actitud positiva, un caràcter ben format i una mentalitat adequada són aspectes que marquen la diferència. Crec que els valors que han estat importants tota la vida són precisament els que han ajudat a Rafael a aconseguir el que s'havia proposat. Però, evidentment, sense unes grans condicions atlètiques, tots aquests valors per si sols no haurien estat suficients. Tal com es pot apreciar en el documental de Rafa, amb el pas dels anys, Nadal va intentar adaptar la seva filosofia de treball i va introduir en l'equip a Carlos Moyá. Com el va afectar personalment aquesta modificació?. No em va afectar de manera negativa. Vaig entendre que incorporar a Carlos Moyá a l'equip podia ajudar a Rafael a continuar desenvolupant i millorant el seu joc. Evidentment, les bases ja estaven establertes i es tractava simplement d'aportar nous coneixements i continuar evolucionant, una cosa completament natural. Per tant, per a mi va ser una cosa positiva, perquè considerava que podia ser beneficiós per a Rafael i per a la seva carrera esportiva. En algun moment va pensar que el seu mètode de treball ja no era el correcte? Va entendre la decisió de Rafa? Crec que, a vegades, s'ha volgut enaltir la meva figura donant a entendre que vaig aplicar un mètode de treball especialment dur, però això no s'ajusta a la realitat.

Evidentment, sempre he exigit molt, perquè considero que l'exigència és fonamental perquè les coses funcionin bé, tant en l'esport com en la societat. Tots som exigents amb els metges i esperem que ens prestin la màxima atenció quan tenim un problema. Perquè aquesta mateixa exigència és la que jo li demanava a Rafael. Crec que la nostra manera de treballar durant els seus anys de formació va funcionar bé i el va ajudar a aconseguir el que va aconseguir. Això no significa que sigui l'únic camí possible per a aconseguir l'èxit ni que aquest mètode garanteixi els mateixos resultats a altres persones. Al final, cadascun és lliure d'interpretar i valorar les coses a la seva manera. El caràcter de campió de Rafa es pot assemblar (salvant les distàncies) en jugadors de la talla de Carlos Alcaraz o Jannik Sinner? Són els grans favorits per a dominar el tennis durant la dècada vinent... En aquests moments hi ha dos jugadors que estan destacant especialment: Carlos Alcaraz i Jannik Sinner. Normalment, quan algú aconsegueix aquest nivell és perquè, en primer lloc, té una gran voluntat de destacar i, en segon, perquè compta amb unes condicions excepcionals que li permeten arribar pel cap alt alt. Seguint el fil d'Alcaraz i Sinner... Amb quin mètode de treball es quedaria? Amb el del murcià o el de l'italià? Per què? Amb qui es queda en termes generals? Carlos Alcaraz o Jannik Sinner? A qui entrenaria en el futur si es dóna la possibilitat? Desconec en profunditat els mètodes de treball de tots dos jugadors, per la qual cosa no puc fer una valoració precisa sense saber exactament com es preparen. El que sí és clar és que als dos els està funcionant bé el que fan, i els resultats així ho demostren. Per tant, crec que tots dos estan fent una gran feina i que no es tracta de determinar quin mètode és millor, sinó de trobar el que millor s'adapti a cada jugador. Si hagués de triar entre els dos, en termes generals em quedaria amb Carlos Alcaraz. Personalment, m'agrada més el seu estil de joc, encara que haig de reconèixer que Jannik Sinner també ha demostrat enguany que és un grandíssim jugador. No sabria dir quin dels dos és millor, però, per les meves preferències personals, m'inclino per Carlos. A més de ser un jugador molt complet i perillós en la pista, em sembla un noi molt centrat i intel·ligent. I, quant a la possibilitat d'entrenar a algun dels dos en el futur, crec que no es donarà aquesta circumstància. La veritat és que no entrenaria a cap d'ells ni a cap altre jugador, perquè ja estic fora del món de la competició. Alcaraz, fa uns dies, es va queixar del calendari. Creu que té raó i està molt massificat? A un tennista d'elit el podria afectar aquesta situació a llarg termini? Sobretot, si, per exemple, Carlos vol arribar a batre els rècords de Grand Slams o #acostar als Federer, Nadal, Djokovic... No crec que el principal problema sigui el calendari.

Evidentment, Carlos Alcaraz coneix aquesta realitat molt millor que jo, però, des del meu punt de vista, el problema està més relacionat amb la velocitat que ha aconseguit la pilota en el tennis actual. Com més ràpid va el joc, major és el risc de sofrir lesions. Els moviments són més bruscos, les frenades més intenses i les exigències físiques molt majors, la qual cosa pot provocar problemes en les nines, els genolls i altres articulacions, com hem vist recentment en diferents jugadors. Crec que el problema ve que el tennis ha evolucionat enormement sense que s'hagin introduït canvis suficients per a #adaptar a aquesta evolució. Abans, molts jugadors mesuraven al voltant de 1,70 metres, mentre que ara és habitual trobar tennistes de 1,90 o fins i tot dos metres. A això se suma l'evolució dels materials i les raquetes, que permeten colpejar la pilota a velocitats molt majors. Tot això ha incrementat considerablement l'exigència física d'aquest esport.Quant a si aquesta situació pot afectar a Carlos a llarg termini, no crec que el perjudiqui més que a la resta. Al final, tots els jugadors competeixen en les mateixes condicions i estan exposats als mateixos riscos. Per tant, la qual cosa pugui afectar-lo a ell també pot afectar els seus rivals. Què ens pot dir de Rafa Jódar i la seva irrupció en el món del tennis en els últims mesos? Crec que una de les notícies més positives dels últims mesos ha estat veure l'evolució d'aquest jugador. Fa relativament poc temps ocupava una posició pròxima al lloc 800 del rànquing mundial i, ara, està lluitant per entrar en el 'top 10', #disputar en aquests últims tornejos de l'any la possibilitat de #classificar per a les #ATP Finals de Torí. És una evolució molt positiva. Encara que en els últims tornejos no ha estat tan encertat com a l'inici de l'any, suposo que està acusant l'esforç i l'exigència que porta suportant des de gener. En qualsevol cas, crec que és un grandíssim jugador i que, durant molts anys, serà un dels principals rivals de Sinner, Alcaraz i Zverev. Fa uns dies, Ferrero va notificar la seva volta a les pistes i s'han creat certs rumors que podria entrenar a Jódar a principi d'any o al mateix Jannik Sinner. Què pensa sobre la possibilitat que entreni al màxim rival d'Alcaraz? Vostè hauria entrenat a Federer o Djokovic? En el meu cas, la situació era una mica diferent, perquè jo sóc l'oncle de Rafa i, per sobre de tot, sempre ha existit aquest vincle familiar. En el cas de Juan Carlos Ferrero, entendria perfectament que, si se li oferís la possibilitat d'entrenar a un altre gran jugador, acceptés. Al cap i a la fi, tant Sinner com Alcaraz són dos tennistes als quals qualsevol entrenador voldria dirigir, no sols per la seva qualitat esportiva, sinó també per les seves qualitats personals.

Si Carlos Alcaraz pot canviar d'entrenador i treballar amb algú que formava part de l'acadèmia de Ferrero i que havia estat incorporat allí pel mateix Juan Carlos, em sembla igual de legítim que Ferrero pugui entrenar a un altre jugador. Està en el seu dret i ho consideraria una cosa completament normal. L'evolució del tennis ha provocat paral·lelament l'augment de les lesions, tal com li ha ocorregut a Alcaraz i Sinner en els últims mesos. Però, a nivell mental, com prepara un entrenador a l'esportista perquè afronti aquesta situació de la millor manera? Quina solució creu que és la idònia per a evitar aquest nombre de lesions? Des del meu punt de vista, moltes de les dificultats actuals vénen provocades per la velocitat que ha aconseguit la pilota. Per això, considero que caldria intentar reduir aquesta velocitat, la qual cosa permetria tenir un joc més controlat i disminuir l'exigència física sobre els jugadors. Quant a la salut mental, crec que a vegades es tendeix a exagerar la situació en el món de l'esport. Evidentment, els esportistes poden sofrir problemes de salut mental, igual que qualsevol altra persona de la societat, però no crec que hàgim de considerar que les seves dificultats són necessàriament més importants que les dels altres. Al final, fallar una pilota o perdre un partit no hauria de tenir més transcendència que perdre un treball o no poder arribar a fi de mes. Crec que és important posar les coses en perspectiva.Per descomptat, hi ha persones que travessen dificultats i hem d'intentar ajudar-les i prevenir aquestes situacions en la mesura que sigui possible. Però també crec que no hem de magnificar tot el que ocorre en l'esport. Un esportista és, abans de res, una persona, i els seus problemes han de #abordar amb la mateixa importància i naturalitat que els de qualsevol altra persona.