Els estudiants francesos estan enfadats per més motius que les aules en ruïnes i la falta de professors

Sota una onada de protestes escolars a França hi ha una preocupació més existencial: les perspectives de futur de tota una generació

No reps This Is Europe a la teva bústia d'entrada? Subscriu-t'hi aquí

Digues el que vulguis dels instituts de França, però continuen formant creadors d'eslògans de primera categoria. Heus aquí una breu selecció vista durant tres setmanes de bloquejos i manifestacions per la manca crònica de professors, les aules massificades i els edificis en ruïnes:

«Pas d’avenir, pas de calme» (Sense futur, sense calma). «Diplômés aujourd’hui, précaires demain» (Graduats avui, precaris demà). «Vous détruisez notre futur, on bloque votre présent» (Vosaltres destruïu el nostre futur, nosaltres bloquegem el vostre present).

Un parell més: «Nos lycées tombent en ruines, comme nos espoirs» (Els nostres instituts, com les nostres esperances, cauen en ruïnes). «On n’est pas mal éduqués, on n’est pas écoutés» (No som mal educats, és que no se'ns escolta).

Detectes el tema comú? Les protestes, que han continuat aquesta setmana amb més de 160.000 persones al carrer dimarts, poden deure's a problemes molt materials, però sota d'aquests hi ha clarament una preocupació del tot més existencial.

Aquesta generació tem que el seu futur estigui marcat per perspectives minvants, sous baixos, llocs de treball inestables, costos de vida inassequibles i infraestructures públiques en continu deteriorament; en resum, la fi de la seguretat socioeconòmica bàsica de la qual van gaudir, majoritàriament, els seus pares.

Aquest va ser el tema central d'una publicació de 30 segons a Instagram que vaig gravar la setmana passada amb l'equip de xarxes socials de The Guardian i que, en el moment d'escriure aquestes línies, s'havia vist gairebé 540.000 vegades, amb els joves de França com el grup més nombrós d'espectadors.

Les mateixes preocupacions fonamentals motiven les protestes juvenils a altres llocs, sobretot les manifestacions massives en curs per l'habitatge a Espanya, on la joventut d'entre vint i trenta anys de Madrid i Barcelona s'ha rebel·lat pel fet que el lloguer mensual d'un pis d'una habitació costa tot un salari medià mensual.

A França, adolescents de Sena Saint-Denis, una zona de baixos ingressos al nord de París, mostren als periodistes imatges de cadires i pupitres trencats, forats a les parets, goteres als sostres, floridura, lavabos destrossats i material audiovisual defectuós. Alguns han passat mesos sense professors clau.

Com va explicar Kitty Sayers, que va anar a escola a França, la república francesa «va néixer de la insurrecció i no ho ha oblidat mai... El llenguatge dels drets, la ciutadania i el poder col·lectiu està teixit en l'educació francesa».

Això significa que a les escoles franceses la protesta s'ensenya com «un dret fonamental, emmarcat legalment, i una responsabilitat cívica». Però la resposta del govern també ha estat, podria dir-se, molt francesa: policia antiavalots, gasos lacrimògens, càrregues amb porres i granades atordidores.

Més de 250 alumnes han resultat ferits, a més d'uns 100 membres del personal escolar i 750 policies. Un adolescent ha perdut una mà a causa d'una granada atordidora, un altre la visió d'un ull i un tercer les dents. Més de 6.000 persones, gairebé totes menors d'edat, han estat detingudes.