Ni Sánchez ha obert 300 centres per a menors migrants ni té la competència per a això, com afirma una publicació viral en xarxes

Circula en xarxes socials una publicació que afirma que el Govern de Pedro Sánchez ha obert 300 centres per a menors estrangers no acompanyats. És FALS. La competència sobre la protecció de menors és de les autonomies i, per tant, el Govern de Sánchez no decideix si s'obren o es tanquen centres d'acolliment, sinó que només pot establir criteris de qualitat i accessibilitat. Les últimes xifres disponibles mostren que el nombre de centres per a menors estrangers no acompanyats no va augmentar, sinó que es va reduir en 24 entre 2021 i 2024. No obstant això, el descens en el número d'aquests centres no s'explica per un menor nombre de menors migrants acollits en l'Estat, sinó per un canvi en el procés d'acolliment: en els últims anys han començat a residir en centres generals, juntament amb altres nens no estrangers. En 2024 hi havia 8.065 menors migrants en acolliment residencial, segons el Ministeri d'Infància i Joventut, en comparació amb 4.762 en 2021. La gestió dels centres d'acolliment no depèn del Govern espanyol, sinó de les comunitats i ciutats autònomes, que tenen les competències sobre protecció de menors. A Catalunya, la competència exclusiva està reconeguda per l'article 166 de l'Estatut d'Autonomia. El Govern espanyol pot establir criteris comuns de qualitat, cobertura i accessibilitat dels centres, però no decideix quants hi ha, a diferència del que afirma la publicació en xarxes. Així, el Consell de Ministres va aprovar en 2022 el Pla d'acció estatal per a la implementació de la garantia infantil europea, pel qual abans de 2030 les institucions han de garantir que cap nen menor de 10 anys viurà en els centres d'acolliment, prioritzant l'acolliment familiar. La gran majoria de les respostes (un 93%) començaven dient que no existeix cap remei natural que substitueixi o iguali el medicament, i interpretaven, encara que no fos explícit en la consulta (prompt), que la cerca es feia per a perdre pes, donant prioritat a la narrativa de les xarxes socials per sobre del criteri mèdic. De fet, només el 47% dels casos analitzats esmentava la diabetis en la resposta, amb certes diferències entre models: mentre que ChatGPT i Google no arriben al 40%, les respostes de Meta #AI freguen el 90%. No hi ha dades publicades que mesurin la variació de places en centres de menors durant l'última legislatura. Entre 2021 i 2024, les últimes xifres disponibles, les comunitats autònomes han tancat 24 centres d'acolliment per a menors estrangers no acompanyats, reduint en 231 (un 9,1%) les institucions específiques per a ells, fins a un total de 236 centres amb 3.768 places, segons l'II Estudi dels centres d'acolliment residencial en l'àmbit de la protecció a la infància a Espanya, elaborat pel Ministeri d'Infància i Joventut en 2025. Suposen el 17,2% del total dels centres, amb el 19,8% del total de places.

No obstant això, la disminució de places s'explica, segons l'estudi, pels canvis a Navarra i Catalunya, on nens i adolescents migrants solos han passat a ser atesos en centres no específics per a aquest col·lectiu, i no per una disminució en el nombre de menors. Segons l'últim butlletí del Ministeri d'Infància i Joventut publicat en 2026 amb dades de 2024, hi havia 8.065 menors migrants en acolliment residencial, una xifra en augment des de 2021, quan va haver-hi 4.762. En el mateix període, ha passat d'haver-hi 1.347 a 1.375 centres d'acolliment residencial per a menors no específics per a estrangers, és a dir, 28 centres més. La capacitat ha crescut en 300 places, fins a les 19.057. La xifra que circula en la publicació viral podria correspondre a aquest últim total de places (no centres). Encara que no hi ha una recopilació de dades per a 2025 i 2026, sí que hi ha hagut anuncis d'obertures de centres específics per a menors migrants, com per exemple a Mallorca i el primer a Galícia, però també de tancaments, com un centro en Murcia. Al juliol de 2026 el Congrés va validar el Reial decret 556/2026, elaborat pel Ministeri d'Infància i Joventut, per a ampliar la capacitat ordinària del sistema de protecció i tutela de persones menors d'edat estrangeres no acompanyades de les comunitats i les ciutats autònomes. Tanmateix, això no mesura les places o els menors tutelats pel sistema, sinó que mitjançant una fórmula calcula el repartiment proporcional de menors estrangers no acompanyats en la població que cada comunitat autònoma pot assumir. La xifra serveix per a determinar el llindar de capacitat d'acolliment de cada comunitat per a declarar si es troba en situació de contingència migratòria extraordinària, que activa la redistribució de menors des de territoris més saturats, com explica el Reial decret 658/2025 que el regula. Verificació elaborada per Ariadna Mañé, Marc Masip, Laura Cercós Tuset i Alba Tobella. Verificat és una plataforma catalana de fact-checking sense ànim de lucre. Es dedica a verificar el discurs polític i el contingut que circula en les xarxes i a l'educació per al consum crític de la informació. Forma part de la International Fact-Checking Network (IFCN) i la European Fact-Checking Standards Network (EFCSN).