"Ens hem embarcat en un suïcidi anunciat": els centres de dades d'IA ja deixen poblacions sense aigua

Amb ampolles d'aigua buides a la mà, ciutadans de l'illa indonèsia de Batam irrompien aquesta setmana al crit d'"Aigua, aigua" en un macrocomplex de centres de dades. Tots ells protestaven perquè fa mesos que de les aixetes de casa seva no raja aigua. Mentrestant, els centres de dades del Parc Digital de Nongsa, ubicat a l'illa, continua tenint prou aigua perquè els ordinadors i els sistemes funcionin amb normalitat. Ara els habitants de l'illa, que intenta convertir-se en un pol tecnològic, depenen de camions cisterna per tenir aigua, segons ha informat la BBC. El cas de l'illa de Batam és només un dels últims en què els centres de dades, construccions que s'han disparat per sostenir la cursa per la intel·ligència artificial (IA), acaparen l'aigua de les zones on estan instal·lats. Quilicura (Xile), Dallas (Estats Units), Querétaro (Mèxic) i Canelones (Uruguai) són altres exemples on els centres de dades estan asfixiant els recursos hídrics –i també elèctrics– per la necessitat massiva d'aigua per refrigerar els servidors, i també per generar l'enorme quantitat d'electricitat que utilitzen. Segons dades de l’OCDE i la Universitat Cornell, per cada text de 100 paraules o cada conversa amb entre 10 i 40 prompts (indicacions) es consumeixen fins a 0,5 litres d’aigua dolça, o l’equivalent a 14 bombetes led enceses durant una hora. La creació d'imatges amb IA incrementa més les necessitats d'aigua: cada imatge generada consumeix entre 2 i 5 litres d’aigua, i els vídeos disparen encara més el consum, uns 30 litres per cada minut de vídeo. De cara al 2027 es preveu que l'ús d'aigua global al voltant de la IA sigui d'entre 4.200 i 6.600 milions de metres cúbics, una quantitat que equival a entre 4 i 6 vegades el consum d’aigua anual de Dinamarca. Nova extracció de recursos Com a l'illa de Batam, Quilicura, al nord de Santiago de Xile, s'ha erigit en pol de centres de dades del país i de l'Amèrica Llatina. Amb sis macrocomplexos de companyies com Google, Ascenty i Microsoft, la població viu una revolta contra aquestes grans instal·lacions, que posen en perill el seu aiguamoll, el més important de la zona i un dels més grans de Xile, amb 469 hectàrees i declarat sota protecció nacional. Els primers centres van arribar a la població xilena l'any 2010, però un moment clau va ser quan Google va apostar per Quilicura el 2015 i hi va instal·lar el seu primer centre de dades a l'Amèrica Llatina. Ara la població xilena té una de les concentracions més grans de centres de dades a l'Amèrica Llatina, i els veïns denuncien que aquestes instal·lacions, connectades a l'aiguamoll, l'estan assecant pel consum massiu d'aigua que necessiten. Google té dret a extreure'n 50 litres per segon –l'equivalent al consum d'unes 8.500 famílies– per refredar els milers de servidors i ordinadors. Segons informes oficials de Google, el centre de dades de Quilicura va consumir 461 milions de litres el 2024. A aquest consum massiu se li suma el risc de sequeres pel canvi climàtic, que podrien posar encara més en perill l'aiguamoll. El problema dels centres de dades i l'aigua va escalar a Xile fins al punt que el govern del país va presentar un pla per descentralitzar-los, amb la idea de portar els centres a zones desèrtiques. També hi ha intervingut la justícia: un tribunal xilè va bloquejar l'intent de Google de construir un nou centre de dades a Cerrillos –al sud-oest de Santiago–, que havia de servir de suport al de Quilicura, per l'impacte ambiental que implicava. El nou centre al qual aspirava Google necessitava 7,6 milions de litres d'aigua potable al dia. El cas de Quilicura no és l'únic. Querétaro, al nord de Ciutat de Mèxic, també pateix les conseqüències hídriques dels centres de dades. En aquesta població, el col·lectiu d'estudiants UEMAS ha estat dels més bel·ligerants i ha denunciat que la proliferació d'aquests centres de dades no aporta modernització, sinó que és una nova forma d'extreure recursos: implica el sacrifici del sòl, saturar la xarxa elèctrica i esgotar l'aigua local. Ara bé, la rebel·lió ambiental contra els centres de dades no es limita al Sud Global. Ha arribat també als Estats Units, d'on procedeixen bona part de les empreses que els operen. En el retorn a la Casa Blanca, el president dels Estats Units, Donald Trump, va autoritzar una política desregulada per beneficiar la construcció de grans centres de dades, tal com li exigien les grans tecnològiques, però s'ha topat amb queixes en els estats afectats per les instal·lacions, com ara Nou Mèxic i Pennsilvània. A Pennsilvània, la qüestió ha arribat tan lluny que l'empresa NorthPoint Development ha proposat pagar 10.000 dòlars a cada família del municipi de Hazle perquè donin suport a la construcció del centre de dades que la companyia vol construir a la població. "Un suïcidi anunciat" Davant la inquietud ambiental i energètica, una vintena d'estats dels Estats Units –governats tant per demòcrates com per republicans– han aprovat mesures per interrompre o prohibir la construcció de centres de dades, i set més estan tramitant posar-hi límits. Texas –en mans republicanes– és un dels estats amb més concentració de centres de dades i ha posat fre a la construcció de noves instal·lacions, influït també per una possible victòria dels demòcrates en les eleccions de mig mandat que se celebraran el 3 de novembre. A Europa, la UE exigeix que els centres de dades amb una potència instal·lada de 500 kW o més hagin de notificar el seu consum d'aigua i electricitat, i diversos països, com Alemanya, França i els Països Baixos, han impulsat a correcuita legislacions que imposen restriccions a les instal·lacions o mesures perquè siguin més sostenibles. A Espanya, la regulació encara està pendent. Mentre alguns països s'afanyen a intentar contenir l'expansió dels macrocentres de dades, en plena febre per la IA, l'ONU n'ha demanat una moratòria. Ho va reclamar el relator sobre el dret a l'aigua, amb un to contundent: "Ens hem embarcat en un suïcidi anunciat".