El doctor que curava les ferides
Hi ha cognoms en el país que tenen un pes considerable. Un pes d’orgull col·lectiu i de prestigi. Trueta n’és un. Un cognom que va vincular Catalunya a l’excel·lència científica en l’àmbit internacional.
Inevitablement, ara, quan sentim el nom de Josep Trueta el vinculem a Girona i al seu hospital. El cert, però, és que Josep Trueta va néixer a Barcelona, al barri del Poble Nou. Fill d’una família de metges, de la burgesia barcelonina, de ben jove es va formar a centres de prestigi tant catalans com internacionals i va començar a exercir la medicina de la mà d’un altre gran nom de país, el Dr. Corachán.
La Guerra Civil va fer accelerar la seva pràctica de traumatologia i cirurgia. Trueta va ser pioner en el sistema de la cura de ferides. El seu mètode, publicat el 1938, s’estudià arreu i fou, sens dubte, un referent mundial en aquesta matèria. Tanmateix, el context penós de la guerra va comportar el seu exili el 39, primer a Perpinyà i després a Oxford on els seus contactes com a metge li varen permetre continuar desenvolupant la seva tasca professional.
Des d’Anglaterra, ràpidament va emergir la seva enorme capacitat de treball, estudi i coneixement mèdic. Va publicar altres estudis científics i va ser objecte de nombrosos reconeixements.
Trueta és la mostra, una vegada més, de com des de les diferents disciplines -en el seu cas la mèdica i científica- es pot portar el nom de Catalunya al món.
Però més enllà de la seva vàlua com a metge, la implicació i compromís amb Catalunya es va materialitzar -també- amb la publicació del seu llibre L’esperit de Catalunya. Aquesta obra, de fet, va ser escrita originàriament en anglès el 1941 amb l’objectiu de donar a conèixer la nació que, en aquell moment històric de la postguerra, acabava de ser anorreada per la dictadura franquista.
Posant en valor la idiosincràsia del poble català, el propòsit de l’obra, com escriu el mateix Trueta era el de “posar en mans anglosaxones un lleuger inventari de la contribució catalana al progrés d’allò que en diem civilització occidental”. El caràcter pactista, la llengua, la història democràtica i l’actitud creativa i innovadora dels catalans. Un bon complement en la línia de Notícia de Catalunya que, uns anys després, publicaria Jaume Vicens Vives.
La vinculació còmplice i amical entre aquests dos personatges il·lustres queda palesa a l’article que Trueta va publicar a la revista Serra d’Or quan Vicens Vives va morir el 1960. A propòsit d’aquest article, Trueta escrivia “A Anglaterra he vist que, referent a la vida dels pobles, l’única cosa que veritablement compta és la natura dels individus que els formen i el pensament i la qualitat moral de llurs dirigents.”. Sens dubte, Vicens i Trueta foren dos grans referents extraordinaris del país. De fet, Josep Pla els va dedicar a cadascun un dels seus Homenots.
Durant aquest període d’exili, la figura de Trueta va ser del tot silenciada pel govern del dictador.
