El Tribunal de Comptes amnistia a Puigdemont, Junqueras i altres 30 excargos del Govern per les despeses del procés

L'òrgan fiscalitzador aplica la sentència del Tribunal de Justícia de la UE que va avalar la llei i va descartar que afectés els interessos financers de la unió

El TJUE avala la llei d'amnistia com a via per a la “reconciliació nacional”

Más de dos anys després de l'aprovació de la llei d'amnistia, el Tribunal de Comptes ha aplicat la norma als 35 excargos de la Generalitat encausats per les despeses vinculades al referèndum del 1-O i a l'acció exterior del procés. Entre els beneficiats es troben els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, el exvicepresidente Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Toni Comín i Lluís Puig.

En una sentència notificada aquest dimecres, la consellera de comptes de l'ens fiscalitzador Elena Hernáez absol a tots els dirigents demandats per la Fiscalia i Societat Civil Catalana i els retorna la fiança de 4,1 milions que els va imposar per les despeses efectuades entre 2011 i 2023.

Acaba així la resistència que ha mantingut el Tribunal de Comptes a amnistiar la seva causa sobre el procés malgrat la claredat de la llei. La resolució dedica desenes de pàgines a justificar les qüestions prejudicials que la consellera de comptes Hernáez va enviar a la Justícia europea per a demorar l'aplicació de la norma . Després li van seguir l'Audiència Nacional en el cas dels CDR i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (#TSJC) en la causa pels preparatius del referèndum.

Encara que la sentència admet que en cap moment del procediment obert en 2021 es va plantejar que les despeses del procés provenieran de fons europeus, Hernáez al·lega que com a part del finançament de la Generalitat prové de transferències de la Unió Europea era “raonable” preguntar-l'hi quan es va aprovar la llei d'amnistia, que excloïa als encausats per afectar els interessos financers de la UE.

Luxemburg va rebutjar, tal com sí que mantenia el Tribunal de Comptes , que els interessos financers de la Unió es veiessin “afectats per la mera disminució de la renda nacional bruta que podria potencialment #derivar de la secessió d'una part del territori nacional”.

Malgrat la claredat de la resposta del TJUE, la consellera Hernáez insisteix en una hipòtesi que mai va ser real: que les despeses del procés es financessin amb fons europeus. A criteri de la consellera, de la sentència del TJUE “es desprèn clarament que no es podria aplicar l'amnistia en el cas que els gasto s'haguessin realitzat amb fons provinents del pressupost de la UE”.

“En aquest hipotètic cas, l'afectació als interessos financers de la Unió Europea resultaria inqüestionable”, insisteix la sentència, encara que el TJUE va deixar clar que aquest supòsit no va ocórrer.

Les altes instàncies judicials, començant pel Tribunal Suprem, són les que més oposició han mostrat a la norma, en contrast per la seva normal aplicació ja en 2024 per part de la majoria de jutges i tribunals catalans.