Entre empipaments i guerres, les solucions que el Madrid de Mourinho podria aprendre del 3-1 i el 3-4 de Roma: "Dóna'm una mica de mèrit, no?"

"Dóna'm una mica de mèrit, no?", demanava Jose Mourinho a la sala de premsa de l'Olímpic de Roma. El Reial Madrid acabava de remuntar un 3-1 per a guanyar al quadre de Gasperini i tots els elogis eren per als suplents que havien canviat la cara del conjunt blanc en el tram final. "El dolent de la primera part és la meva responsabilitat i el que té de bo la segona és dels jugadors", s'havia afanyat a dir el portuguès abans de deixar una indirecta molt directe sobre el seu bon fer des de la banqueta. En aquestes decisions del lusità pot haver-hi molt d'aprenentatge per al futur a curt termini del Madrid a la meitat dels empipaments, controlat el de Vini amb les declaracions del tècnic i el jugador davant la premsa, i la guerra contra els àrbitres. La nit de Roma va reflectir les virtuts i defectes del Madrid com feia temps que un partit no el feia. Va ser extremadament simple. Transparent. La primera hora de partit va trobar al conjunt blanc sense idees, sense centre del camp, sense connexió entre les seves estrelles i amb Courtois com el millor migcampista de l'equip, mentre que la segona va ser tot el contrari. Futbol, qualitat i ímpetu. Als 25 minuts, el belga era el que més passades havia donat al Madrid. Un desastre estadístic. Una pilota llarga darrere l'altre que ni Mbappé, ni Diomandé, ni Bellingham ni Vinicius eren capaces si més no de barallar. El 3-1 va reflectir tots els defectes de l'equip. Va sentenciar de nou a la parella Tchouaméni-Valverde, incapaces de crear joc sense un altre migcampista creatiu al costat. Va sentenciar a l'actual Vinicius, de nou lent i sense espurna, sense esforç defensiu per a ajudar a Cucurella en els constants dos contra un que li feien a l'espanyol. El brasiler va ser una ombra del jugador que era i va deixar una pèrdua, la del 2-1, que va enfurir a Mourinho i va provocar els primers canvis del portuguès. Fos el brasiler i Dumfries, dins Endrick i Güler. Els dos joves van demostrar que hi ha alguna cosa més enllà de la galàxia. El brasiler es va emportar el #MVP, va aprofitar la baixada física de Bell en la segona part, va marcar un gol i va ser un perill constant per la banda dreta. I el turc va tornar a deixar clar que ha de ser indiscutible, que és l'únic capaç de posar peu i pausa al joc del Madrid. Endrick només havia disputat quatre minuts, davant l'Elx, aquesta temporada."Estava en la banqueta parlant amb Déu i quan em giro m'estan cridant i després continuo parlant amb Déu. No pensava que anava a entrar tan primerenc", va explicar l'atacant A la sala de premsa, Mourinho treia una mica de rèdit a l'actuació del davanter: "No et diré que he preparat tot per a canviar del 3-1 al 3-4, però sí que vaig pensar que en els minuts finals calia canviar coses i que ells anaven a sofrir físicament. Quan a Bell li falta la gasolina per lluitar contra Diomandé, entra Endrick. Dóna'm crèdit. Alguna cosa he fet bé", va reflexionar el portuguès.