Aagesen demana apostar per energia autòctona i renovable davant un cost extra de 100.000 milions a la UE per la guerra

La vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, va defensar la necessitat urgent de transformar el model energètic europeu durant la seva intervenció en la tercera edició del fòrum CREC. Aagesen va advertir que els conflictes internacionals, com la guerra a Ucraïna i les tensions a Orient Pròxim, han deixat al descobert les febleses del continent. Segons va afirmar la ministra, la conjuntura geopolítica actual “ha demostrat que Europa és molt vulnerable i precisament vulnerable per la nostra dependència dels combustibles fòssils”. Enfront d'aquesta dependència exterior, Aagesen va recordar les xifres aportades per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, assenyalant que la Unió Europea ha hagut de suportar “un extracoste respecte als mateixos combustibles que havien estat importats per sobre dels 100.000 milions d'euros” des de l'inici del conflicte. Per a combatre aquest menyscapte econòmic, la vicepresidenta va instar a accelerar l'ús de recursos propis inesgotables: “Crec que la gran aposta és buscar energia autòctona”, #basar en “el nostre entorn natural, el sol i el vent”. Així mateix, va destacar que les tecnologies netes generen ja prop del “60% de l'energia elèctrica al nostre país”, aportant preus competitius que posicionen a Espanya com “la primera economia avançada que més creixerà per tercer any consecutiu” segons les previsions del #FMI. En l'àmbit de l'emergència climàtica, la ministra va avançar una dada de gran rellevància institucional i ambiental. Aagesen va anunciar que demà la AEMET farà públic el balanç climàtic del mes i “novament tenim una mala notícia”. En concret, va confirmar que el mes de setembre “ha estat el més càlid de la sèrie històrica amb una temperatura mitjana 3,4 graus superior a la mitjana de referència”, després d'un període caracteritzat per onades de calor i precipitacions extremes. La titular de Transició Ecològica va subratllar que aquest increment tèrmic no representa una xifra abstracta, sinó que comporta “conseqüències reals, palpables, molt clares i materials per a la prosperitat”. Va posar el focus en l'impacte directe que sofreixen “els que treballen a l'aire lliure, els que conreen els nostres aliments i la gestió de l'aigua”. Davant aquests estralls, va incidir en què “l'adaptació ha de formar part de les decisions d'inversió i de la planificació del territori” per a reforçar infraestructures i prevenir pèrdues, remarcant que “competitivitat i descarbonització són les dues cares de la mateixa moneda”. En línia amb l'anterior, Aagesen ha fet un al·legat a favor d'apostar en el futur per decisions concretes com optar per la ciència enfront del negacionismo. Finalment, la ministra va abordar el repte de la transformació digital, defensant la urgència de regular els avanços tecnològics amb un enfocament humanista.

Respecte al desplegament d'algorismes i innovació digital, Aagesen va advocar per “avançar cap a una intel·ligència artificial que es desenvolupi de manera ètica amb una regulació que asseguri que aquesta intel·ligència artificial es posa al servei del bé comú”. Va especificar a més que aquest marc regulador ha de ser una eina que “protegeix als més petits” i que contribueixi decididament a “la sostenibilitat i a la sobirania dels països”. Les paraules de la vicepresidenta es donen en plena carrara per aprovar el reial decret que imposa noves exigències als projectes de centres de dades, que el Govern busca elevar al Consell de Ministres abans de les eleccions generals del 29 de novembre. Per a finalitzar, Sara Aagesen va apel·lar a la responsabilitat col·lectiva i al rigor institucional, assenyalant que “la presa de decisions requereix de coneixement rigorós”. Va reclamar a la societat civil i als representants polítics que “ens allunyem del soroll, de la polarització, de la desinformació i del descrèdit a la ciència”. Va concloure la seva intervenció recordant que el futur del país depèn de les decisions estratègiques que s'adoptin en el present: “El futur no ens espera, es crea”. Més enllà de les xifres energètiques i ambientals, la intervenció de Sara Aagesen va deixar un rerefons eminentment polític estructurat entorn del model d'Estat i de societat. La vicepresidenta va contraposar -a poques setmanes de les eleccions generals que se celebraran el pròxim 29 de novembre- visionis de futur plantejant obertament la qüestió central que, al seu judici, afronta el país: “Quin model tenim per a Espanya? Quin model volem per al futur?“. En el seu discurs, va dibuixar un projecte basat en la igualtat i la justícia social, defensant que ni el gènere, ni la grandària del municipi d'origen ni el nivell de renda familiar han de determinar les oportunitats de la ciutadania. Per a això, va reivindicar el paper vertebrador d'uns serveis públics sòlids —sanitat, educació i sistema de cures— i un creixement econòmic de tall humanista i inclusiu. Així mateix, Aagesen va situar l'acció exterior d'Espanya en la defensa del multilateralisme, el dret internacional i la pau en el si de la Unió Europea. Davant les transformacions en curs, la ministra va fer una crida explícita a preservar el consens institucional enfront de la crispació: “És important que com a societat ens allunyem del soroll, de la polarització, de la desinformació i del descrèdit a la ciència”. Aagesen va definir el moment actual com una cruïlla on cada decisió concreta modela el rumb de les pròximes generacions, cridant a triar l'autonomia, la inversió pública i la cooperació enfront de la dependència externa i la confrontació.