La compra d'habitatge per estrangers cau un 13%: en quines zones baixa amb més força?

Així es desprèn de les dades publicades avui pel Centre d'Informació Estadística del Notariat (CENT) que destaca que, malgrat la caiguda de les transaccions, el preu mitjà pagat per aquests compradors va augmentar un 9,4%, fins als 2.644 euros per metre quadrat. Les operacions realitzades per estrangers van representar el 18,3% del total de compravendes d'habitatge lliure entre gener i juny, enfront del 19,2% del mateix període de 2025 i al 20,3% de 2024, mantenint la tendència descendent observada des de llavors. La caiguda va ser més intensa entre els estrangers no residents, les compravendes dels quals van retrocedir un 18% interanual, fins a les 22.940 operacions, el menor volum des del primer semestre de 2021. Aquestes transaccions van representar el 36,8% de les realitzades per compradors estrangers. Per part seva, els estrangers residents van concentrar el 63,2% restant, amb 39.387 operacions, un 9,7% menys que en el primer semestre de 2025. L'estudi revela que, encara que es van allunyar del màxim històric aconseguit en la primera meitat de l'any passat, les seves compravendes es van mantenir en nivells elevats en comparació amb la sèrie històrica. L'informe també constata que el volum d'operacions realitzades per estrangers va tornar a disminuir en el primer semestre de 2026 respecte al semestre anterior, tant entre residents com entre no residents. En aquest últim grup, la tendència descendent es prolonga des del màxim registrat en la primera meitat de 2022. Per comunitats autònomes, la compravenda d'habitatge lliure per estrangers va descendir en la majoria d'elles. Les úniques excepcions van ser Castella-la Manxa, on les operacions van augmentar un 4,4%, i Extremadura, amb un avanç del 3,3%. Les caigudes més pronunciades es van registrar a Cantàbria (-20,5%), Canàries (-20,3%) i la Comunitat de Madrid (-19,7%). Els van seguir Balears i la Comunitat Valenciana, totes dues amb reculades del 15,4%; el País Basc (- 14%); Galícia (-12,8%); Andalusia (-12,7%); i Múrcia (-12,2%). Els descensos van ser més moderats a Catalunya, on les compravendes van baixar un 9%; Castella i Lleó i Astúries (totes dues amb un -8,2%); i Navarra (-5,3%). A La Rioja i Aragó, el volum d'operacions es va mantenir pràcticament estable, amb caigudes del 0,8% i del 0,2%, respectivament. Quant a la distribució territorial, la Comunitat Valenciana va concentrar el major nombre de compravendes realitzades per estrangers no residents, amb 9.250 operacions, el 40,3% del total d'aquest grup. Li va seguir Andalusia, amb 5.800 transaccions, el 25,3%; Canàries, amb 2.046 (8,9%); Murcia, amb 1.780 (7,8%); i Catalunya, amb 1.777 (7,7%). Balears va representar el 6,4% de les operacions d'aquest grup i Madrid, el 1,5%. Entre els estrangers residents, Catalunya va encapçalar el mercat, amb 8.516 compravendes, el 21,6% del total, seguida de la Comunitat Valenciana, amb 8.196 (20,8%); Andalusia, amb 6.007 (15,3%); i la Comunitat de Madrid, amb 3.912 (9,9%).

Per nacionalitats, els compradors marroquins van realitzar el major nombre d'operacions en el primer semestre, amb 4.960 compravendes, el 8% del total de les realitzades per estrangers. Els van seguir els britànics, amb 4.541 operacions (7,3%); els italians, amb 4.109 (6,6%); els romanesos, amb 3.974 (6,4%); i els alemanys, amb 3.907 (6,3%). En conjunt, aquestes cinc nacionalitats van concentrar el 34,6% de les compravendes d'habitatge realitzades per estrangers. A més, el grup de compradors extracomunitaris englobat en la categoria 'Uns altres fora de la UE' va efectuar 7.822 operacions, el 12,5% del total. L'informe reflecteix diferències entre residents i no residents ja que ntre aquests últims, les nacionalitats amb major presència van ser la neerlandesa, amb el 12,6% de les operacions; l'alemanya, amb el 11,8%; la britànica, amb el 10,4%; i la polonesa, amb el 8,1%. En el cas dels estrangers residents, els compradors marroquins van encapçalar les operacions, amb el 12,4% del total d'aquest grup, seguits dels italians, amb el 9,2%; els romanesos, amb el 9%; i els britànics, amb el 5,5%. En termes interanuals, només van augmentar les compravendes realitzades per ciutadans de Veneçuela, un 10,2%, i Colòmbia, un 7,4%. Els majors descensos van correspondre a compradors de Rússia, amb un 26,2%; la Xina, amb un 26,1%; els Estats Units, amb un 22%; Bulgària, amb un 21,6%; Bèlgica, amb un 21,3%; i Regne Unit, amb un 21%. El preu mitjà per metre quadrat dels habitatges adquirits per estrangers es va situar en 2.644 euros en el primer semestre, un 9,4% més que en el mateix període de 2025. Els estrangers no residents van continuar pagant els imports més elevats, amb una mitjana de 3.493 euros per metre quadrat, un 11,8% més que un any abans. En el cas dels estrangers residents, el preu mitjà va aconseguir els 2.102 euros, amb un increment interanual del 9,8%. Per part seva, els compradors nacionals van pagar una mitjana de 1.971 euros per metre quadrat, un 8,7% més que en el primer semestre de 2025. A més, la diferència entre els preus abonats per estrangers no residents i residents va aconseguir un nou màxim històric, ja que els primers van pagar de mitjana 1.391 euros per metre quadrat més que els segons, enfront d'una bretxa de 1.210 euros en el mateix període de l'any anterior. A més, el preu mitjà pagat pels estrangers va augmentar en 15 de les 17 comunitats autònomes. Cantàbria va registrar el major increment, del 23%, seguida d'Astúries, amb un 22,3%; Extremadura, amb un 16,4%; la Comunitat Valenciana, amb un 15,6%; i la Comunitat de Madrid, amb un 15,4%. També es van anotar pujades de dos dígits a Múrcia, del 15,1%; el País Basc, del 12,8%; Castella i Lleó, del 12,7%; Castella-la Manxa, del 12,5%; i Andalusia, del 11,5%. Els avanços van ser més moderats a Canàries, amb un 9,7%; Balears, amb un 9,3%; Galícia, amb un 5,2%; Catalunya, amb un 3%; i Aragó, amb un 0,4%.

Els únics descensos es van produir a La Rioja, on el preu mitjà va caure un 5,5%, i Navarra, amb una reculada del 4,8%. Quant als preus més elevats, els estatunidencs van ser els que van comprar més car, amb 3.948 euros per metre quadrat, seguits de Suècia, amb 3.839 euros; Alemanya, amb 3.763 euros; Suïssa, amb 3.760 euros; i Noruega, amb 3.588 euros. També van pagar imports superiors a la mitjana dels compradors estrangers, situada en 2.644 euros per metre quadrat, els ciutadans de Polònia, Bèlgica, Irlanda, França, Itàlia, Països Baixos, Rússia i Regne Unit. Per contra, els preus mitjans més baixos van correspondre als compradors del Marroc, amb 801 euros per metre quadrat; Romania, amb 1.439 euros; l'Equador, amb 1.531 euros; i Colòmbia, amb 1.604 euros.