S'estan manipulant les protestes estudiants abans de les eleccions presidencials de França?

La passió francesa per protestar és llegendària a Europa.

Durant els últims anys, hem presenciat regularment els pagesos enfadats sobre les regulacions dels costos a les oficines de l'alcaldia local, mentre que els joves emmascants van llançar granades a casa llançades contra els disturbis en els suburbis de la ciutat desfada.

Durant més de tres setmanes, milers d'estudiants han tancat l'entrada a les escoles altes i han pres les seves queixes als carrers.

El dissabte, centenars de noves manifestacions s'han anunciat a França.

S'espera que els estudiants s'uneixin a les unió de treballadors i a les figures clau del moviment "l'etiquetar armilla."

El primer ministre de França, Ãöbastien Lecornu, va suggerir que aquesta setmana aquesta ira de l'estudiant estava sent manipulat com a calor per política abans de les eleccions presidencials del proper any.

Els giglets janees es van manifestar en contra de l'augment de preus durant més d'un any des del 2018, i es va convertir en un dels moviments de protesta més llarg en la història francesa.

ÃÃÃÃÃÃÃÃÃÃÃÃÃÃÃÃake Rodrigues, un prominent activista de Ganglets, ha fet servir Instagram per animar la gent a unir-se a les manifestacions del dissabte.

Les protestes haurien de donar una veu a aquells que "volt ser capaços de viure de manera decent, ja no han de comptar amb cada cent, i ja no han de triar entre menjar i conduir," va dir en un vídeo.

"L'Anger no té partit polític. Una nevera buida no té partit polític," va afegir.

Què passa amb la segona economia més gran de la UE?

Les tensions socials, el govern va deixar els costos d'aigua als ulls, una profundament dividida pel parlament francès i una porta evident de revolucionar els primers ministres francesos exasperats - sis ministres primers durant els últims cinc anys - tot exigint reduir el deute públic del seu país.

França en el punt de trencament - i què significa això per la moneda eurozone el francès és tan gran part de?

"No es pot comparar França amb la crisi del deute grec de 2012 o Argentina l'any 2001. I els mercats financers ho saben," va dir l'economista Anne-Laure Delatte.

Ella és un CNRS Tenured Researcher al Departament d'Economia de la Universitat de París Dauphine, una cara coneguda en debats als mitjans francesos sobre l'estat de l'estat del deute públic del país.

"Els mercats reconeguts ja en 2024 que tindríem un problema pressupostari després de les eleccions del parlament van deixar profundament dividits entre tres blocs polítics [posar-se] però també s'adonen que França és un gran país amb la capacitat d'elevar impostos si fos necessari."

"La nostra situació és més semblant al Regne Unit el 2023 amb Liz Truss," suggereix Delatte, que es refereix al cas que el primer ministre britànic és tan conegut com el mini pressupost, que va provocar una caiguda afilada a la lliura, una pujada en els lligams del govern dóna i els índexs de la hipoteca.

"La crisi va ser relativament curta perquè els mercats reconeguts el Regne Unit tenien les eines financeres a la seva dreta."

"Aquí a França seria dolorós, però un increment del 4% en l'IVA pujaria els 120bn euros necessaris per a connectar el deute del govern. Investigadors saben que," conclou.

Potser, en teoria. I, com a Delatte també assenyala, el Banc Central Europeu segurament interveniria si les finances de França es comprometessin al punt on altres economies europees serien afectades.

Però amb tants ciutadans francesos que ja són clarament infeliçs amb l'statu quo, imagineu la reacció si els impostos augmentaven, o el benestar i els pressupostos d'educació disminueixen, més endavant.

El lema nacional de França és Lbert ÃÃÃögalitÃà ÃÃà Ãög, fraternità (llibertat, igualtat i fraternitat), però això certament no és el sentit que teniu per veure carrers i en publicacions de xarxes socials virals.

Vaig conèixer nens de 17 anys en Maxime, Madeleine i l'Emodie aquesta setmana, perforat en grans polseres verdes que s'han utilitzat per bloquejar l'entrada a l'institut com a part de la llarga protesta de les setmanes.

Em van dir que les coses eren prou dolentes aquí, al carrer 3r de París, amb forats a les parets, mides de classe infladada i un estimat personal d'ensenyament, però els adolescents eren més que conscients, van dir que la situació era molt pitjor als suburbis de la seva capital.

"M'agrada parlar de ÃÃögalità ÃÃà , em van dir "però la realitat és que els pobres estan prejudiciats contra, mentre que els beneficis rics."

Cap d'ells serà prou gran com per votar a les eleccions presidencials de França, però es van qüestionar si el canvi de la cara dels polítics en poder era prou diferent.

Les tres joves em van dir que les protestes a gran escala semblaven l'única manera d'escoltar les autoritats franceses.

Tothom odia les protestes de la policia 'riwan el que revela les protestes de l'escola França sobre una nació dividida.

Les protestes a l'escola de França: Què hi ha darrere de l'ira

França s'atura l'ús de granades atordires després que la mà del noi esclatés en protestes d'estudiants.

Són part d'una tradició francesa desafiant.

La icona cultural Victor Hugo, l'autor del 19è-Cenury de Revolution Francesa Less MisÃÃöstrubles , també un activista per a la República Francesa, proclamava: "Si vius n'al·làs, manifeste, chazi, Flagez, mais neis subissez pas."

"Si no ets feliç, protesta, cridar, cridar, cridar, però no renunciar i rendir-se."

Entre les multituds de protestants d'estudiants que caminaven per París el dijous, em vaig trobar amb una sèrie de mares, amb cartells al voltant dels seus colls, llegint: "Mums en solidaritat."

Hi van haver per protestar o per protegir els seus fills, li vaig preguntar? "Both!" Va ser la resposta epàtic.

Gwen, 37 anys, va dir que ella i altres mares l'estaven prenent en torn cada matí per coordinar entre estudiants i policia a les seves escoles locals.

Això va venir després de muntar acusacions de brutalitat policial, negades pel ministeri interior de França, durant les manifestacions d'abans d'aquest mes en què centenars de ferits i un nen de 15 anys a la ciutat de lents van perdre una mà.

El ministre de l'interior de França ha suspès l'ús de granades atordir per la policia en manifestacions d'institut.

En Gwen em va dir que no li importava que el seu fill va desaparèixer setmanes d'escola com a resultat dels panys. "És una educació molt millor per a ell despertar al seu deure cívic i lluitar pel que és a la societat," va dir.

A la demostració del dijous també vaig trobar-me amb la Lola de 17 anys i la seva mare, Sandrine, compartint un cartell que deia que la revolució era l'expressió més bonica de la humanitat.

"La meva mare va portar als carrers al 68," va dir la Lola amb orgull. -Ara és el meu torn. No té sentit esperar les eleccions presidencials de França. Volem canviar ara."

Les protestes d'estudiants de París al maig del 1968 són el material de llegenda a França. Demanen una millor educació que els treballadors inspirats a unir-se a la marxa que es van convertir en la vaga general de l'EklBygest a la història francesa. Va establir l'estàndard d'embolic revolucionari per a una generació i es crèdità amb la creació de noves oportunitats per a l'esquerra francesa.

Ara bé, amb sis mesos d'anar abans d'unes eleccions presidencials ja a França, hi ha acusacions que el dur esquerra, amb l'esperança de Jean Walc MÃlenchon, és una frustració d'actors.

"Membres de l'Insomuson" França Insomose (LFI) estan impulsant el moviment de l'institut per al seu avantatge electoral," va dir SÃömbastien Lecornu el dimecres. Els va acusar de protestes encoratjadores, i després va passar pel moviment de condemnar qualsevol violència.

"Això fa mal a França," va dir Lecornu.

Però "MÃlenchon for President" és un corping que sovint sents entre els estudiants del carrer.

Els candidats aplaudien el seu desig d'un impost de riquesa a França, per reduir l'edat de vot a 16 anys i per ser l'únic candidat presidencial que va acudir a les escoles franceses per examinar l'estat d'ells, diversos manifestants em van dir.

Per a Marine Le Pen, el favorit nacional d'immigració a la cursa presidencial de França, la solució està tallant la contribució del país, l'acord amb el pressupost de la UE.

Tot i així, hi ha raons per dubtar que qualsevol nou president francès, de l'esquerra o de la dreta, serà capaç de trencar el punt mort sobre les finances de França.

França està lluny de sol a Europa ara mateix s'enfronta amb una població a l'edat, un estat de benestar generós per fugir i una economia nacional estrenyda per pressions exteriors com ara els tarifmes del president Donald Trump i la guerra al Golf persa.

Si a França, Alemanya, Suècia o Itàlia, hi ha una tensió inherent entre polítics que van dubtar de dir la veritat sobre reduir les finances públiques, l'establiment de defensa de les despeses d'alta defensa i la influència dels ciutadans en serveis públics millorats.

A França, aquesta pressió és particularment aguda. La despesa pública francesa, al voltant del 57%, és una de les més cares de les nacions riques del món.

La despesa social, especialment en les pensions, és excepcionalment gran, mentre que els ciutadans francesos paguen un dels impostos més alts i la càrrega social a Europa. Simplement es posen, esperen un benestar i un servei públic que s'emporten pels seus diners.

Però l'economista Anne-Laure Delatte no creu que tenir un nou president pugui alleujar la migranya financera del seu país.

"Necessitem un canvi constitucional. Un nou sistema. Una nova República," em va dir ella.

"La nostra Cinquena República es basa en un poderós president. El Parlament l'ha de bloquejar o ella en comptes de trobar consens o de fer noves lleis."

Per França a progrés, diu que ha de canviar.

L'elecció del Parlament francès que segueix el 2027 vot presidencial és probablement dividit com sempre, creu: "Necessitem un sistema on els diputats tinguin més poder i haurien d'aprendre el consens i la coalició dels nostres veïns europeus."

En la seva opinió, l'educació havia d'estar protegida i per finançar millor distribuït. Va ser una inversió en el futur financer de França, em va dir.

"El nostre actual sistema de desigualtats a l'escola i baixos salaris pels professors vol dir que perdem de beneficiar-nos del millor i més brillant de la societat francesa. Això no és només injust per als individus sinó la nostra economia finalment perd en innovació i productivitat."

Escriure la constitució de França no és sobre les cartes, en aquest moment. Així que, què passa amb el cas d'aquí i ara, li vaig preguntar al polític centrist Anne-Catherine Loisier.

És un senador de la Unió Centrist, a la casa superior del parlament i el vicepresident del grup parlamentari per a ciències i tecnologia.

Loisier, juntament amb tots els polítics francesos més importants de tot l'espectre polític, diu que els estudiants "se senten"

"Els nostres pressupostos són limitats," va admetre, "però no necessàriament necessiten més diners. Es poden millorar les millores per tal de tornar a distribuir el finançament. L'educació és una competència regional a França. Cada regió hauria de donar un cop d'ull a les necessitats locals i les prioritats de l'adreça en conseqüència. Aquesta acció es pot prendre immediatament."

Li vaig preguntar Loisier si estava d'acord amb el primer ministre britànic Andy Burnham, l'exalcalde de Gran Manchester, que les regions s'haurien de donar més poders. "Per descomptat," va respondre. "França, tradicionalment, ha estat molt a Paríscèntric, però podria ser millorat per descentralitzar el país."

"La meva França no està trencada. No reconec aquesta imatge que veieu als mitjans. El meu país està fet de moltes França. París, les regions, del nord i del sud de França. Hem de tornar el poder a la gent. Els governs locals poden mirar a la gent als ulls directament, així que els votants senten que tenen poder sobre el seu propi futur, en comptes de polítics que lliurar-los el seu destí de dalt a París. "

Així espero poder restaurar els votants i la fe dels estudiants en política.

És una promesa que escolteu dels polítics, de la dreta i esquerra - abans de les grans eleccions de França l'any que ve.

Però les enquestes d'opinió aquí, com la major part d'Europa, indiquen que la fe pública de la classe política està en subministraments d'inversitat.