El Madrid, millor sense Vinicius, remunta a Roma després dels canvis de Mourinho

Millor sense Vinicius. És dur dir-ho, perquè hi ha pocs futbolistes com el brasiler quan estan en estat de gràcia. Però Vini, avui, no sap ni on ni com està. D'aquesta manera, millor en la banqueta, on el va col·locar Mourinho davant el Vila-real i on ara estarà més del desitjat pels quatre partits de sanció. Endrick i Espí, voraç el primer i oportú, com sempre, el segon, van mostrar tot el que li falta ara al gran actiu del club, renovat i perdut, per a aixecar al Madrid del caos. Rüdiger ho va convertir finalment en victòria. A la determinació de Endrick i l'olfacte d'Espí es van unir més coses. També el peu de Güler, en els centres, o el criteri de Bernardo Silva. No va anar només la rebel·lia idiosincrática del Madrid. Van ser els canvis amb els quals Mourinho va canviar el decorat, perquè el Madrid que va acabar no era el que va començar. Ni en l'actitud, ni en el joc, ni en el gol. Marcatges a l'home La Roma no va poder contenir la crescuda, malgrat el seu gran partit, i és que amb Gasperini ningú s'avorreix. Sempre hi ha espectacle. O ho dóna el seu equip o el dóna el contrari. En l'Olímpic ho van donar tots dos. Fer-ho durant tants anys a Itàlia, el paradís de la cultura defensiva, mereix enhorabones. El contracultural sempre suma, agita, enriqueix. Els marcatges a l'home no suposen cap revolució, perquè estan en l'origen del futbol, són el més simple, l'u contra un. Però posar-los en pràctica, avui, és molt revolucionari, a causa del risc que ningú vol. La zona és més segura, està plena de paranys i d'ajudes. Els duels a camp obert són braus, nets, però darrere de cada error apareix la prada. Els romanistes es van equivocar poc. A la primera, Mbappé es va aprofitar per a empatar un partit en el qual el Madrid no havia entrat. Només ho havia fet Courtois, amb una intervenció brutal davant un tret de Mario Hermoso. No era el primer, ni l'últim en aquests minuts. En quatre, va llançar a porta quatre vegades l'equip local. Molt. Moltíssim. El gol, en l'equador del primer temps, gràcies a un tret de De Roon, va ser la conseqüència d'aquesta dinàmica. Falta de control Al Madrid li costava horrors tenir una mica de control en el joc, per la qual cosa va abusar dels llançaments en llarg de Courtois en la sortida de pilota. No tenia, a més, l'equip blanc un davanter corpulent per a rebre d'esquena. Mbappé o Vinicius no són futbolistes, precisament, perquè els caiguin síndries. La comparació entre la Roma i el Madrid en aquests primers minuts era el contrast entre la maduresa i la immaduresa col·lectiva. La diferència de temps que porten Gasperini i Mourinho en els equips, substancial, no justifica tal disparitat. Els problemes de creació de joc s'han convertit ja en un mal crònic, però existeixen alternatives que l'entrenador ha de trobar. En la desesperació, ho va fer. En l'Olímpic, Mourinho va asseure inicialment a Güler per a col·locar a tot l'elenc en atac, Bellingham, Vinicius, Mbappé i Diomande.