47 milions de llibres, un primer premi de 40.000 pessetes i escriptors que viuen (només) de la literatura

En 1952, un escriptor poc conegut, Juan José Mira conquistava un guardó literari amb la seva novel·la En la nit no hi ha camins, que li van donar a més de fama i projecció, 40.000 pessetes, 240 euros d'ara. Parafrasejant el seu títol, Mira va ser el primer a obrir el camí als premis Planeta, una idea poc convencional que se li va ocórrer a l'editor José Manuel Lara, sevillà de naixement i català d'adopció i cor, que dos anys abans havia fundat l'editorial del mateix nom.

Molt ha plogut des de llavors fins a arribar a l'aniversari d'uns premis que aquests dies celebra l'editorial Planeta. Són 75 anys, una edat madura però raonablement ben portada que els seus responsables actuals desitgen celebrar com una cosa perdurable i optimista , d'acord amb l'ambient que respira en aquests moments el món del llibre.

En el Palau de la Música de Barcelona, com si es tractés d'una òpera per estrenar, José Creuheras, president del grup Planeta ha donat la benvinguda davant la premsa a un lliurament que comptarà aquest dijous 15 d'octubre, dia de Santa Teresa (data inamovible del lliurament, coincidint amb el sant de l'esposa de Lara), amb la presència dels reis, Felipe i Letizia, el més real que li pot passar a una convocatòria literària amb permís del Cervantes.

Creuheras ha brindat una perspectiva positiva del sector, per al que s'ha envoltat del jurat d'aquests guardons, que en aquesta edició aconsegueixen el seu rècord de participació, 1.424 manuscrits rebuts.