Crítica de 'La invitació' (**): Com a 'Sentimental', amb el chisporroteo de Penélope Cruz

La peça teatral de Cesc Gay 'Els veïns de dalt' i que ell mateix va adaptar i va dirigir en cinema en 2020 amb el títol de 'Sentimental' és tan sucosa, fresca, divertida i irònica sobre les relacions de parella que ha tingut èxit mundial i diverses adaptacions; ara arriba la visió estatunidenca de la història, en la qual també conserva totes les seves virtuts, el mateix esquema argumental, unitat de temps i espai i quatre intèrprets que juguen al tennis amb uns diàlegs que apuren les línies del procaç, el descarat i el sentimental.la ha dirigit Olivia Wilde, que també és una de les protagonistes al costat de Penélope Cruz , Seth Rogen i Edward Norton; l'essencial de l'argument, que probablement ja coneixen, és que un matrimoni amb la polseguera del temps i les rutines en la seva vida diària convida a sopar a la seva casa als veïns de dalt, una parella 'nova' i que els turmenta amb l'excessiu fragor sexual que travessa parets i sostres. I comença la vetllada, la ironia, els diàlegs creuats, punxants i obscens i molt divertits.Olivia Wilde i Seth Rogen són un matrimoni amb símptomes de desballestament, que es tolera entre discussions i desinterès, i Penélope Cruz i Edward Norton són els de dalt, animosos, pesats, frescales, desinhibits, 'modernuquis' i amb el catàleg complet de clixés sobre la moral, la llibertat i el sexe. Mancant altres escenaris i altres fils argumentals, la història se centra en el desenvolupament dels personatges i en el boníssim aliatge de la comèdia entre el drama que subjeu entre les capes de cinisme i desitjos frustrats, a més de que la directora li imprimeix la seva mirada femenina per a posar l'accent en la dona, l'edat, el desig i la inanitat del masculí i plural.la batalla d'emocions, revelacions, retrets i apetits se segueix amb gran interès i entre borbotones de riures, i en aquest sentit sobresurten, per incorrecte, el personatge de Seth Rogen, qui a brotxades compon a un tipus primari, patètic i d'acudit fàcil i efectiu, i per 'natural', el personatge que interpreta Penélope Cruz, que es diu Pinya i és una españolaza que cavalca l'idioma anglès i tot el que se li posi per davant. El treball d'Olivia Wilde darrere de la cambra té el seu mèrit, perquè arriba amb ella fins a l'interior dels seus personatges i aconsegueix que aquest espai monòton d'una sala de menjador adquireixi profunditat, paisatge i fins a intriga. I el que interpreta Edward Norton (amb el qual Alberto Sant Joan va guanyar un Goya) té aquí menys retranca i pràcticament ho degluteix el chisporroteo de Penélope Cruz.