La mallorquina que recupera les escriptores arraconades pels prejudicis i el masclisme

Maria Martorell pensava que el problema seria quedar-se sense escriptores. Quan va imaginar Veus Pròpies, una editorial dedicada a recuperar en català autores dels segles XIX i XX que havien quedat als marges del cànon, calculava que potser tindria material per a tres o quatre anys. Ara sap que s’equivocava. “Hi ha material per a molts anys”, diu. Com més cerca, més noms apareixen. La mallorquina, nascuda a Palma el 1999, ha convertit aquella pregunta en una editorial juntament amb Bernat Lleixà. L’objectiu no és només tornar a posar en circulació llibres difícils de trobar, sinó fer-se una pregunta més incòmoda: per què tantes autores varen desaparèixer de la història literària? “La quantitat de literatura que hem perdut pel cànon, pels prejudicis i pel masclisme és brutal”, afirma. “Les dones han estat ignorades, silenciades i considerades de segona línia en el món de la literatura durant segles i ens hem perdut grans escriptores per culpa dels prejudicis”, defensa Martorell. Aquesta és una de les idees que sosté Veus Pròpies: recuperar llibres, però també revisar els mecanismes que varen decidir quines veus mereixien perdurar. “Un dels objectius és que aquestes autores siguin accessibles, que tothom les pugui llegir, però l’altre és repensar per què varen ser oblidades”, explica. La pregunta va començar a rondar-li pel cap mentre estudiava. “Quan a la universitat ens deien que no hi havia dones o que no valien la pena, jo pensava: com pot ser que no n’hi hagi?”. La recerca, que va començar durant el màster en Edició, li ha anat confirmant aquella intuïció. “Hi ha moltíssimes dones desconegudes que varen fer coses molt bones i que simplement no varen entrar al cànon perquè es va decidir que no eren importants”, comenta. Aquella por inicial de quedar-se sense autores ha desaparegut: ara el problema és decidir quines recuperar primer. Una idea que va sorgir a la universitat Martorell va estudiar Ciències Polítiques i després Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, abans de cursar un màster en Edició. El projecte final ja contenia l’embrió de Veus Pròpies: una editorial dedicada a publicar en català autores dels segles XIX i XX que havien quedat fora dels circuits habituals de lectura. Durant aquell procés va conèixer Bernat Lleixà, que acabaria convertint-se en el seu soci. Amb una tercera persona que posteriorment va abandonar el projecte, varen decidir convertir aquella proposta teòrica en una editorial real. El primer obstacle va ser trobar els recursos. “La principal dificultat va ser el finançament. Vàrem haver de demanar un crèdit per poder començar”, explica Martorell. Veus Pròpies és encara una editorial petita i els seus impulsors no s’hi poden dedicar a temps complet: ella és professora de Secundària i Lleixà treballa com a consultor. “No vivim de l’editorial”, resumeix. Compaginar les dues feines els ha obligat a repartir-se les responsabilitats.