Pep Martorell, físic: «L'ús massiu de la IA a molts xavals els provoca un biaix de fals coneixement»
La irrupció de la intel·ligència artificial en l'àmbit educatiu està transformant la forma en què els estudiants aprenen. Recorren a eines de IA per a fer tasques, sense posar en dubte les respostes que els dóna la tecnologia i sota el desconeixement de l'impacte real sobre la seva formació.Per això, un major ús de la IA durant l'aprenentatge aconsegueix millors resultats en els deures, però pitjors qualificacions en les proves presencials. És a dir, obtenir una resposta per part del chatbot no significa que l'estudiant assimili i comprengui la informació.«Està passant que l'ús massiu de la IA a molts xavals els provoca el que es diu un 'biaix de fals coneixement'», va explicar el físic Pep Martorell durant una entrevista amb Uri Sabat sobre les conseqüències pedagògiques que té la IA. Es tracta d'un fenomen psicològic que neix de la naturalesa interactiva del programari: «M'ho explica tan bé i la IA és tan complaent amb mi que dic: 'Ah, ja ho entenc'. Però encara no».«L'ús massiu de la IA en l'ensenyament implica menys rendiment»Aquest 'biaix de fals coneixement', que comporta a la il·lusió de comprensió immediata, provoca un desajustament directe en les notes. «Com més utilitzes la IA en el teu aprenentatge, millor resultat obtens en els deures i pitjor resultat obtens en els exàmens», va assenyalar Martorell.Com a conseqüència d'aquesta correlació, el físic va subratllar que la conclusió és que «l'ús massiu de la IA en l'ensenyament implica menys rendiment i, per tant, menor aprenentatge».A més, el físic insisteix que no existeixen dreceres tecnològiques a l'hora d'adquirir competències de manera real. «La conclusió és, quina és la característica o la variable millor correlada amb el rendiment acadèmic final? Quant temps li dediques a l'estudi ? Independentment que utilitzis o no eines d'intel·ligència artificial», es va preguntar Martorell.
