Tornar al medi rural als 25 anys: “Està més legitimat intentar buscar-te la vida en una gran ciutat que en un poble”

Carla Rivas, aquesta jove divulgadora de Almuniente va prendre la decisió de construir el seu futur en el medi rural, des d'on reclama habitatge, conciliació i oportunitats laborals perquè #quedar sigui una elecció factible

Sense Estatut i sense avanços: #PP i Vox tornen a deixar en l'aire els drets de les dones rurals a Aragó

La boira d'octubre embolica els Monegres, però deixa veure a Carla Rivas que espera en el bar social de Almuniente. Dins, el soroll del molinet del cafè es barreja amb els bon dia dels qui van arribant per a esmorzar. Una veïna s'interessa per ella: “Ara estàs per aquí?”. “Sí, jo ja em quedo aquí”, respon Rivas. La veïna somriu, li dóna una carícia en l'espatlla i s'acomiada: “Bé, em vaig que haig de seguir amb la meva volta”. Una escena tan senzilla i quotidiana que permet explicar que la vida als pobles continua després del mes d'agost. I Rivas, als seus 25 anys, ha decidit #quedar per a explicar-ho.

Aquesta jove divulga en xarxes socials els problemes i les oportunitats del medi rural, però la seva història va estar, per un temps, més prop d'un entorn urbà. va marxar a estudiar Economia i Negocis Internacionals en la Universitat d'Alcalá de Henares. “Vaig acabar la carrera sense cap expectativa de tornar”, indica Rivas, per a qui el següent pas semblava escrit, trobar treball a Madrid. Ho va aconseguir, però la vida que havia buscat va començar a pesar-li i al cap li rondava una idea que havia ocupat el tema del seu Treball de Fi de Grau, l'emprenedoria rural.

Va començar a #qüestionar com recuperar aquest interès i va unir les peces que tenia a la seva mà, experiència en debat universitari, unes pràctiques en xarxes socials i l'afecte pel seu poble. Al juny de 2024 va publicar el seu primer vídeo perquè “no havia sortit ningú que realment compti els problemes del medi rural”. Segons recorda, va aconseguir gairebé el mig milió de reproduccions. Tres mesos després tenia 10.000 seguidors en el seu compte d'Instagram. A l'octubre, va prendre la decisió de tornar al poble i al gener es va tornar efectiva.

Compte que va haver-hi persones que van interpretar la seva volta al poble com una conseqüència negativa, una cosa lligada al fracàs. “Semblava que era l'última oportunitat que em quedava, que havia perdut tot. La frase era, ja trobaràs alguna cosa com per a tornar a anar-te”, indica Rivas, qui situa aquestes reaccions més en el fet de ser jove que en el de ser dona.

Així i tot, considera que continua sent més fàcil imaginar a un home trobant treball en activitats del sector primari que a una dona amb estudis superiors desenvolupant el medi rural la seva carrera. Però reconeix, que tornar al poble no li va resoldre de cop la vida laboral. Després de diverses experiències, treballar en l'Observatori de la Despoblació del Govern d'Aragó li va conduir a una paradoxa, per a treballar sobre despoblació havia de #desplaçar a Saragossa. “He hagut de fer molts passos”, insisteix sobre el camí fins a poder #assentar.