El Tribunal de Comptes es rendeix i amnistia Puigdemont, Junqueras i una trentena d’ex-alts càrrecs
El Tribunal de Comptes espanyol s’ha rendit i ha amnistiat els trenta-quatre ex-dirigents i ex-alts càrrecs acusats de desviació comptable pel finançament del referèndum del Primer d’Octubre i per l’acció exterior de la Generalitat. Entre els amnistiats, hi ha els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, el vice-president Oriol Junqueras i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Dolors Bassa, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell. La consellera instructora de la causa, Elena Hernáez, ha tardat tres mesos a obeir finalment la sentència, clara i rotunda, del Tribunal de Justícia de la UE, que responia a totes les preguntes pre-judicials que li havia formulat dos anys abans i que obligava a amnistiar tots els acusats. La resolució del Tribunal de Comptes ha estat comunicada avui mateix als afectats, segons que ha pogut confirmar VilaWeb, i se’ls ha aixecat la mesura cautelar d’una fiança de gairebé cinc milions d’euros, que els serà retornada.
Entre els acusats, pels quals acaba una persecució i una amenaça permanent sobre el seu patrimoni que ha durat vuit anys, hi ha l’ex-secretari general d’Afers Estrangers Aleix Villatoro, l’ex-secretari general de Treball Josep Ginesta, l’ex-delegat a Irlanda Sergi Marcén, l’ex-delegat als Balcans Erik Hauck, l’ex-delegada a Alemanya Maria Kapretz i l’ex-delegada a Polònia Ewa Cylwik. I també l’ex-secretari general de la Presidència, Joaquim Nin; l’ex-secretari de Difusió de la Presidència Antoni Molons; l’ex-director del Diplocat Albert Royo i l’ex-director de la representació de la Generalitat davant de la UE Amadeu Alatafaj, entre més.
El Tribunal de Comptes s'ha resistit tant com ha pogut a aplicar-los l'amnistia, per més que la llei fos clara i precisa sobre els acusats de desviació comptable. Però la consellera Hernáez fou la primera que va adreçar-se al Tribunal de Justícia de la UE, amb una desena de preguntes pre-judicials sobre la compatibilitat de la llei amb el dret de la Unió. I no fou fins el 16 de juliol passat que va rebre la resposta del Tribunal de Luxemburg, segons el qual la llei és plenament compatible amb el dret comunitari en termes generals i, a més, l'amnistia d'un procediment com el del Tribunal de Comptes o del delicte de malversació no afecta pas els interessos financers de la UE.
Malgrat la rotunditat de la sentència, que també avalava la disposició de la llei segons la qual l'amnistia s'ha d'aplicar amb celeritat, en un termini màxim de dos mesos, Hernáez no en va fer cabal, i la va desobeir; va donar trasllat a les parts perquè argumentessin si els diners amb què s'havia finançat el referèndum haurien pogut provenir de fons europeus. I ho va fer juntament amb Societat Civil Catalana, que és acusació, amb arguments que pretenien esquivar el sentit de la sentència del TJUE.
De manera que s'anava allargant l'aplicació definitiva de l'amnistia. I no ha estat fins ara, quan el Tribunal Constitucional ha dictaminat que l'ex-consellera Dolors Bassa…
