L'òrgan de Notre Dóna'm, el més gran de França, té 8.000 tubs i així van ser netejats després de l'incendi del qual es va salvar

L'enorme instrument es va salvar del foc directe i de l'aigua, però la fusió de la teulada de plom va alliberar pols tòxica que va cobrir els seus tubs i les ranures de les tecles

El famós òrgan d'aquesta ciutat europea sona gràcies a l'efecte de les ones de la mar

Aquesta barcelonina, degana de l'òrgan a Espanya, ha complert 100 anys i continua oferint concerts

El gran òrgan de la sempre impressionant catedral de Notre Dóna'm de París , l'instrument musical més gran de tota França , ressona en el temple des de 1733 . Aquesta joia de la organería compta amb prop de vuit mil tubs distribuïts en 115 registres i cinc teclats manuals. Situat a tretze metres d'altura sota la rosassa occidental, resumeix la història de la música gal·la amb peces que abasten des del segle XV fins a aportacions del segle XIX. Després de sobreviure a múltiples vicissituds, aquest majestuós artefacte resguarda la memòria sonora de l'històric i renovat edifici.

Durant el devastador incendi d'abril de 2019 , que va destruir la sostrada i l'agulla, l'imponent instrument va aconseguir #salvar del foc directe i de l'aigua. No obstant això, la fusió de la teulada de plom va alliberar una espessa pols tòxica que va cobrir els seus tubs i les ranures de les tecles. Aquesta fina capa de sutge i partícules pesants va contaminar tota la maquinària interna sense danyar la seva estructura bàsica. A més, les fortes variacions tèrmiques i onades de calor van afectar l'estabilitat dels seus delicats components de fusta i metall.

L'operació de restauració no anava a trigar a arrencar i de fet ho feia a l'agost de 2020, coordinada pel temple i dirigida per mestres organeros com Mario D'Amico Holzmann i Christian Lutz. La primera maniobra crítica va consistir a instal·lar una bastida per a descendir la consola de roure de 500 quilos des de tretze metres d'altura en tot just vint-i-cinc minuts. A continuació, els artesans van iniciar el desmuntatge individual del 95% dels tubs, retirant prop de 7.600 peces de variades dimensions, des de colossos de deu metres fins a fins tubs tipus bolígraf.

Les peces desmuntades es van embalar en 250 caixes guardades en contenidors estancs abans de ser traslladades a tres tallers a França per a la seva neteja profunda. A causa de la greu contaminació per plom, el procés va exigir un estricte protocol sanitari que obligava a treballar amb escafandres en torns de noranta minuts. Especialistes com Aurélia Azéma van analitzar la petjada del metall mentre els tallers van eliminar residus tòxics sense alterar els aliatges. En aquesta tasca internacional van col·laborar experts francesos, el belga Johan Deblieck o l'uruguaià D'Amico.

El reensamblaje de l'òrgan va representar un desafiament logístic en #executar simultàniament amb treballs de paletes, pintors i fusters. El major repte dels restauradors va ser manipular cada tub amb precisió per a evitar deformacions en els fràgils aliatges d'estany i plom.