Per què decideixo tornar ara a Veneçuela després d'haver estat pres en l'Helicoide i passar 12 anys en l'exili

Després de mesos del que qualifica com a "persecució", Rodrigo Diamanti va ser detingut en l'aeroport internacional de Maiquetía en 2014, quan intentava sortir de la Veneçuela de Nicolás Maduro.

Més d'una dècada després ha decidit tornar, aprofitant el que descriu com una "finestra" incerta des que al gener els EUA va capturar a Maduro, acusat de narcotràfic, corrupció i tortures a ciutadans estatunidencs, càrrecs que l'expresident nega.

Diamanti admet que torna conscient dels riscos.

"L'aparell repressiu continua intacte. No està tan actiu com abans, però quan ho necessitin, ho poden usar", va dir en una recent entrevista amb #BBC Món.

Activista i defensor de drets humans, Diamanti recorda que va assistir a la seva primera protesta en 2001, a penes dos anys després de l'arribada al poder d'Hugo Chávez, l'impulsor de la revolució bolivariana que després va continuar Maduro.

"En aquesta protesta ens van llançar bombes lacrimògenes i perdigons. Des d'aquest dia mai vaig deixar de protestar".

En 2009, Diamanti va fundar Un Món Sense Mordassa (UMSM), una organització que s'encarrega de documentar i denunciar atacs a la llibertat d'expressió a Veneçuela.

En 2014, una ona de protestes contra el govern de Maduro va sacsejar Veneçuela. Ell afirma que les manifestacions i la repressió que va seguir van marcar un abans i un després al país.

"Comencem a veure un nombre important de morts en les protestes, alguna cosa que no havia ocorregut en la història recent de Veneçuela".

El saldo oficial de les protestes va ser de 43 morts, 486 ferits i 1.854 detinguts, segons la Fiscalia General de Veneçuela.

L'organització Fòrum Penal assegura que va haver-hi desenes de casos de tortura.

En aquest context, la seva organització va impulsar la campanya internacional #SOS Veneçuela, que buscava visibilitzar la situació al país i que va incentivar una ona de protestes en contra de Maduro en un gran nombre de ciutats a tot el món.

Diamanti afirma que la resposta del govern veneçolà, que va qualificar de "colpistes" als manifestants, va ser immediata.

"Van aplanar la seu de l'organització. Em van anar a buscar a la meva casa i a altres llocs que freqüentava. Em vaig amagar diversos dies, però com no tenia prohibició de sortida, vaig decidir anar a l'aeroport. Aquí em van detenir", relata.

Va acabar en la temuda presó de l'Helicoide, en el centre de Caracas. Una presó que coneixia bé, perquè havia acudit diverses vegades per a acompanyar a presos polítics.

Després de romandre retingut durant dos dies, Diamanti va sortir de l'Helicoide sota mesures cautelars. Però assegura que la pressió no va acabar.

A pocs mesos de la seva detenció, afirma que va ser segrestat durant diverses hores.

"Vaig estar gairebé cinc hores amb una pistola al cap dins d'un carro", relata.

Afegeix que, després d'indagar, va rebre informació que apuntava a la implicació de cossos de seguretat vinculats al govern de Maduro.

Va ser llavors quan va decidir abandonar el país clandestinament.