Mèxic, a la viuda de Companys: "El seu nom serà un símbol en la història de la democràcia"
El 15 d’octubre del 1940, a dos quarts de set del matí, avui fa 86 anys, al fossar de Santa Eulàlia un piquet d’afusellament va matar el president Lluís Companys. El 8 de novembre del 1940, tres setmanes després de l’assassinat de Companys per ordre del general Franco, el govern de la República de Mèxic va fer arribar a la seva viuda, Carme Ballester, el seu sentit condol. Ho demostra una carta fins ara inèdita, que aquest dijous publica l'Associació Memòria i Història de Manresa. A la missiva, el secretari de la legació mexicana a París, Bernardo Reyes, li expressava un missatge de solidaritat i de reconeixement: "Per instruccions del ministre de Mèxic i en nom propi, compleixo amb el deure d'expressar a vostè i a la seva distingida família el meu més sentit condol per la irreparable pèrdua que acaba de patir amb la mort del seu il·lustre espòs. El nom de Companys serà un símbol en la història de la democràcia, i tenim l'absoluta seguretat que el seu sacrifici no haurà estat inútil. Aprofito aquesta oportunitat per presentar-li tota la meva consideració i el meu més profund respecte", es pot llegir a la carta. Aquest gest diplomàtic no era un fet aïllat. Sota la presidència de Lázaro Cárdenas, Mèxic va donar sempre suport a la causa republicana. Després de la derrota davant els colpistes, el país americà va acollir milers de refugiats que havien estat tancats als camps de concentració francesos a partir del 1939. Mèxic no només va oferir asil, sinó que va finançar passatges transatlàntics que van permetre salvar la vida a bona part de la intel·lectualitat i de la classe política catalana. Lluís Companys no es va poder beneficiar d’aquella protecció. Sis agents van detenir el president a la Baule (a la zona ocupada pels alemanys de la Bretanya), on vivia exiliat, el 13 d’agost del 1940. En va ser testimoni la seva dona, Carme Ballester. Dos dels homes anaven vestits de civils i quatre amb uniforme de soldat alemany. Segons va relatar Ballester, van entrar amb les metralletes a la mà i ho van regirar tot buscant diners. Dins d’un calaix hi van localitzar 70.000 francs. “Llavors ja van començar a estar contents de la troballa, seguit s’ho posaren a la butxaca, també es van emportar tots els documents que van trobar”, explicava Ballester en una carta que l’historiador Joaquim Aloy va localitzar a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam. El personatge clau en la detenció de Companys va ser el policia franquista Pedro Urraca, que vigilava Companys des de la seva arribada a París i tenia la complicitat dels col·laboracionistes francesos. El van traslladar a la presó parisenca de la Santé i el van lliurar posteriorment a les autoritats franquistes, que el van sotmetre a un consell de guerra sumaríssim abans d’afusellar-lo. Francesc Ballester, nebot de Carme Ballester, també va ser detingut.
