Javier Milei eleva la tensió a la Cimera Iberoamericana equiparant socialisme i feixisme
El president argentí ha aprofitat la seva intervenció a la cimera de Madrid per carregar contra el socialisme i defensar el liberalisme econòmic, en un nou episodi de confrontació dialèctica amb el Govern de Pedro Sánchez.
La XXX Cimera Iberoamericana, celebrada aquest dijous a Madrid, ha estat marcada per la tensió entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president argentí, Javier Milei. Felip VI, en el seu paper de moderador, havia demanat prèviament «diàleg» i un debat «harmònic» que es cenyís a la «partitura», un prec que no ha evitat un nou episodi de confrontació dialèctica entre ambdós mandataris.
Javier Milei va arribar a la Galeria de les Col·leccions Reals després d'haver-se absentat de la cerimònia de benvinguda i del sopar oficial amb els Reis. El líder argentí, que la nit anterior es va reunir amb el president de Vox, Santiago Abascal, hauria mostrat el seu malestar per no haver rebut resposta a la seva petició formal de mantenir una reunió bilateral amb el monarca.
Durant la seva intervenció, Milei va defensar el liberalisme econòmic com a eina per revertir la decadència i va reivindicar les arrels occidentals d'Iberoamèrica. «Aquestes equivalències entre socialistes i feixistes no és casual. Comparteixen l'odi pel lliure mercat, adoren la intervenció de l'Estat, nacionalitzen empreses, regulen l'economia, controlen els mitjans de comunicació i es dediquen a escampar propaganda i adoctrinament», va afirmar el mandatari.
El president argentí va carregar contra les agendes progressistes i va subratllar que la llibertat individual i la propietat privada són principis irrenunciables. A més, va destacar el llegat de l'Escola de Salamanca i va assegurar que «el liberalisme econòmic té un enorme deute intel·lectual amb Espanya».
Finalment, Milei va evocar la figura de Salvador de Madariaga per defensar la llibertat davant dels totalitarismes. El mandatari va argumentar que tant el socialisme com el feixisme concentren el control de les decisions individuals en una minoria, utilitzant la dependència econòmica com un mecanisme de dominació política.
