Existeix veritablement l'oblit o és un engany del cervell?

El gran Jorge Luis Borges ens va delectar amb la fantasia d'un individu, Funes el memoriós , que recordava tot el que li havia passat en la seva vida, sent aquesta memòria més un infern que un avantatge a l'hora de #conduir pel món. Certament, en la vida hi ha coses que mai volguéssim oblidar i unes altres que, maleïda sigui!, mai se'ns obliden, encara que ho desitgem. Moltes vegades són aquestes que no volem recordar les que sorgeixen amb més freqüència i desgrat en la nostra ment, la qual cosa, encara que no ens agradi, no deixa de ser un avantatge adaptatiu, perquè l'ancestral evolució biològica ens ha dotat de mecanismes automàtics perquè no oblidem amb facilitat les coses importants de la nostra vida, tant les bones com les dolentes. En general, són les emocions que evoquen les experiències viscudes les encarregades de fer-les indelebles. No és més que un mecanisme de protecció que ara sabem que pot ser encara molt més complex del que imaginem.