Orques que ataquen i es mengen als grans taurons blancs: la sagnant batalla entre els majors depredadors marins que té perplexos als científics
La primera vegada que els científics van trobar grans taurons blancs morts en les costes de Sud-àfrica, no donaven crèdit als seus ulls.
Tots presentaven les mateixes marques de mutilació —tenien el cos estripat i els havien extret el fetge—, la qual cosa apuntava al mateix culpable.
Aquestes mortals tàctiques s'observen ara a tot el món.
El 3 de maig de 2017, les restes d'un enorme tauró blanc van recalar en la costa de Gansbaai, un poble de pescadors pròxim a Ciutat del Cap, a Sud-àfrica. El tauró femella pesava 1.100 kg i presentava una ferida oberta en el ventre per la qual li havien extret el seu fetge, de 90 kg.
"Ens preguntem: 'Quins dimonis ha fet això?'", recorda Alison Towner, qui va dirigir la necropsia del tauró mort.
Altres cinc grans taurons blancs morts apareixerien en els mesos posteriors. Tots amb les mateixes ferides característiques; els havien estripat i els havien llevat el fetge.
Segons Towner, biòloga especialitzada en taurons de la Universitat de Rhodes en Grahamstown, Sud-àfrica, "va ser extraordinari".
"A aquestes altures havia vist centenars de grans taurons blancs... però mai els havia vist encallar un darrere l'altre, una vegada i una altra", recorda.
Va ser el primer senyal que es lliurava una batalla submarina.
Com va saber més tard, una que tindria repercussions en els oceans de tot el món.
Totes les notícies que necessites estan en #BBC World Service
Towner va fer les necropsias de tots els taurons i, en observar el mateix patró de mutilació, va sospitar immediatament de dos culpables: una parell d'orques batejades com a Port i Estribord.
Aquestes dues orques mascle, que es creu que són germans, van aparèixer per primera vegada en els voltants de Ciutat del Cap en 2015.
Les van batejar com a Port i Estribord degut a les seves singulars aletes dorsals, caigudes cap a l'esquerra i la dreta respectivament.
Poc després d'albirar a la parella d'orques, els bussejadors es van topar amb un grup de taurons de set brànquies de musell ample morts.
Els corpulents cossos d'aquests esquals d'aspecte prehistòric presentaven esquinçaments i no tenien fetge.
"Port i Estribord van arribar just quan els bussejadors treien els cadàvers de l'aigua", relata Towner.
"Estàvem amb les víctimes i els culpables en el lloc, però en aquell moment no aconseguim comprendre el succeït".
Els biòlegs marins i el públic van continuar albirant a les dues orques al llarg de la costa de Ciutat del Cap, fins i tot als voltants de l'illa Dyer, coneguda en el passat com "l'autoservei de McDonald'#s per als grans taurons blancs" a causa que els esquals que patrullaven la zona durant els mesos d'hivern a la recerca de foques, segons explica Towner.
"Ningú dubtava que l'illa Dyer fos un dels millors llocs del planeta per a veure un gran tauró blanc", assenyala.
No obstant això, van desaparèixer de sobte. "Es van esfumar de la nit al dia", compte Towner.
Com altres experts, tenia sospites, però van haver d'esperar fins a 2022 per a vincular de manera oficial a les orques amb les morts dels taurons. "Semblava una recerca criminal... ajuntàvem indicis, però faltava la prova definitiva. Llavors l'aconseguim".
El 16 de maig de 2022, un operador aficionat de drons va filmar a tres orques atacant a un gran tauró blanc de 3 metres de longitud enfront de la costa de la badia de Mossel, a 400 #km a l'est de Ciutat del Cap.
Durant la trobada, una de les tres orques es va valer del seu musell per a empènyer al tauró cap a la superfície i voltejar-lo sobre el seu costat dret, abans de mossegar una zona pròxima a les aletes pectorals i alliberar un toll de sang.
Una de les orques es va submergir a continuació amb el tauró en la boca, mentre una altra va semblar agarrar la cua de l'esqual abans de #perdre de vista.
Més recentment s'ha albirat també a orques matant a grans taurons blancs enfront de les costes de Califòrnia i Austràlia, la qual cosa demostra la seva notable destresa en la caça, la seva intel·ligència i el seu treball en equip.
Davant el canvi climàtic i les pressions ambientals que han fet a aquestes dues espècies #aproximar cada vegada més, els científics adverteixen que la batalla en curs entre els principals superdepredadores marins genera ramificacions dràstiques per a la vida en l'oceà.
Les orques i els grans taurons blancs ocupen la cúspide de les seves respectives cadenes tròfiques i compleixen una funció ecològica rellevant en la mar. Totes dues espècies competeixen per preses semblants com a foques i dofins.
Les orques són l'únic depredador conegut del gran tauró blanc. Towner assenyala que són molt selectives en la seva cerca dels òrgans dels quals obtenen manteniment, i el fetge constitueix la part més nutritiva d'un esqual.
Els grans taurons blancs empren els seus grans fetges com a enormes reserves d'energia per a les grans migracions que sovint han d'emprendre i per a #mantenir a flotació.
El fetge d'un exemplar adult representa fins al 28% del seu pes corporal, mentre que el 90% del seu volum procedeix de lípids altament energètics.
Científics australians també han documentat casos d'orques que extreuen el fetge dels taurons, així com el múscul pectoral dels pingüins, segons indica Isabella Reeves, biòloga marina especialista en orques de la Universitat d'Austràlia Occidental.
Deborah Giles, científica especialitzada en orques de la Universitat de Califòrnia en Davis, apunta que resulta complex determinar si aquesta estratègia de caça constitueix una conducta nova o si simplement s'està registrant amb major freqüència a causa de la proliferació de cambres subaqüàtiques i drons sobre la mar.
Sigui com sigui, la tàctica evidència l'"extrema intel·ligència" de les orques i la seva aptitud per a aprofitar els recursos disponibles en els seus territoris d'origen.
Reeves coincideix que les orques posseeixen avantatge a causa de la seva cultura i al fet que viuen en societats estructurades per famílies amb normes i bases clares.
Les orques viuen i cacen en grups socials denominats ramats, i empren "dialectes" vocals únics per a #comunicar entre si. Demostren una gran coordinació en les seves tàctiques de caça, segons relata Towner.
Els grans taurons blancs, en canvi, són animals essencialment solitaris.
Només en estranyes ocasions, s'han vist orques caçant en solitari.
El 18 de juny de 2023 Estribord va ser filmat atacant només a un gran tauró blanc.
Va matar a un tauró jove de 2,5 metres i li va extreure el fetge en menys de dos minuts.
Uns turistes a bord d'una embarcació van filmar a l'orca amb el fetge del tauró en la boca, mentre les gavines carroñeaban les restes d'oli hepàtic que havien quedat en la superfície de la mar.
L'endemà, el cadàver d'un segon tauró mutilat de 3,5 metres va aparèixer en la costa pròxima, la qual cosa fa pensar que Estribord va acabar amb dos grans taurons blancs en aquelles dates.
"Això ens va demostrar que Estribords un depredador molt sofisticat... que no necessita còmplices", afirma Towner.
Erick Figuera, biòleg marí i cineasta especialitzat en vida silvestre en Baixa Califòrnia, Mèxic, no creia el que veien els seus ulls en revisar en 2020 un fragment dels enregistraments del seu dron.
Figuera, qui dirigeix el programa d'orques de les organitzacions sense ànim de lucre Connexions Terramar i Pelagic Life, havia filmat a un grup de cinc orques caçant a un tauró en el golf de Califòrnia.
En les imatges, les orques empenyen al gran blanc cap a la superfície abans de bolcar-lo entre totes. A continuació, arrosseguen a l'esqual sota l'aigua i emergeixen ja amb el fetge en la boca.
"Les orques van envestir al tauró i el van colpejar. Després li van extreure el fetge i s'ho van menjar", afirma Figuera.
"No van mostrar senyals de consumir el cadàver, únicament el fetge".
Les orques pertanyen al ramat Moctezuma, batejada així per un destacat mascle adult que tenia el nom de l'emperador asteca.
El grup ja havia estat vist caçant ratlles de Mobula en 2018.
Dos anys després van passar a capturar preses de major grandària: grans blancs i taurons balena.
En 2022 Figuera va filmar a cinc orques del ramat Moctezuma mentre caçaven a un altre gran tauró blanc jove. Les orques van empènyer a l'esqual sobre el seu llom i el van elevar fins a la superfície.
Girar al tauró provoca en ell un estat de paràlisi denominat immobilitat tònica, segons indica Figuera: "Es tracta d'una paràlisi natural i temporal que es produeix quan l'esqual s'inverteix, el deixa completament inert i li impedeix reaccionar per almenys un minut", temps suficient per a la destresa mortal de les orques.
"Una vegada neutralitzat el tauró de manera segura, les orques poden seccionar el seu abdomen amb facilitat per a extreure i consumir el fetge, ric en energia, sense #arriscar a sofrir les lesions d'un contraatac".
Aquesta estratègia de caça constitueix una conducta apresa, explica Figuera: "Correspon a un aprenentatge cultural dins d'aquesta família; transmeten a través de les generacions una informació que prové de la matriarca".
L'escalfament de les aigües ha incrementat la presència de grans taurons blancs joves en les aigües del golf de Califòrnia, la qual cosa els situa en l'hàbitat i radi d'acció del ramat Moctezuma, explica Figuera.
"El canvi climàtic aproxima a aquests superdepredadores, encara que no modifica directament la seva manera de caçar; genera oportunitats perquè les orques apliquin les seves sofisticades estratègies de caça ja existents a un nou objectiu".
Aquest canvi també ocorre en altres llocs.
La depredació de grans blancs per part d'orques també s'ha documentat a Austràlia.
A l'octubre de 2023, el cadàver d'un gran tauró blanc de 4,7 metres de llarg va recalar en el sud-est d'Austràlia. Li faltaven el fetge i els òrgans digestius i reproductors.
"Vam fer el treball forense, com s'hagués fet en qualsevol lloc d'un crim, i confirmem la presència de #ADN d'orca en les ferides. Va ser la primera depredació confirmada en aigües australianes", assenyala Reeves, qui va dirigir la recerca.
La depredació de grans blancs per part d'orques s'ha presenciat en altres punts de la costa australiana, si bé continua sent poc freqüent pel fet que són escasses les zones en les quals tots dos superdepredadores coincideixen, indica Reeves.
Els atacs de les orques han provocat canvis dràstics en el comportament dels grans taurons blancs a Sud-àfrica.
Segons explica Towner, han abandonat de manera abrupta el seu hàbitat previ al Cap Occidental per a #endinsar mar endins o #desplaçar cap a l'est de la costa.
La biòloga marina estableix un símil amb la conducta dels depredadors en el Serengueti (Tanzània).
"Suposem que introdueixen lleons en una zona on els lleopards són el principal depredador; els lleopards comencen a buscar aliment de nit per a evitar coincidir amb els lleons durant el dia. No obstant això, els gossos salvatges africans actuen d'una altra manera completament diferent: marxen per complet. Suposem que els grans taurons blancs s'assemblen molt als gossos en la seva reacció davant un altre superdepredador inèdit en el seu territori".
La població de grans taurons blancs a Sud-àfrica ja es trobava al límit abans que es descobrissin els atacs de les orques.
Un estudi realitzat en 2016 va concloure que aquests esquals s'enfrontaven a l'extinció a causa de la caça furtiva per la demanda de les seves mandíbules i aletes, la contaminació, l'esgotament de les seves fonts d'aliment i l'ús de xarxes i hams encebats.
Un estudi de 2015 va revelar una diversitat genètica extremadament baixa.
Des de llavors, la població ha experimentat una reculada addicional, tal com adverteix Sara Andreotti, biòloga marina de la Universitat de Stellenbosch.
Encara que molts exemplars moren de manera accidental quan són capturats en la pesca d'altres espècies, les xarxes instal·lades en la costa per a mantenir-los lluny de les platges més concorregudes constitueixen la principal causa legal de mortalitat, seguida de la pesca amb palangre, que elimina als taurons joves i petits que componen la base de la seva dieta.
La caça de les orques agreuja aquest declivi i desencadena importants repercussions en l'ecosistema marí global.
En la badia de False (Ciutat del Cap), on es va documentar una població estable fins a 2015, els grans taurons blancs havien desaparegut per complet en 2018. Un estudi va indicar que les orques probablement van tenir un paper en la caiguda de la població.
Un patró de fugida similar s'ha registrat enfront de les costes de Califòrnia.
Breus visites d'orques van desplaçar als grans taurons blancs del Farallon Sud-est, un illot situat a uns 43 quilòmetres a l'oest de San Francisco.
Les dades de rastreig electrònic van demostrar que els esquals van abandonar la zona als pocs minuts de l'arribada de les orques i no van tornar fins a la temporada següent, la qual cosa va reduir els atacs als elefants marins entre quatre i set vegades durant la seva absència.
En contribuir a l'allunyament dels grans taurons blancs dels seus llocs d'agregació —les àrees geogràfiques específiques on es concentren de manera natural animals d'una mateixa espècie— tradicionals al Cap Occidental, les orques ja tenen un impacte en altres espècies, entre elles els pingüins africans, en perill crític d'extinció, que afronten una major depredació per part dels taurons, segons apunta Towner.
D'altra banda, una altra classe d'esqual, el tauró rogenc, ocupa ara el territori en el qual els grans blancs no estan presents, indica Towner.
Aquests animals s'han convertit el principal objectiu en les immersions en gàbia davant l'absència de taurons blancs al Cap Occidental.
Segons un recent estudi, la desaparició dels grans blancs en la badia de False (Ciutat del Cap) té un efecte va dominar en la cadena tròfica que propicia l'increment de les seves preses, especialment els llops marins sud-africans i els taurons de set brànquies de musell ample. Al seu torn, aquest fenomen provoca el descens de peixos i taurons de menor grandària.
Quan les orques desplacen o maten als grans taurons blancs d'una part del litoral, les conseqüències ecològiques resulten notables, afirma Towner: "Ja observem aquests efectes en temps real".
Per a veure aquest contingut, favor activar Javascript, o intentar amb un altre navegador
